PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

L’Institut de Drets Humans també es querella contra Pino i ‘Boni’

Juntament amb l’associació catalana Drets, l’entitat amplia la denúncia contra Martín Blas i Barroso

Per ESTHER JOVER MARTIN

L’exnúmero dos de la Policia espanyola, Eugenio Pino, surt de l’Audiència Nacional, a Madrid, després de declarar pel ‘cas Pujol’, el passat 16 de febrer.
L’exnúmero dos de la Policia espanyola, Eugenio Pino, surt de l’Audiència Nacional, a Madrid, després de declarar pel ‘cas Pujol’, el passat 16 de febrer. | DAVID CASTRO
L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’associació catalana Drets han ampliat la querella criminal presentada contra l’agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, i l’exresponsable d’assumptes interns de la policia espanyola, Marcelino Martín Blas, a l’exnúmero dos de la policia espanyola, Eugenio Pino, i a l’inspector en cap de la Policia Nacional espanyola i exagregat d’Interior a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, Bonifacio Díaz Sevillano, àlies Boni. La querella inicial, ara ampliada a dues persones més, és per «coaccions, xantatge i extorsió, que vulneren els articles 139, 142 i 207 de la Llei qualificada del codi penal, i per tots aquells altres delictes que es constatin durant la investigació», va recordar ahir l’advocat de l’IDHA, Alfons Clavera.

L’IDHA i Drets, que es defineixen com a «entitats sense ànim de lucre», han elaborat conjuntament, com a acusació popular, «una querella contra diversos representants dels cossos i forces de seguretat de l’Estat relacionada amb l’Operació Catalunya». A més de l’ampliació de querella, les entitats també han requerit al batlle Santolària, que instrueix el cas, que practiqui més d’una vintena de noves diligències. Per això, les associacions han entregat un «escrit molt complert» amb molta documentació, com «detalls de l’organigrama policial». De moment, ja ha declarat com a testimoni la secretària del Consell d’Administració de Banca Privada d’Andorra (BPA), Rosa Castellón.

El batlle Santolària ha de decidir quines diligències practica. Entre les requerides, hi ha la petició que s’aixequi la protecció diplomàtica dels policies i l’agregat d’Interior. De fet, si ho accepta, el batlle haurà de demanar al Ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra que cursi la petició al seu homòleg espanyol, el Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació, que lidera Alfonso María Dastis. «Si s’hi neguen estaran incomplint els articles 31 i 31 de la Convenció de Viena, del 18 d’abril de 1961», va recordar Clavera.

Tots els detalls de la querella i de la sol·licitud de diligències l’explicaran demà en una roda de premsa conjunta entre l’IDHA i Drets, que tindrà lloc al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Hi compareixeran el lletrat Clavera, la presidenta de l’IDHA, Elisa Muxella, el president de Drets, Sergi Blázquez, i l’advocat i membre fundador de Drets Agustí Carles. A continuació, Clavera i Muxella acompanyaran Carles al Parlament de Catalunya, on ha estat citat a comparèixer per la Comissió d’Investigació sobre l’Operació Catalunya. La mateixa tarda també compareixeran l’advocat Elpidio Silva i el periodista Ernesto Ekaizer.

Defensa de la sobirania / L’IDHA es va afegir, com a acusació popular, a la querella presentada per un dels accionistes majoritaris de BPA, Higini Cierco, i per l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, contra Barroso i Martín Blas per coaccions i amenaces en el marc de l’Operació Catalunya. Davant de «la vulneració de drets fonamentals de dos ciutadans nacionals», l’IDHA va optar per afegir-se a la querella, i el batlle els va acceptar com a part –també ho van fer els Pujol, que es consideren part afectada. A més, l’entitat de defensa dels drets humans també considera que «no s’ha respectat la sobirania del país ni el tractat de bon veïnatge entre Andorra i Espanya», va insistir el representant legal de l’IDHA. Quan Cierco i Miquel han ampliat la querella inicial a Pino i a Díaz, l’IDHA també s’hi ha afegit.

L’acció es fa conjuntament amb Drets perquè és una associació que defensa el sobiranisme i les institucions catalanes i lluita contra la catalanofòbia, i dins de l’Operació Catalunya s’ha actuat contra l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i el vicepresident del Govern català, Oriol Junqueras. L’acció judicial, ara per ara, té lloc a Andorra, però, segons ha pogut saber EL PERIÒDIC, Drets no descarta emprendre accions judicials a l’Audiència Nacional.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT