El judici per l’afer andorra.ad, un assumpte que encara cueja 11 anys després de la primera denúncia, per fi es va poder reprendre ahir. La Fiscalia i Andorra Telecom contra el veí d’Encamp Jaume Cabot. El penúltim episodi ve de mitjans de desembre, quan el cas es va suspendre perquè faltava un informe pericial.
 

El 6 d’octubre del 2005, l’ara acusat va posar en coneixement de l’Agència de Protecció de Dades (APDA) que navegant per internet amb el seu portàtil, a través de l’eMule (programa d’intercanvi d’arxius amb el sistema P2P), havia accedit a un document que contenia 15.995 adreces de correu electrònic del domini andorra.ad, amb les respectives contrasenyes, mentre buscava «pel·lícules i receptes de cuina», segons va detallar ahir. Aportava com a prova una captura de pantalla en la qual es veia la IP d’un usuari andorrà que estava compartint l’arxiu a la safata incoming de l’eMule amb tota la informació, considerada confidencial en contenir dades personals.
 

Cinc anys després, i arran de la investigació policial, Cabot va passar de denunciant a denunciat. Se l’acusa de la creació mediata de document no veraç i d’un fitxer clandestí de dades, a més de la intrusió en un altre ordinador i la consegüent vulnerabilitat de la intimitat d’un tercer. El càstig que es demana: 95.000 euros en indemnitzacions per perjudicis morals iquatre anys condicionats al compliment en el pagament. La defensa, de la seva banda, no recula i sosté la seva innocència.

 

Greuge en la imatge de l’STA / La clau de tot és que la Fiscalia vol demostrar que el fitxer amb les 15.995 adreces i les respectives contrasenyes, presumptament el va crear Cabot i que tota aquesta polèmica va generar «un greuge en la imatge de la parapública que es va reflectir en les enquestes que vam fer als clients», segons va detallar el primer testimoni de la jornada, que al 2005 era el director general d’Andorra Telecom, llavors Servei de Telecomunicacions d’Andorra (STA).
 

L’escàndol va fer que es fessin dues auditories i es va haver de demanar un crèdit de 50.000 euros per contractar una empresa externa que mitigués els riscos de seguretat d’informació i confidencialitat que van detectar els estudis realitzats. Segons l’exdirector de l’STA «el fitxer no estava a internet, està corroborat per la Policia», que també va fer les seves investigacions. «I la captura feta era falsa, un muntatge. No hi havia cap rastre a internet de què s’hagués tret d’allà». Una frase que també va pronunciar el fiscal i que va rebre com a resposta de l’acusat: «Poden dir missa, si volen». 
 

D’altra banda, l’exmandatari també va admetre que «l’opció més plausible» de que Cabot hagués aconseguit aquest document fos «en combinació amb algú de dins» de la parapública. «Tot i que també es podria fer sense cap col·laboració».

 

«La Policia es pot equivocar» / Cabot va explicar que arran de la denúncia va entregar el seu portàtil a la Batllia. «Vaig demanar còpies del que tenia dins i i em van donar una encriptada. La Policia també es pot equivocar», va deixar anar. Li van tornar l’ordinador «al cap de vuit o nou mesos» i es va trobar amb que «faltaven documents i n’hi havia d’altres que no conec».
 

El cas és que un altre testimoni, que treballava a la parapública com expert en seguretat, va tractar de buscar el rastre a internet que podia haver deixat Cabot si havia extret el fitxer de l’eMule i «no vam ser capaços d’esbrinar-ho». En veure la captura de pantalla va comentar: «Hi ha uns directoris, uns fitxers amb la informació filtrada i una IP compartida». «També podria ser l’accés a un altre ordinador» sense descartar que algú de l’STA l’ajudés a trobar-lo: «En aquest cas li hauria estat molt més fàcil aconseguir la informació».

 

La IP del fitxer, d’un empleat de l’STA / La captura de pantalla que va fer Cabot, si no va ser un muntatge com així pensa la Fiscalia, descobreix una IP –que era dinàmica i no fixa, per tant dificultava més el seu rastre– a la qual hi havia els fitxers amb els correus andorra.ad i aquesta correspon a un altre andorrà que precisament treballava a l’STA. Aquest també va ser citat ahir, a declarar com a testimoni i sens dubte, amb ell a l’estrat, es va viure el clímax del judici. 
 

Al 2005 aquest treballador estava al departament comercial i segons el seu excompany de seguretat «podia accedir al fitxer» tot i que només el tenia a l’abast el departament d’atenció telefònica. Ell admet que era usuari de l’eMule, «només per baixar-me música», però va reiterar nombroses vegades que mai ha tingut el document. «Ni hi tenia accés ni l’he compartit mai».
 

Ahir es va sorprendre quan va veure la captura que havia fet Cabot al 2005: «No l’havia vist mai», va assegurar tot i que també va reconèixer que coneixia a Cabot per tot el que s’havia publicat a la premsa d’un cas que encara perdura després d’11 anys. «Mai va descarregar el fitxer?», li va preguntar el seu representant a la Batllia. «Mai. Segur», va tornar a negar. «Sembla que són carpetes del seu ordinador», li va etzibar la Fiscalia. «I qui hi ha accedit?», es va qüestionar... «Aquesta persona ha vulnerat la meva intimitat personal, doncs», va prosseguir sorprès. «Se sent perjudicat?», va replicar el fiscal. «No tinc res a amagar. No em sento perjudicat per la invasió de la meva intimitat, però haig de consultar a veure si faig alguna cosa», va deixar en l’aire.

 

Tensió amb l’advocat de la defensa / Acte seguit va agafar la paraula l’advocat de Cabot en el moment més tens del judici. El lletrat va pressionar-lo sense miraments: «Com pot ser que Cabot, en una navegació casual, arribi a un ordinador amb la seva IP i descarregui el fitxer?». «Ni idea», va respondre. «Vostè, a aquelles hores [cap a les dues de la matinada] estava online. Com pot ser?». «No ho sé. Però crec que aquesta captura és un muntatge», va considerar. «Segons consta, al 2009 li va dir a la Policia que ja no tenia el seu portàtil perquè s’havia cremat la bateria!», va recriminar-li. «Potser, però no tinc ni idea de tot això. No me’n recordo».
 

Així que com no hi ha cap rastre a internet que Cabot hagi extret el fitxer de l’últim testimoni d’ahir o que aquest l’hagi exposat a l’eMule , com tampoc es pot saber si la captura és falsa, avui més testimonis... I a partir d’aquí, a esperar la sentència que posi punt i final a més 11 anys de l’afer andorra.ad.