Manel Gibert torna a endinsar-se en la poesia tradicional japonesa amb A l’ombra del solstici. 
 

El llibre és una continuació de Quadern d’Arans i fa un recull de diferents haikus que l’autor tenia guardats en un calaix des de fa anys amb altres que són de nova creació. Malgrat aquest salt temporal, l’obra segueix una mateixa seqüència: l’hivern, doncs tots els haikus que s’hi recullen fan referència –d’una o altra manera– a aquesta estació tan característica del Principat.
 

A banda de l’estacionalitat, els poemes de Gibert descriuen el paisatge, «aquest és el màxim protagonista i així ho marca la tradició japonesa», puntualitza l’autor. A més, «es marca que en un haiku hi poden haver emocions però no sentiments». Precisament, aquest fet es plasma en cadascuna de les paraules de A l’ombra del solstici. I és que Gibert ha volgut transmetre l’emoció i l’impacte que li provoca cada imatge que confecciona la natura del país, centrant-se, en aquest cas, en el territori que es troba entre la Cortinada i Llorts.
 

Gibert matisa que els seus haikus són panteistes, «no arriben a ser religiosos però s’hi assemblen, fins i tot podríem dir que en moments poden ser místics. Per a mi són moments que em superen i que necessito expressar».

Les il·lustracions de Mas / Els poemes de Gibert s’alternen amb unes encertades il·lustracions de colors vívids de Sergi Mas, que ajuden –des d’una aproximació pictòrica impressionista– a desxifrar les referències paisatgístiques de les pinzellades verbals que contenen els versos del poeta. Segons explica Mas, la col·laboració entre l’artista i l’escriptor sorgeix desprès d’una «llarga amistat i complicitat». 
 

En relació a l’elaboració de les il·lustracions, Mas comenta que ha estat fàcil entendre els haikus i expressar després la composició de cada paraula a través de la pintura. «Perquè Gibert escriu de forma molt clara i entenedora i amb poc et dona moltes sentencies». A més, «l’amor que té pel paisatge i la natura es palpa en cada una de les seves paraules», i això després també es transmet en totes les imatges del llibre. 
 

Malgrat que en un inici les il·lustracions es van anar elaborant a partir dels haikus, Gibert especifica que finalment també ha estat a l’inrevés, en alguns casos, «les pintures de Mas em van fer canviar el haiku». I aquesta «col·laboració i complicitat han donat com a resultat el llibre».  
 

A més, Gibert puntualitza que Mas s’ha «reinventat» en les il·lustracions de A l’ombra del solstici. En algunes pintures jo (personalment) no el reconec. Això sí, les obres segueixen tenint la seva màgia». Mas confirma aquest fet, i és que ell mateix reconeix que ha volgut fer una «cosa nova» i s’hi ha volgut «implicar al màxim». 

Despertar el lector / Gibert presentarà avui el seu darrer llibre, a les set de la tarda, al Centre Cultural la Llacuna. I segons especifica l’autor, amb dita obra vol que el lector «trobi alguna cosa, que tingui una connexió amb l’emoció que he volgut transmetre». I és que amb el haiku «te la jugues paraula per paraula, en molt poc, pots dir molt». 

Per tot, Gibert assegura que es tracta d’un llibre més clar que Quadern d’Arans i que la seva voluntat és seguir fent haikus.