ANDORRA LA VELLA
Cap positiu en els 22 controls efectuats a esportistes nacionals
L’AGAD desenvolupa un projecte educatiu amb la Unesco per formar en la lluita contra el dopatge
Després del primer any de funcionament, l’Agència Andorrana Antidopatge (AGAD) va realitzar ahir una sessió informativa a la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports per exposar el funcionament de l’organisme i les activitats desenvolupades en aquest període, durant el qual no s’ha produït cap positiu en els controls que s’han realitzat als esportistes nacionals.
La quantitat de controls portats a terme el 2016 van ser 22, sense arribar a la xifra programada inicialment de 42. El motiu és l’adequació que s’havia de fer dels procediments que es marquen des de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA). Els esports que han passat per aquestes anàlisis són esquí, futbol, bàsquet, natació i judo, amb tots els resultats negatius. A l’hora de realitzar els controls es van seguir «criteris esportius, a la gent que són més susceptibles de poder prendre substàncies o en aquells que estan en més alt nivell, que són els que han de demostrar a nivell internacional que també competeixen de la mateixa forma que la resta», assenyala Natàlia Font, directora de l’AGAD.
No arribar a la xifra inicialment establerta no suposa cap toc d’atenció per part de l’AMA perquè «prefereix que es facin controls intel·ligents que no pas molts». De cara a aquest any estan planificats un total de 46, un número «proporcional a l’evolució de l’esport en el nostre país. Al final no tenim molts esportistes d’alt nivell».
Projecte amb la Unesco / El pressupost del primer any va ser de 51.000 euros i el sol·licitat actualment ascendeix a 81.000 euros. Aquest increment es produeix per desenvolupar el projecte educatiu d’un any de durada amb la Unesco, organisme que també el subvenciona. És una iniciativa que fa «èmfasi en la prevenció de la lluita contra el dopatge i en introduir continguts de dopatge en les formacions esportives que hi ha al nostre país a través de l’Efpem o el centre de formació professional d’Aixovall». Compta amb una pàgina web on es pot trobar tota la informació respecte a aquesta temàtica de l’esport. Des de l’AMA «recomanen que es facin projectes educatius i estudis de la població per saber quina actitud tenen cap el dopatge. Nosaltres vam creure que a Andorra el coneixement no era l’equivalent a la resta de països i vam creure que era un bon inici per a l’agència informar i educar fent una bona prevenció».
Recopilació de dades / L’AGAD posseeix un programa informàtic que permet comptar amb totes les dades dels esportistes nacionals. Es tracta de l’Adams, un sistema d’emmagatzematge de la lluita contra el dopatge i que facilita l’intercanvi de dades amb la resta d’agències i l’AMA. Un cop finalitzi el període de formació es posarà en marxa. Aquest programa permet reunir tota una sèrie d’informació, com saber la localització de l’esportista per realitzar-li controls sense previ avís, conèixer si aquests tenen l’autorització per a ús terapèutic per prendre qualsevol tipus de substància que es troba inclosa a la llista prohibida per l’agència mundial, les dades dels controls antidopatge que es realitzen, la gestió dels resultats, i els passaports biològics, que són carnets que recullen les dades històriques dels valors habituals de l’atleta per a que es tinguin en compte si canvien de manera sobtada.
La quantitat de controls portats a terme el 2016 van ser 22, sense arribar a la xifra programada inicialment de 42. El motiu és l’adequació que s’havia de fer dels procediments que es marquen des de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA). Els esports que han passat per aquestes anàlisis són esquí, futbol, bàsquet, natació i judo, amb tots els resultats negatius. A l’hora de realitzar els controls es van seguir «criteris esportius, a la gent que són més susceptibles de poder prendre substàncies o en aquells que estan en més alt nivell, que són els que han de demostrar a nivell internacional que també competeixen de la mateixa forma que la resta», assenyala Natàlia Font, directora de l’AGAD.
No arribar a la xifra inicialment establerta no suposa cap toc d’atenció per part de l’AMA perquè «prefereix que es facin controls intel·ligents que no pas molts». De cara a aquest any estan planificats un total de 46, un número «proporcional a l’evolució de l’esport en el nostre país. Al final no tenim molts esportistes d’alt nivell».
Projecte amb la Unesco / El pressupost del primer any va ser de 51.000 euros i el sol·licitat actualment ascendeix a 81.000 euros. Aquest increment es produeix per desenvolupar el projecte educatiu d’un any de durada amb la Unesco, organisme que també el subvenciona. És una iniciativa que fa «èmfasi en la prevenció de la lluita contra el dopatge i en introduir continguts de dopatge en les formacions esportives que hi ha al nostre país a través de l’Efpem o el centre de formació professional d’Aixovall». Compta amb una pàgina web on es pot trobar tota la informació respecte a aquesta temàtica de l’esport. Des de l’AMA «recomanen que es facin projectes educatius i estudis de la població per saber quina actitud tenen cap el dopatge. Nosaltres vam creure que a Andorra el coneixement no era l’equivalent a la resta de països i vam creure que era un bon inici per a l’agència informar i educar fent una bona prevenció».
Recopilació de dades / L’AGAD posseeix un programa informàtic que permet comptar amb totes les dades dels esportistes nacionals. Es tracta de l’Adams, un sistema d’emmagatzematge de la lluita contra el dopatge i que facilita l’intercanvi de dades amb la resta d’agències i l’AMA. Un cop finalitzi el període de formació es posarà en marxa. Aquest programa permet reunir tota una sèrie d’informació, com saber la localització de l’esportista per realitzar-li controls sense previ avís, conèixer si aquests tenen l’autorització per a ús terapèutic per prendre qualsevol tipus de substància que es troba inclosa a la llista prohibida per l’agència mundial, les dades dels controls antidopatge que es realitzen, la gestió dels resultats, i els passaports biològics, que són carnets que recullen les dades històriques dels valors habituals de l’atleta per a que es tinguin en compte si canvien de manera sobtada.