L’Esbart Lauredià va guanyar el cap de setmana passat la segona edició del concurs de danses catalanes de Prada de Conflent, a França, que organitza la Federació d’Esbarts del Rossselló amb onze cosos de ball participants.
 

Cada grup tenia un temps límit de dotze minuts per actuar, repartits en dues danses –una de ràpida i una de lenta– amb un màxim de 20 dansaires. El vestuari, la coreografia, l’estil de dansa triat –contemporània o tradicional–, l’elecció de la música i l’execució de les danses –coordinació i tècnica– van ser els criteris de més pes per al jurat alhora de valorar i puntuar cada actuació. 
 

L’Esbart Lauredià va rebre un trofeu i 500 euros de premi per la seva primera posició, obtinguda segons el seu director, Jaume Torra, per «la frescor i l’originalitat de les coreografies, la bona execució i l’actitud dels dansaires», a més de les versions musicals interpretades per El Pont d’Arcalís, també part decisiva perquè la victòria caigués del costat andorrà.

 

Música d’‘El Pont d’Arcalís’ / El grup de música folk va composar les dues peces representades. El ball ràpid, sota el títol El porrer de Sant Julià de Lòria, constava d’una suite de danses i cançons de carnaval de l’Andorra del 1800 executada per sis parelles de dansaires i un porrer –amb el seu abric llarg verda i amb botos vermells i verds i la porra per matar ossos– que, tot i tenir una durada de 25 minuts, es va fer una versió reduïda de 7.

 

Fumar, ballar... I baralles? / El ball lent es basava en la música d’Els músics de Puigcerdà i durava prop de quatre minuts. Va ser representat per sis ballarines que a través de la dansa expliquen les peripècies d’uns músics que van anar a tocar a Andorra i que pretenien fer contraban de tabac amagant-lo en un dels instruments amb què tocaven. Al voltant d’una taula fumaven, ballaven, treballaven i fins i tot es barallaven una mica. Una ficció tan aconseguida que va valer el primer premi.