El Grup Parlamentari Demòcrata ha reprès aquesta setmana l’estudi de l’esborrany de la llei de transparència i bon govern (incompatibilitats dels càrrecs públics) que des de fa gairebé un any tenen la resta de grups del Consell General perquè facin arribar les seves impressions. Segons fonts de DA aquests dimarts es va avançar en el contingut del text sense tancar cap dels punts importants, ja que en alguns el debat encara se centra en el nivell d’exigència.
Si que hi ha bastant consens en el rol que ha de tenir el Tribunal del Comptes, ja que els consellers demòcrates defensen que no és necessari crear nous organismes perquè el Tribunal de Comptes podrà assumir la responsabilitat de verificar la declaració de patrimonis i la d’activitats (professió, negocis, etc) dels càrrecs públics amb les que la llei pretén evitar incompatibilitats i conflictes d’interès. Aquestes declaracions s’hauran de fer al principi i al final de la legislatura per comprovar que no hi han hagut ingressos o pagaments dubtosos. Aquest control, segons l’esborrany, afectarà als consellers generals i de comuns, a membres del Govern i a alts càrrecs (no funcionaris).
El segon punt que va ser analitzat en la reunió del grup de DA fa referència a les contractacions públiques i a les subvencions de l’administració. Aquesta és una qüestió que encara està poc definida doncs es tracta d’establir les limitacions a familiars de càrrecs públics i decidir a quin grau de parentiu pot afectar. Fonts de DA van assenyalar ahir  que el debat se centra en «si es restringeix molt o poc» ja que com Andorra és un país molt petit es poden donar casos d’empreses que es vegin afectades per la dedicació a la política d’algun familiar.
Actualment el règim vigent d’incompatibilitats està bastant clar quan es tracta dels ministres, consellers comunals o generals i del cap de Govern. El principal dubte és què s’ha de fer amb la figura dels cònsols, si s’opta per un grau d’incompatibilitat molt elevat –com el del cap de Govern o ministres– o per un règim més flexible. Les exigències del Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (Greco) apunten alt, però des de DA s’opina que s’ha de «trobar un equilibri» amb les especificitats del país «perquè un sistema elevat d’incompatibilitats apartaria molta gent de la política» i els partits polítics podrien tenir dificultats per tenir candidats i omplir les candidatures.
La idea del grup demòcrata és que aquesta llei sigui aprovada en aquesta legislatura, encara que s’apunta que el timing està «condicionat» a la resposta que tinguin els altres grups pel que fa a aportacions a l’esborrany d’aquesta llei.
El novembre passat una delegació del Greco es va reunir amb els grups parlamentaris i partits polítics per recollir informació sobre la llei de transparència i especialment sobre les incompatibilitats i els conflictes d’interès dins del sector públic. Els avaluadors del Consell d’Europa van coincidir en la importància que Andorra disposi d’un marc legal que reguli la transparència, els conflictes d’interès i les incompatibilitats, així com d’un règim sancionador.
Aquests són els eixos de l’esborrany que el Grup Parlamentari Demòcrata va enllestir la primavera passada i que va traslladar a la resta de grups parlamentaris amb l’objectiu de seguir avançant en la definició del text i iniciar-ne la seva tramitació parlamentària. En aquest context, els parlamentaris demòcrates que van participar a la sessió amb els membres del Greco també van plantejar la possibilitat de desenvolupar un Codi Deontològic amb valors i obligacions per als consellers generals.
El Greco es va constituir el 1999 en l’àmbit del Consell d’Europa. Entre els seus objectius estan la supervisió de la conformitat amb els estàndards europeus, la identificació de mancances en les polítiques nacionals contra la corrupció, impulsar reformes legislatives, institucionals, i facilitar una plataforma per a l’intercanvi de bones pràctiques i experiències adquirides en prevenció i repressió de la corrupció.