ESCALDES-ENGORDANY
Destral neolítica o còdol de riu?
El Govern compra per internet per 45 euros una peça que s’assegura que prové del jaciment de Juberri
Que a internet es pot comprar de tot no és cap frase feta. Navegueu i podreu trobar a la venda, fins i tot, una destral del Neolític procedent del jaciment de Juberri, a Sant Julià de Lòria. Patrimoni Cultural no ha volgut deixar passar l’ocasió i s’ha fet amb la peça per 45 euros. La descripció de l’objecte que n’ha fet el venedor al web de compravenda i subhastes Todocolección.net és la següent: «Destral polida del neolític d’Andorra (Juberri). Roca: Banyegada. Arqueologia. 11 cm de longitud». El Govern la va comprar fa una setmana, el 21 de març.
La modalitat de la venda ha estat per subhasta, i l’estat de la peça diu que és «molt bo (nou o com nou, sense senyals d’ús)». El venedor no és d’Andorra però assegura que la peça és «totalment autèntica» i que «pertany a una antiga i important col·lecció». Amb tot, l’usuari al web no ofereix cap més objecte prehistòric procedent d’Andorra.
El jaciment neolític de la Feixa del Moro, a Juberri, va ser excavat entre els anys 1983 i 1985 per l’antic Servei d’Investigacions Arqueològiques del Patrimoni Artístic Nacional d’Andorra, sota la direcció de Xavier Llovera, que va utilitzar tècniques pioneres. Fa cinc anys, un equip pluridisciplinar de 14 investigadors va revisar a fons la documentació obtinguda de la Feixa del Moro fa 30 anys. Els especialistes van estudiar, amb noves tècniques, la forma d’enterrar de les primeres comunitats de pastors i agricultors que van poblar els Pirineus fa entre 5.000 i 6.000 anys, durant el període neolític. Un d’aquests especialistes és l’arqueòleg Gerard Remolins, que va alertar ahir a les xarxes socials de la venda de la destral per internet.
Per a Remolins, l’autenticitat de la peça és dubtosa. En primer lloc, l’arqueòleg va comentar que la destral és «molt lluent, massa arrodonida, no està malmesa ni té traces de quan es va fer, ni tampoc del mànec. No s’assembla a les que es van trobar a Juberri». De fet, «sembla un còdol de riu», va sentenciar. A la zona de la Feixa del Moro continuen apareixent rastres prehistòrics ja que cada vegada que un pagès llaura un camp li surten destrals i altres objectes, i «les que es troben no són tan ovalades ni lluents, i tenen trencades o marcades. Aquesta té la punta massa arrodonida», va comentar Remolins. L’apreciació l’ha feta a partir de l’observació de les fotografies publicades al web, però, d’entrada, li desperta sospites.
A més, l’arqueòleg va aclarir que una peça d’aquestes característiques s’ha de contextualitzar. «Si no coneixem el context, no en podem garantir l’autenticitat ni l’època. I si és una estafa? Com sap el Govern que és autèntica? I si és falsa? Hi ha molta picaresca a internet», va raonar.
Segons l’article 26.1 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, «el producte de les intervencions arqueològiques o paleontològiques i les troballes casuals de béns arqueològics o paleontològics es consideren de domini públic i han de ser posats a disposició del ministeri titular de la cultura, que els ha de destinar a un museu o un centre adequat».
En canvi, si el propietari de la peça –en aquest cas, el venedor d’internet– diu que la té des de fa anys o que pertany a una col·lecció antiga, la legislació ja no se li aplica i pot vendre l’objecte o fer-ne el que vulgui perquè no pertany a l’Estat. Això desprotegeix l’arqueologia ja que moltes peces es venen com a procedents d’antigues excavacions o d’abans de la legislació, i es mouen pel mercat de l’art. L’espoli, però, sobretot al Pirineu, encara continua. L’arqueòleg també va advertir que si algú troba un objecte prehistòric no l’ha de tocar, sinó que ha d’avisar l’autoritat, que encarregarà l’excavació o la recuperació de la peça a un equip expert.
Remolins encara va apuntar una altra cosa: quin interès té la destral? Per a l’arqueòleg, d’aquestes, a Juberri, n’hi ha a cabassos i, per tant, no entén perquè Patrimoni Cultural ha gosat comprar-ne una de dubtosa per internet. A més, Remolins es pregunta «quina és la política del Govern respecte la recuperació de peces?».
A la prospecció al jaciment de la Feixa del Moro es van localitzar dues tombes excavades a terra, a més d’estructures domèstiques: focs, forats per col·locar als, sitges per emmagatzemar gra... Dels habitatges no en queda res perquè probablement els éssers humans del neolític antic-mitjà, l’època del jaciment, vivien en coves o estructures de fusta.
La modalitat de la venda ha estat per subhasta, i l’estat de la peça diu que és «molt bo (nou o com nou, sense senyals d’ús)». El venedor no és d’Andorra però assegura que la peça és «totalment autèntica» i que «pertany a una antiga i important col·lecció». Amb tot, l’usuari al web no ofereix cap més objecte prehistòric procedent d’Andorra.
El jaciment neolític de la Feixa del Moro, a Juberri, va ser excavat entre els anys 1983 i 1985 per l’antic Servei d’Investigacions Arqueològiques del Patrimoni Artístic Nacional d’Andorra, sota la direcció de Xavier Llovera, que va utilitzar tècniques pioneres. Fa cinc anys, un equip pluridisciplinar de 14 investigadors va revisar a fons la documentació obtinguda de la Feixa del Moro fa 30 anys. Els especialistes van estudiar, amb noves tècniques, la forma d’enterrar de les primeres comunitats de pastors i agricultors que van poblar els Pirineus fa entre 5.000 i 6.000 anys, durant el període neolític. Un d’aquests especialistes és l’arqueòleg Gerard Remolins, que va alertar ahir a les xarxes socials de la venda de la destral per internet.
Per a Remolins, l’autenticitat de la peça és dubtosa. En primer lloc, l’arqueòleg va comentar que la destral és «molt lluent, massa arrodonida, no està malmesa ni té traces de quan es va fer, ni tampoc del mànec. No s’assembla a les que es van trobar a Juberri». De fet, «sembla un còdol de riu», va sentenciar. A la zona de la Feixa del Moro continuen apareixent rastres prehistòrics ja que cada vegada que un pagès llaura un camp li surten destrals i altres objectes, i «les que es troben no són tan ovalades ni lluents, i tenen trencades o marcades. Aquesta té la punta massa arrodonida», va comentar Remolins. L’apreciació l’ha feta a partir de l’observació de les fotografies publicades al web, però, d’entrada, li desperta sospites.
A més, l’arqueòleg va aclarir que una peça d’aquestes característiques s’ha de contextualitzar. «Si no coneixem el context, no en podem garantir l’autenticitat ni l’època. I si és una estafa? Com sap el Govern que és autèntica? I si és falsa? Hi ha molta picaresca a internet», va raonar.
Segons l’article 26.1 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, «el producte de les intervencions arqueològiques o paleontològiques i les troballes casuals de béns arqueològics o paleontològics es consideren de domini públic i han de ser posats a disposició del ministeri titular de la cultura, que els ha de destinar a un museu o un centre adequat».
En canvi, si el propietari de la peça –en aquest cas, el venedor d’internet– diu que la té des de fa anys o que pertany a una col·lecció antiga, la legislació ja no se li aplica i pot vendre l’objecte o fer-ne el que vulgui perquè no pertany a l’Estat. Això desprotegeix l’arqueologia ja que moltes peces es venen com a procedents d’antigues excavacions o d’abans de la legislació, i es mouen pel mercat de l’art. L’espoli, però, sobretot al Pirineu, encara continua. L’arqueòleg també va advertir que si algú troba un objecte prehistòric no l’ha de tocar, sinó que ha d’avisar l’autoritat, que encarregarà l’excavació o la recuperació de la peça a un equip expert.
Remolins encara va apuntar una altra cosa: quin interès té la destral? Per a l’arqueòleg, d’aquestes, a Juberri, n’hi ha a cabassos i, per tant, no entén perquè Patrimoni Cultural ha gosat comprar-ne una de dubtosa per internet. A més, Remolins es pregunta «quina és la política del Govern respecte la recuperació de peces?».
A la prospecció al jaciment de la Feixa del Moro es van localitzar dues tombes excavades a terra, a més d’estructures domèstiques: focs, forats per col·locar als, sitges per emmagatzemar gra... Dels habitatges no en queda res perquè probablement els éssers humans del neolític antic-mitjà, l’època del jaciment, vivien en coves o estructures de fusta.