ORDINO
Embolic a la frontera
El director i guionista Cesc Gay ultima el rodatge en localitzacions andorranes de la sèrie ‘Fèlix’
«La frontera implica embolics, i Andorra és una frontera natural», subratlla Cesc Gay, director i guionista de Félix, la producció de Movistar + que des del 6 de març es grava en diferents localitzacions andorranes. Concretament, cent han estat els llocs escollits per rodar la sèrie, que constarà de vuit capítols de menys d’una hora cadascun. I Andorra era el marc perfecte per a la història d’un tipus normal que busca l’amor de la seva vida, desapareguda en estranyes circumstàncies, i que es posarà en seriosos problemes per trobar-la.
Ahir tocava rodar a Sornàs. L’actor Leonardo Sbaraglia, protagonista absolut de Félix, circulava uns metres carrer avall per un empinat carrer del poble ordinenc, s’aturava i baixava del vehicle atrotinat. Una, dues, tres, quatre, cinc vegades... Això ja ho té el cinema, que el rodatge es pot fer etern i en pantalla es transforma en uns segons.
«Rodem una mitjana de 70 hores o més a la setmana, cada dia. En total, seran uns 50 dies de feina», revela entre presa i presa el productor Edu Ruano, d’Independent Club, la productora local que s’ha encarregat de tot el que necessitava el rodatge: personal, permisos, logística, etcètera. El talent andorrà té un pes important en la sèrie de Gay: «Hi ha una quarantena d’andorrans, entre equip tècnic i producció, entre gent del món audiovisual i molts temporers que s’han quedat després de la temporada de neu», especifica. Entre el talent hi té un paper destacat Àlvaro Rodríguez Areny, el director de Wolves, que és auxiliar de direcció de Daniela Forn, ajudant de direcció de Cesc Gay i que ha treballat en films com Lo imposible, de J. A. Bayona. Hèctor Mas (Apanyats) és auxiliar de càmera i Gisela Remolins és coordinadora de producció i de localitzacions.
Gay està orgullós de l’equip amb què ha comptat en terres andorranes –«hem fet pinya»– i, sobretot, destaca la facilitat amb què ha sortit tot: «La clau del cinema és preparar-ho tot molt bé». De fet, Gay acostuma a improvisar sobre la marxa, i en cinema les circumstàncies poden fer canviar el guió previst. «Demà [avui per al lector] plourà, no?», arrufa el nas. Però una tempesta primaveral no serà cap impediment per continuar un rodatge que va començar el març amb molta neu i fred.
Gay, director de films com Truman, Una pistola en cada mano, Ficció –rodada a la Cerdanya– i A la ciutat, va llençar-se a la piscina de la ficció televisiva amb Movistar +. «Sempre em mirava la televisió de reüll, perquè al cinema sempre he fet el que he volgut», confessa, però la productora li va garantir llibertat creativa. Amb la història escrita, Gay buscava un marc, i Andorra, «per natura i frontera», n’era l’escenari ideal, i com a protagonista, Gay va pensar en Sbaraglia, amb qui ja havia treballat en Una pistola en cada mano. «Félix és el protagonista absolut, surt en totes les escenes, i la feina que fa Leo és infinitament millor que el que m’esperava», afirma el director.
L’afecte és mutu. Sbaraglia, mate en mà, ja sabia el que era passar fred a Andorra ja que l’any passat va rodar Nieve negra, amb Ricardo Darín. «Però representava que era la Patagònia, i ara Andorra sí que es llueïx», adverteix l’actor. Sobre la producció, l’intèrpret argentí només en té bones paraules: «És una ficció molt poderosa, humana, amb humor, amb suspens, etcètera».
Félix és un tipus normal, professor de literatura i escriptor que ven pocs llibres, que viatja de l’Argentina a Andorra per conèixer el fill que va tenir amb una dona amb qui va viure una breu història. A Andorra s’enamora de la Julia (Mi Hoa Lee), però ella desapareix. «Ell està convençut que li ha passat alguna cosa, intueix alguna cosa greu, i tot i que al principi no se’l creu ningú, desobeeix i segueix la seva intuïció», explica. Félix, a més, és un tipus normal, «un antiheroi, maldestre, fràgil, chaplinesc, que sembla que el mataran a la primera escena», revela. «Com diem a l’Argentina, nadie daría dos mangos por él», conclou Sbaraglia.
A la recerca de la Julia, Félix no estarà sol, perquè Félix és una història d’homes, aquelles que Gay filma tan bé. Aquí no hi ha triangle amorós, sinó un triangle d’amics. «Mario (Ginés García Millán) és un home fort, dur, un heroi, un bon tipus, transparent, i Óscar (Pere Arquillué) és el meu Sancho Panza, el meu aliat, molt esquerp, sorrut, però amb un gran cor», explica l’actor.
García Millán interpreta el cap de la Policia andorrana, que és la parella de la mare del fill d’Sbaraglia. «Sembla una comèdia francesa», bromeja. L’actor està encantat de rodar a Andorra i, sobretot, de treballar amb Gay i companyia. «Cesc és un regal. Fa personatges que no són d’una peça, són complexos, i utilitza la seva mirada particular».
Però, què és Félix? Una comèdia, un drama, un thriller? És tot això i, sobretot, «és una història d’amor, perquè jo sóc d’aquells que encara creu que l’amor mou el món», admet García Millán. Una afirmació que corrobora Sbaraglia: «Quan a Félix li diuen que la Julia potser no ha desaparegut sinó que potser no el vol veure més, ell insisteix que si l’haguessin vist somriure sabrien que ella no hauria desaparegut voluntàriament». Si García Millán té raó, l’amor mou muntanyes i Félix posarà Andorra cap per avall per trobar la Julia.
Ahir tocava rodar a Sornàs. L’actor Leonardo Sbaraglia, protagonista absolut de Félix, circulava uns metres carrer avall per un empinat carrer del poble ordinenc, s’aturava i baixava del vehicle atrotinat. Una, dues, tres, quatre, cinc vegades... Això ja ho té el cinema, que el rodatge es pot fer etern i en pantalla es transforma en uns segons.
«Rodem una mitjana de 70 hores o més a la setmana, cada dia. En total, seran uns 50 dies de feina», revela entre presa i presa el productor Edu Ruano, d’Independent Club, la productora local que s’ha encarregat de tot el que necessitava el rodatge: personal, permisos, logística, etcètera. El talent andorrà té un pes important en la sèrie de Gay: «Hi ha una quarantena d’andorrans, entre equip tècnic i producció, entre gent del món audiovisual i molts temporers que s’han quedat després de la temporada de neu», especifica. Entre el talent hi té un paper destacat Àlvaro Rodríguez Areny, el director de Wolves, que és auxiliar de direcció de Daniela Forn, ajudant de direcció de Cesc Gay i que ha treballat en films com Lo imposible, de J. A. Bayona. Hèctor Mas (Apanyats) és auxiliar de càmera i Gisela Remolins és coordinadora de producció i de localitzacions.
Gay està orgullós de l’equip amb què ha comptat en terres andorranes –«hem fet pinya»– i, sobretot, destaca la facilitat amb què ha sortit tot: «La clau del cinema és preparar-ho tot molt bé». De fet, Gay acostuma a improvisar sobre la marxa, i en cinema les circumstàncies poden fer canviar el guió previst. «Demà [avui per al lector] plourà, no?», arrufa el nas. Però una tempesta primaveral no serà cap impediment per continuar un rodatge que va començar el març amb molta neu i fred.
Gay, director de films com Truman, Una pistola en cada mano, Ficció –rodada a la Cerdanya– i A la ciutat, va llençar-se a la piscina de la ficció televisiva amb Movistar +. «Sempre em mirava la televisió de reüll, perquè al cinema sempre he fet el que he volgut», confessa, però la productora li va garantir llibertat creativa. Amb la història escrita, Gay buscava un marc, i Andorra, «per natura i frontera», n’era l’escenari ideal, i com a protagonista, Gay va pensar en Sbaraglia, amb qui ja havia treballat en Una pistola en cada mano. «Félix és el protagonista absolut, surt en totes les escenes, i la feina que fa Leo és infinitament millor que el que m’esperava», afirma el director.
L’afecte és mutu. Sbaraglia, mate en mà, ja sabia el que era passar fred a Andorra ja que l’any passat va rodar Nieve negra, amb Ricardo Darín. «Però representava que era la Patagònia, i ara Andorra sí que es llueïx», adverteix l’actor. Sobre la producció, l’intèrpret argentí només en té bones paraules: «És una ficció molt poderosa, humana, amb humor, amb suspens, etcètera».
Félix és un tipus normal, professor de literatura i escriptor que ven pocs llibres, que viatja de l’Argentina a Andorra per conèixer el fill que va tenir amb una dona amb qui va viure una breu història. A Andorra s’enamora de la Julia (Mi Hoa Lee), però ella desapareix. «Ell està convençut que li ha passat alguna cosa, intueix alguna cosa greu, i tot i que al principi no se’l creu ningú, desobeeix i segueix la seva intuïció», explica. Félix, a més, és un tipus normal, «un antiheroi, maldestre, fràgil, chaplinesc, que sembla que el mataran a la primera escena», revela. «Com diem a l’Argentina, nadie daría dos mangos por él», conclou Sbaraglia.
A la recerca de la Julia, Félix no estarà sol, perquè Félix és una història d’homes, aquelles que Gay filma tan bé. Aquí no hi ha triangle amorós, sinó un triangle d’amics. «Mario (Ginés García Millán) és un home fort, dur, un heroi, un bon tipus, transparent, i Óscar (Pere Arquillué) és el meu Sancho Panza, el meu aliat, molt esquerp, sorrut, però amb un gran cor», explica l’actor.
García Millán interpreta el cap de la Policia andorrana, que és la parella de la mare del fill d’Sbaraglia. «Sembla una comèdia francesa», bromeja. L’actor està encantat de rodar a Andorra i, sobretot, de treballar amb Gay i companyia. «Cesc és un regal. Fa personatges que no són d’una peça, són complexos, i utilitza la seva mirada particular».
Però, què és Félix? Una comèdia, un drama, un thriller? És tot això i, sobretot, «és una història d’amor, perquè jo sóc d’aquells que encara creu que l’amor mou el món», admet García Millán. Una afirmació que corrobora Sbaraglia: «Quan a Félix li diuen que la Julia potser no ha desaparegut sinó que potser no el vol veure més, ell insisteix que si l’haguessin vist somriure sabrien que ella no hauria desaparegut voluntàriament». Si García Millán té raó, l’amor mou muntanyes i Félix posarà Andorra cap per avall per trobar la Julia.