Escaldes-Engordany
Andorra col·laborarà contra els Pujol si l’origen dels diners són il·lícits
El ministre indica que, malgrat que aviat s’aprovarà la tipificació del delicte fiscal, la llei no és retroactiva
El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, va deixar clar ahir que Andorra només col·laborarà en el 'cas Pujol' si l’origen dels diners que tenien dipositats al país és il·lícit. En una entrevista a Els Matins de TV3, Cinca va recordar que en el moment en què la família de l’expresident català va crear un compte al país, el delicte fiscal no estava tipificat a Andorra. Per tant, va sentenciar, els Pujol mai seran jutjats aquí per un presumpte delicte fiscal. Malgrat que està previst que en breu el Consell General debati les modificacions de la Llei qualificada del Codi Penal per tal de tipificar el delicte fiscal, el ministre va explicar que un dels «principis» establerts al marc jurídic andorrà és que les lleis «no poder ser retroactives» i que, per tant, no serà fins a l’aprovació parlamentària que es podrà començar a perseguir però en cap cas per qüestions anteriors.
Així doncs, en cas que es demostrés que els diners són lícits es tractaria «d’un delicte fiscal al país d’origen», en aquest cas Espanya. Seria doncs l’Estat veí del sud el que hauria de perseguir a través de «les seves eines» la infracció. «Però dins d’aquestes eines no hi ha la de tenir una col·laboració per delicte fiscal a un país que no tenia reconegut aquest delicte», va afegir. Per contra, si els diners fossin il·lícits, aquí sí que Andorra, pels convenis internacionals que té signats, «té l’obligació de col·laborar». I ho farà, va garantir, a través de les comissions rogatòries sol·licitades per Espanya o per qualsevol altre país.
En tot cas, el titular de Finances va manifestar que la tipificació del delicte fiscal «és la decisió més cridanera i contundent» adoptada per l’Executiu, especialment a ulls de l’exterior, pel que fa a l’homologació impositiva que està duent a terme Andorra. Un canvi que és «lògic» i que han dut a terme «convençuts».
Sense por a una fugida de capitals / Preguntat també per l’aplicació de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal que va entrar en vigor el passat 1 de gener i que tindrà efecte a partir del 2018, el ministre va assegurar que no comportarà una fuga de capitals, ja que tots els països han hagut d’assumir aquesta mesura i per tant «no hi ha alternativa, almenys, en països desenvolupats». «Hem de ser un país obert i homologat», va opinar.
No va respondre sobre si encara queden o no comptes ocults a la Hisenda espanyola. En tot cas, va afegir, aquesta informació serà atorgada de forma automàtica el 2018.
Dins de l’homologació, el responsable de la cartera de Finances va defensar certes «especificitats» per seguir sent «atractius». «Reivindiquem que des d’aquesta homologació hem de poder preservar certes especificitats que ens permetin ser competitius», va comentar.
Sense constància de coaccions / Sobre l’afer Banca Privada d’Andorra (BPA), Cinca va reiterar que és un cas que ja està «raonablement resolt», ja que el sistema financer funciona normalment i Vall Banc ha assumit els clients i la major part dels treballadors de l’entitat «sense que l’Estat hagi hagut de fer cap rescat». «Andorra ha gestionat la crisi BPA de manera exemplar», va remarcar.
Preguntat sobre els clients encara atrapats, Cinca únicament va respondre que «queden els clients que no han pogut ser traspassats perquè encara continua el procés d’anàlisi de l’origen dels diners i en queden d’altres que tenen productes que encara han de ser desbloquejats».
Sobre si el Govern tenia coneixement de les coaccions que el màxim accionista de BPA fins la intervenció del banc, Higini Cierco, va assegurar haver rebut per part de la policia espanyola per facilitar informació de polítics independentistes, el ministre va deixa clar que «no ens consten». «En cas que ens constessin i que per tant poguéssim donar formalment des del Govern credibilitat a aquestes afirmacions, el que correspondria és que l’Estat andorrà presentés una queixa formal davant el Govern espanyol perquè no haurien utilitzat els mecanismes establerts per tenir la informació que calgués», va declarar. En tot cas, va dir, com ja ha fet en altres ocasions, que correspon a Cierco presentar les proves necessàries per sustentar la seva versió.
JxSí cita Cierco a la comissió de l’‘Operació Catalunya’
Així doncs, en cas que es demostrés que els diners són lícits es tractaria «d’un delicte fiscal al país d’origen», en aquest cas Espanya. Seria doncs l’Estat veí del sud el que hauria de perseguir a través de «les seves eines» la infracció. «Però dins d’aquestes eines no hi ha la de tenir una col·laboració per delicte fiscal a un país que no tenia reconegut aquest delicte», va afegir. Per contra, si els diners fossin il·lícits, aquí sí que Andorra, pels convenis internacionals que té signats, «té l’obligació de col·laborar». I ho farà, va garantir, a través de les comissions rogatòries sol·licitades per Espanya o per qualsevol altre país.
En tot cas, el titular de Finances va manifestar que la tipificació del delicte fiscal «és la decisió més cridanera i contundent» adoptada per l’Executiu, especialment a ulls de l’exterior, pel que fa a l’homologació impositiva que està duent a terme Andorra. Un canvi que és «lògic» i que han dut a terme «convençuts».
Sense por a una fugida de capitals / Preguntat també per l’aplicació de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal que va entrar en vigor el passat 1 de gener i que tindrà efecte a partir del 2018, el ministre va assegurar que no comportarà una fuga de capitals, ja que tots els països han hagut d’assumir aquesta mesura i per tant «no hi ha alternativa, almenys, en països desenvolupats». «Hem de ser un país obert i homologat», va opinar.
No va respondre sobre si encara queden o no comptes ocults a la Hisenda espanyola. En tot cas, va afegir, aquesta informació serà atorgada de forma automàtica el 2018.
Dins de l’homologació, el responsable de la cartera de Finances va defensar certes «especificitats» per seguir sent «atractius». «Reivindiquem que des d’aquesta homologació hem de poder preservar certes especificitats que ens permetin ser competitius», va comentar.
Sense constància de coaccions / Sobre l’afer Banca Privada d’Andorra (BPA), Cinca va reiterar que és un cas que ja està «raonablement resolt», ja que el sistema financer funciona normalment i Vall Banc ha assumit els clients i la major part dels treballadors de l’entitat «sense que l’Estat hagi hagut de fer cap rescat». «Andorra ha gestionat la crisi BPA de manera exemplar», va remarcar.
Preguntat sobre els clients encara atrapats, Cinca únicament va respondre que «queden els clients que no han pogut ser traspassats perquè encara continua el procés d’anàlisi de l’origen dels diners i en queden d’altres que tenen productes que encara han de ser desbloquejats».
Sobre si el Govern tenia coneixement de les coaccions que el màxim accionista de BPA fins la intervenció del banc, Higini Cierco, va assegurar haver rebut per part de la policia espanyola per facilitar informació de polítics independentistes, el ministre va deixa clar que «no ens consten». «En cas que ens constessin i que per tant poguéssim donar formalment des del Govern credibilitat a aquestes afirmacions, el que correspondria és que l’Estat andorrà presentés una queixa formal davant el Govern espanyol perquè no haurien utilitzat els mecanismes establerts per tenir la informació que calgués», va declarar. En tot cas, va dir, com ja ha fet en altres ocasions, que correspon a Cierco presentar les proves necessàries per sustentar la seva versió.
JxSí cita Cierco a la comissió de l’‘Operació Catalunya’
- Junts pel Sí reclama que Higini Cierco i altres exdirectius de BPA compareguin com a testimonis a la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya, la trama secreta espanyola per trobar casos de corrupció que impliquessin dirigents de partits catalans independentistes per frenar el procés sobiranista. El partit català demana també la citació de l’excomissari espanyol José Manuel Villarejo i l’excap de la Unitat d’Afers Interns de la Policia espanyola, Marcelino Martín-Blas, entre d’altres.
- Per la seva banda, el PP català només ha citat l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso.