Impactats per la tragèdia. Tot el món futbolístic i especialment el del futbol andorrà i català va quedar-se consternat en conèixer ahir la mort de l’entrenador de l’FC Andorra, Emili Vicente. El tècnic va patir una indisposició mentre practicava ciclisme a la carretera de Canòlich que li va fer perdre la vida. El cop al club és molt fort i avui mateix demanarà l’ajornament del partit programat per diumenge contra la UE Sants.
 

Ahir al matí Vicente, gran amant de la bicicleta des de fa anys, feia una sortida des de la Seu d’Urgell, on residia, fins a Andorra. A la carretera de Canòlich, de pujada, va patir una indisposició i va caure. Se’l van trobar al terra i quan els serveis d’emergència van arribar ja es trobava sense vida. Avui li realitzaran l’autòpsia per conèixer-ne les causes. Per les evidències, el Cos de Policia no valora que hi hagi hagut implicat algun vehicle. 

La notícia va ser un autèntic xoc. L’FC Andorra tenia entrenament al vespre i ja no el van realitzar. Sobre la gespa de la Borda Mateu directiva, jugadors i cos tècnic portaven a terme un minut de silenci, en uns moments molt difícils per a tots. La plantilla decidia que no estava capacitada per afrontar un partit diumenge i avui el club es posarà en contacte amb la Federació Catalana de Futbol per demanar l’ajornament del matx de diumenge amb el Sants, l’últim de la lliga, i on els dos conjunts estan lluitant per l’ascens a la Tercera Divisió.
 

El tema esportiu queda completament aparcat. «Ara el que hem d’estar és al costat de la família i al cap no hi tenim res més», exposa Albert Ferré, president de l’FC Andorra, que subratlla la personalitat de l’entrenador: «Tothom que el va conèixer sap que era una bellíssima persona i un gran entrenador. Durant el temps que ha estat amb nosaltres hem intentat aprendre el màxim d’ell». Era una persona molt reconeguda en el món futbolístic, amb un bagatge important, i «era un gran professional i molt humil. Sabia molt de futbol i motivar als jugadors». 
 

Vicente va arribar a l’entitat tricolor el mes d’octubre passat, aconseguint mantenir el nivell que mostrava l’equip, portant-lo a lluitar per l’ascens fins a la darrera jornada. En aquest període «ha fet una feina impressionant amb nosaltres, com poca gent podria haver arribat a fer. Va saber mantenir el gran grup de persones que hi ha al vestidor». Tot i portar temps apartat de les banquetes es va decidir per realitzar el retorn al Principat: «Va venir amb nosaltres perquè tenia ganes de tornar a entrenar. Tenia vàries ofertes de clubs de categories més altes, però li va agradar el projecte que li oferíem a Andorra. Li feia molta il·lusió».

 

Estimat i respectat / De seguida que es va conèixer la notícia, les mostres de condolences arreu es van multiplicar. Tal és així que fins i tot va arribar a ser trending topic a Espanya a Twitter. Perquè Vicente era una persona coneguda i respectada en l’àmbit futbolístic, i el seu caràcter afable el feia ser estimat per molts. Federacions, clubs, jugadors, entrenadors, aficionats i persones de l’àmbit polític i social van lamentar la mort del tècnic, exaltant la seva persona i el que havia aconseguit a les banquetes.
 

Són diversos els reconeixements que es desenvoluparan per la seva pèrdua. Avui mateix, en el segon partit dels play-off entre el BC MoraBanc Andorra i el Reial Madrid, al Poliesportiu d’Andorra, abans d’iniciar-se el matx es farà un minut de silenci en record de Vicente. També es realitzarà aquest reconeixement diumenge, en la final de la Copa Constitució, abans de l’inici del matx. El Lleida Esportiu va decidir suspendre tota l’activitat del primer equip, pel que dona la temporada per conclosa i ja no farà els dos entrenaments que hi havia previstos. També interromp temporalment l’activitat del segon equip i el juvenil A, conjunts on juguen els seus dos fills, i va demanar l’ajornament dels partits que tenen programats pel cap de setmana. Els entrenaments de tota la base també es van suspendre.
 

El president del Lleida Esportiu, Albert Esteve, assenyalava «la consternació i el dolor profund» per la mort de l’entrenador, que era una persona molt estimada a la ciutat i al club blau: «L’Emili era el Lleida. Va estar vinculat a l’entitat des del futbol formatiu, passant per l’etapa de jugador, fins a ser entrenador del primer equip. Era una gran persona, molt propera, que estimava el club, i l’anteposava per davant de tot. És un dia dur per tota la gent del Lleida».

 

 

Nascut a la Seu d’Urgell el 1965, actualment compaginava el seu càrrec d’entrenador de l’FC Andorra amb el de professor d’INEF a Lleida. Com a futbolista va iniciar-se a la Seu d’Urgell FC i la temporada 1986-87 debutava com a professional amb la UE Lleida, amb la que aconseguia l’ascens a la Segona Divisió. Durant quatre temporades, del 1989 al 1993 va jugar al CF Balaguer, i fins al 1997 a la UE Tàrrega. Posteriorment s’incorporava al CF Gavà per un curt període i tornava al Balaguer, club on es va retirar com a jugador el 2003. Allí començava la seva carrera d’entrenador, on va estar-s’hi cinc campanyes, per fitxar per la banqueta del Lleida el 2008 per dirigir-lo a la Segona Divisió B. En aquesta època va viure la liquidació del club i el naixement del Lleida Esportiu durant el tercer any, on va fregar posicions de play-off. El 2013 s’incorporava per dirigir al Reus Deportiu a la mateixa categoria. No va tornar a les banquetes fins que no va acceptar l’oferta de l’FC Andorra, a la Primera Catalana, una categoria inferior a la que fins llavors havia entrenat. Tot i així, la seriositat del projecte tricolor el va fer decidir-se a tornar a les banquetes.