ESCALDES-ENGORDANY
El Codi civil entrarà a tràmit parlamentari a finals de l’estiu
El nou procediment es basa en el principi contradictori, és a dir, que les dues parts es rebaten en judici oral
Els treballs de redacció del Codi de procediment civil avancen i abans que acabi l’estiu es preveu que el Projecte de llei entri a tràmit parlamentari. Després de tants anys sense una regulació unitària dels processos civils, la nova norma judicial serà una realitat l’any 2018. La gran novetat de l’aplicació del text, més enllà de la llei en si, és que s’aplica l’anomenat principi contradictori, el que significa que les dues parts d’un procés (demandant i demandat) es rebaten cara a cara i no per escrit, com es fa actualment. Qualsevol contenciós civil es resoldrà mitjançant un judici oral.
L’esborrany del Projecte de llei l’ha preparat una comissió especialitzada i després l’ha revisat el Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior. Ara s’ha iniciat una segona fase de treball en què es revisa article per article. L’equip que realitza l’anàlisi minuciosa el formen els membres de la primera comissió, però amb nous membres: els batlles de la Sala Civil del Tribunal de Batlles (primera instància); els magistrats de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia (TSJ); el Ministeri Fiscal; el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot; assessors externs; tres representants del Col·legi d’Advocats, i els parlamentaris membres de la Comissió Legislativa d’Interior, acompanyats –o no– dels seus assessors. L’objectiu és que el text estigui el màxim de consensuat abans que s’entregui a la Sindicatura. Les reunions s’allargaran fins a finals de juny i, per tant, el Projecte de llei de Codi de procediment civil entrarà a tràmit parlamentari entre juliol i setembre.
Principi d’oralitat / Tal com va avançar EL PERIÒDIC en l’edició d’ahir, el Codi civil aposta per l’oralitat «com a principi fonamental vertebrador del procés civil, atès que aquesta oralitat, i també la concentració i la immediació del jutjador en la pràctica de totes les proves permeten la substanciació d’un procés amb totes les garanties escaients».
Actualment, un procediment civil es fa per escrit: primer, la demanda; després, la resposta. Quan el batlle instructor del cas disposa de tots els escrits, pot emetre la sentència. Amb el principi d’oralitat aquest procés feixuc s’agilitzarà ja que es realitzaran judicis orals (similars als que se celebren en processos penals) i totes les parts podran aportar les seves proves i arguments. Això farà del judici més dinàmic i, a més, permetrà al batlle escoltar en directe totes les parts i preguntar els aclariments que necessiti per prendre una posició al respecte.
En el procediment també s’aplicarà el principi d’immediació, és a dir, que la sentència s’emetrà el més ràpidament possible ja que la celebració d’un judici oral ho facilita. El batlle no haurà de llegir-se dossiers i més dossiers i arribarà al fons del plet de manera més clara.
L’avantatge de l’oralitat també arriba a les proves ja que, actualment, quan el batlle crida a testificar un testimoni li ha de formular les preguntes que els advocats li han passat prèviament per escrit. El judici oral permetrà escoltar el testimoni in situ, i demanar-li els aclariments que pertoquin. El procés per escrit actual no permet la batalla dialèctica que propicien les vistes orals.
Competències / El Codi de procediment civil, el primer de què disposarà el Principat, aclareix les competències dels batlles. De fet, tots els assumptes civils que s’han de resoldre per via judicial han d’anar per la primera instància «a un tribunal unipersonal», és a dir, al batlle. «La competència objectiva per conèixer en primera instància s’atribueix sempre i de forma exclusiva als batlles adscrits a les seccions civils del Tribunal de Batlles, amb independència de la quantia o del tipus d’assumpte».
L’esborrany conté 428 articles, i tres disposicions addicionals, una disposició derogatòria i 27 disposicions finals. Un text ambiciós que dotarà Andorra, per primera vegada, d’una norma civil moderna. L’exposició de motius del Projecte de llei ja diu que el text intenta «donar resposta a les necessitats socials dels temps presents mitjançant una llei moderna i útil».
El Codi civil també es beneficiarà de la implantació d’un sistema informàtic a l’Administració de la Justícia que «ha de permetre la comunicació, la notificació i l’arxiu dels documents processals mitjançant sistemes electrònics». El sistema informàtic ha de suposar «una millora del sistema de procediment civil en termes de temps i d’estalvi econòmic, així com una garantia més gran per a tots els intervinents en el sistema de justícia».
L’esborrany del Projecte de llei l’ha preparat una comissió especialitzada i després l’ha revisat el Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior. Ara s’ha iniciat una segona fase de treball en què es revisa article per article. L’equip que realitza l’anàlisi minuciosa el formen els membres de la primera comissió, però amb nous membres: els batlles de la Sala Civil del Tribunal de Batlles (primera instància); els magistrats de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia (TSJ); el Ministeri Fiscal; el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot; assessors externs; tres representants del Col·legi d’Advocats, i els parlamentaris membres de la Comissió Legislativa d’Interior, acompanyats –o no– dels seus assessors. L’objectiu és que el text estigui el màxim de consensuat abans que s’entregui a la Sindicatura. Les reunions s’allargaran fins a finals de juny i, per tant, el Projecte de llei de Codi de procediment civil entrarà a tràmit parlamentari entre juliol i setembre.
Principi d’oralitat / Tal com va avançar EL PERIÒDIC en l’edició d’ahir, el Codi civil aposta per l’oralitat «com a principi fonamental vertebrador del procés civil, atès que aquesta oralitat, i també la concentració i la immediació del jutjador en la pràctica de totes les proves permeten la substanciació d’un procés amb totes les garanties escaients».
Actualment, un procediment civil es fa per escrit: primer, la demanda; després, la resposta. Quan el batlle instructor del cas disposa de tots els escrits, pot emetre la sentència. Amb el principi d’oralitat aquest procés feixuc s’agilitzarà ja que es realitzaran judicis orals (similars als que se celebren en processos penals) i totes les parts podran aportar les seves proves i arguments. Això farà del judici més dinàmic i, a més, permetrà al batlle escoltar en directe totes les parts i preguntar els aclariments que necessiti per prendre una posició al respecte.
En el procediment també s’aplicarà el principi d’immediació, és a dir, que la sentència s’emetrà el més ràpidament possible ja que la celebració d’un judici oral ho facilita. El batlle no haurà de llegir-se dossiers i més dossiers i arribarà al fons del plet de manera més clara.
L’avantatge de l’oralitat també arriba a les proves ja que, actualment, quan el batlle crida a testificar un testimoni li ha de formular les preguntes que els advocats li han passat prèviament per escrit. El judici oral permetrà escoltar el testimoni in situ, i demanar-li els aclariments que pertoquin. El procés per escrit actual no permet la batalla dialèctica que propicien les vistes orals.
Competències / El Codi de procediment civil, el primer de què disposarà el Principat, aclareix les competències dels batlles. De fet, tots els assumptes civils que s’han de resoldre per via judicial han d’anar per la primera instància «a un tribunal unipersonal», és a dir, al batlle. «La competència objectiva per conèixer en primera instància s’atribueix sempre i de forma exclusiva als batlles adscrits a les seccions civils del Tribunal de Batlles, amb independència de la quantia o del tipus d’assumpte».
L’esborrany conté 428 articles, i tres disposicions addicionals, una disposició derogatòria i 27 disposicions finals. Un text ambiciós que dotarà Andorra, per primera vegada, d’una norma civil moderna. L’exposició de motius del Projecte de llei ja diu que el text intenta «donar resposta a les necessitats socials dels temps presents mitjançant una llei moderna i útil».
El Codi civil també es beneficiarà de la implantació d’un sistema informàtic a l’Administració de la Justícia que «ha de permetre la comunicació, la notificació i l’arxiu dels documents processals mitjançant sistemes electrònics». El sistema informàtic ha de suposar «una millora del sistema de procediment civil en termes de temps i d’estalvi econòmic, així com una garantia més gran per a tots els intervinents en el sistema de justícia».