PUBLICITAT

Protecció de les zones humides del camí d’ascens a la Pica d’Estats

Una passera de fusta pretén evitar el deteriorament

La passera a les molleres de Sotllo.
La passera a les molleres de Sotllo. | PNAP
Les molleres de Plans de Sotllo a la Vall Ferrera, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, pertanyents a l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Àreu (Pallars Sobirà) i ubicades a la Forest d’Utilitat Pública 114 Obaga i Solana d’Àreu, compten des de principis de l’hivern amb una nova passera de fusta que salvaguarda les zones humides del camí d’ascens a la Pica d’Estats. Són paratges d’un alt valor natural molt poc habituals al Pirineu i els que es troben més al sud del continent europeu.
En el cas de les torberes de la Vall Ferrera, el pas continuat dels més de 5.350 visitants que fan cim a la Pica d’Estats cada any, és a dir, que hi passen 10.700 vegades, 2.280 només el mes d’agost, en malmetia la vegetació, compactava i erosionava el sòl i provocava el seu deteriorament. Per tal d’evitar la degradació d’aquests hàbitats aquàtics d’alta muntanya, dins del marc del projecte LimnoPirineus, del programa LIFE+ de la Unió Europea, coordinat des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), s’han construït 170 metres d’accés de fusta que els circumda i protegeix del trepig dels caminants.
Per altra banda, s’ha remarcat tot el sender amb les marques de GR (blanc i vermell), evitant així la creació de dreceres i camins alternatius que empitjoren l’estat de degradació. Al llarg del 2017, també està prevista la instal·lació de cartells interpretatius al costat del refugi Vall Ferrera i a l’inici de la passera, per incentivar als visitants a fer-ne ús. Amb la fusta que ha sobrat de la construcció del sender, s’han fet passeres en altres punts del camí de Sotllo per protegir molleres més petites, informa RàdioSeu.
Segons indica Empar Carrillo, botànica de la Universitat de Barcelona i coordinadora de l’actuació a Plans de Sotllo, «aquestes molleres no són ambients rellevants per una espècie endèmica en concret, sinó que són importants en sí mateixos». I afegeix: «Les característiques ambientals de la zona on es troben fan que sigui un indret únic». Cal destacar que les molleres dels Plans de Sotllo són un mosaic de comunitats entre les quals destaquen els bonys torbosos d’esfagnes propis de les zones atlàntiques i del nord d’Europa. «La raresa d’aquests hàbitats als Pirineus i el fet de que gaudeixen de protecció a nivell Europeu fa que calgui dedicar el màxim esforç per a la seva conservació», conclou la investigadora.

La vulnerabilitat de les zones humides pirinenques
Els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya que es troben al Pirineu, com les molleres i les torberes, al igual que d’altres arreu del món, són paratges amb un gran valor natural que, en general, estan en risc de desaparició. Tot i formar part d’un entorn escassament alterat, es tracta d’ambients poc habituals amb una fauna i flora molt específica i sensible i on abunden les espècies amenaçades. La distribució tant localitzada i limitada d’aquests ambients els fa molt fràgils i petites alteracions locals poden tenir conseqüències greus. A les molleres de Plans de Sotllo, la principal amenaça és la destrucció de la cobertura vegetal i l’erosió del sòl de la zona humida per l’augment de la freqüentació de visitants.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT