L’empresari lauredià Joan Besolí cobrava la meitat dels beneficis que presumptament procedien de comissions il·lícites obtingudes de la venda dels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció de futbol del Brasil a través d’un acord entre la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) i l’empresa àrab amb seu a illes Caiman denominada Internacional Sports Eventos (ISE). Així consta en l’aute de resolució de l’Audiència Nacional espanyola a l’apel·lació de la defensa de Besolí que demanava que s’anul·lés la mesura de presó preventiva i que va ser rebutjada per la justícia espanyola. En el document, al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, es rebaten tots els motius de la defensa per demanar la seva llibertat, incloent la situació personal delicada de Besolí i la renúncia a la nacionalitat andorrana.
 

Tant Besolí com l’expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, estan en presó provisional a Soto del Real acusats de delicte de blanqueig de capitals i organització criminal a l’apreciar indicis que entre el 2007 i el 2011 van rentar gairebé 15 milions d’euros procedents de dites comissions a través d’un entremat de societats principalment a Andorra. 
 

Segons la magistrada, per donar aparença de legalitat, la vigília de la firma entre ISE i CBF, el novembre del 2006, Ricardo Teixeira, llavors president de la Confederació brasilera, va firmar amb l’empresa Uptrend, creada per Rosell, un contracte amb la Confederació indicant que l’empresa de l’expresident del Barça actuaria com a intermediari per a la negociació de la venda dels drets audiovisuals. Si s’aconseguia, Uptrend, participada per la panamenya Fundación Regata, també de Rosell, percebria exactament la mateixa quantitat que havien pactat que cobraria Teixeira. 
 

Per tant, segons diu la resolució, «l’entramat que va maquinar Sandro Rosell com a intermediador per a què ISE obtingués els drets de retransmissió dels esdeveniments esportius assenyalats, creant una empresa de nom Uptrend que mancava d’infraestructura per realitzar cap gestió [...], constituïda tres setmanes abans, també creada per l’apel·lant amb la finalitat de generar unes comissions de les quals era administrador principal Joan Besolí Ribalta, qui tenia ple coneixement de la trama maquinada».
 

Els ingressos d’Uptrend es van produir a Andorra mitjançant transferències de societats d’Àrabia Saudita a comptes en què Besolí i Rosell són beneficiaris. Des d’aquests es va detectar un flux de diners a Teixeira o a persones del seu entorn de forma directa o a través de societats creades per Besolí. Segons consta en la resolució, els reintegraments es feien després a Suïssa i a Panamà. Així mateix, la magistrada indica que Teixeira i la seva dona van arribar a disposar d’una Visa Platinum d’un compte lligat a Uptrend. 
 

Finalment, també argumenten que Besolí va rebre d’Uptrend diverses quantitats de diners a una empresa panamenya que administrava, Itasca Holding, així com diners directament de Teixeira que oscil·laven «entre tres milions d’euros i 1,5 milions d’euros». 
 

D’aquesta manera, la jutgessa Carmen Lamela justifica no tenir en compte la demanda d’inexistència d’indicis contra Besolí per mantenir-lo empresonat de forma preventiva. També rebat així l’acusació de la defensa que assegura que s’ha comés un «agreujament comparatiu i tracte diferenciador entre el dispensat al Sr. Besolí i el dispensat a altres investigats que, amb un rol anàleg al del nostre patrocinat, es troben en situació de llibertat i complint amb les obligacions imposades per la magistrada». 
 

Per als lletrats defensors és «indiscutible» que Besolí va jugar un «rol secundari en la suposada organització criminal». I en aquest sentit expliquen que la Fiscalia «al·ludeix únicament quant a la mecànica defraudatòria consistent en la transmissió de fons al Sr. Teixeira a que dits fons s’haurien ingressat en un compte a Andorra titulada pel nostre defensor». 

 

La situació familiar i la nacionalitat / Tampoc van convèncer a la magistrada la delicada situació familiar que viu Besolí amb el seu fill ni el fet que volgués renunciar a la nacionalitat andorrana per esvair els dubtes del risc de fuga. En concret, l’aute de resolució manifesta que «la lamentable situació familiar al·legada i aprovada» per Besolí «no és un obstacle per mantenir la situació de presó d’una persona». Segons afegeixen, «les seves vistes al centre hospitalari on està ingressat el seu fill no es produeixen amb periodicitat diària i les seves constants sortides i entrades a Espanya no s’ajusten a un patró previsible». 
 

Pel que fa a la possibilitat de renunciar al passaport, l’Audiència Nacional és molt taxativa. «És una petició que no té cap conseqüència jurídica, ni tan sols mereix cap comentari, sent una pretensió estranya que no pot ser tinguda en consideració, sobre la qual aquest tribunal no pot dir res al respecte al ser la nacionalitat una qüestió personal, no de conveniència o d’interès».