PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

Robar als hotels, un pla senzill

Els hotelers tenen assumits els furts però els casos al Principat no són escandalosos

Per MÒNICA TORRES

Una habitació d'un hotel d'Andorra.
Una habitació d'un hotel d'Andorra. | TONY LARA
És un fet: als hotels hi ha robatoris. Qui més qui menys s’ha endut algun cop una pastilla de sabó, un barnús o una tovallola de l’hotel on ha passat les vacances. Per confirmar-ho, fa unes setmanes es van fer públics els resultats d’una sèrie d’estudis realitzats per plataformes hoteleres com Hotels.com o Jetcost.es. Fins a un 71% dels usuaris que van col·laborar reconeixien haver robat «alguna vegada» en un hotel.

Pel que fa al Principat, gran part de l’economia es mou pel sector serveis i el turisme, activitat en la qual participen activament els hotels. En aquest sentit, s’ha intentat esbrinar fins a quin grau coincideixen els empresaris hotelers d’Andorra amb les xifres obtingudes a les enquestes dels estudis.

El president de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), Manel Ara, assegura que «no és una cosa escandalosa». Tot i que és cert que els furts existeixen, «són coses menors» per les que no cal arravatar-se. Per la seva part, la presidenta d’Autèntics Hotels d’Andorra (AHA), Cristina Canut, comenta que des dels hotels han «après a funcionar amb els anys» i que «intenten controlar-ho».

Perfil del lladre

Com més gran és l’hotel, més complicat resulta fer un seguiment de control. Però és més senzill fer-lo si els clients que s’emporten coses tenen un perfil concret. Canut assegura que el client fidel, aquell que tots els treballadors de l’hotel ja tracten quasi amb familiaritat, «no t’agafa res» perquè està satisfet amb el servei i tornarà. La cosa, però, canvia molt amb les reserves a través de la xarxa i mitjans com Booking o Tripadvisor. Aquest tipus de clientela acostuma a ser jove, amb poc equipatge, probablement sigui el primer cop que visita l’hotel i, si finalment s’endú alguna cosa, senzillament no tornarà. Tampoc vol fer-ho perquè va a la recerca de l’oferta, és una clientela que «no fidelitza», segons Canut. Els mètodes per no aixecar sospites són diversos, com aprofitar el moment de canvi d’habitacions o marxar a comprar i no tornar. De totes maneres, els objectes robats no van més enllà de barnussos, sabons o consum dels minibars. En aquest últim cas, tot i que existeixen sistemes com bàscules electròniques per detectar quan es consumeix, «si el client omple l’ampolla d’aigua, no te n’adones fins que marxa», explica Ara, però tampoc «se li dona més importància» perquè no suposa un cost gaire elevat.

Denúncies

El problema, més enllà del robatori, és prendre represàlies. Quines opcions tenen als hotels un cop notifiquen un furt? És complicat ja que «és la teva paraula contra la del client», diu Ara.

A l’hotel Les Truites del Pas de la Casa, asseguren que denunciar seria «una moguda» en tractar-se d’un procés llarg i feixuc. Tots els clients que reben els hotels del país, si no la majoria, són forans, i és des d’aquí on es comença a complicar el transcurs de la denúncia. Des de la policia l’accepten però «perds tot un matí per no tenir-ne notícia mai més», valora Canut.

Però hi ha maneres d’evitar la denúncia i assabentar-se d’un furt abans que marxi el client. Per exemple, alguns hotels col·loquen un llistat de preus a les habitacions. Si en marxar un client falta un barnús, se li cobra directament perquè es pressuposa que s’ho vol endur perquè li agrada. D’aquesta manera, assegura Canut, s’evita cap tipus d‘«acusació violenta» per part del recepcionista.

Falses intoxicacions

La picaresca no acaba als hotels. Són cada cop més els turistes que, viatjant sota un touroperador amb tot inclòs, denuncien falses intoxicacions alimentàries per rebre grans indemnitzacions en tornar al seu país. Aquí a Andorra, però, «no hi ha cap referència» d’un cas semblant, assegura Ara, ja que «generalment passa amb els tot inclòs». Canut tampoc en coneix cap cas, però reconeix que davant això «estan indefensos». Per aquesta raó recomana la contractació d’empreses privades d’higiene alimentària, que fan un parell de visites al mes i documenten l’estat de l’hotel per escrit.

Ciberdelinqüents

L’altra cara dels furts  als hotels té estricta relació amb la xarxa i les peripècies que permeten les noves tecnologies. Però aquest cop no són els clients els sospitosos, sinó que es tornen en les noves víctimes.

L’últim informe del laboratori antimalware de Panda Security, Panda Labs, assegura que el 2016 va augmentar el nombre de ciberatacs a «grans cadenes hoteleres de luxe» d’arreu del món per robar diners de la targeta de crèdit dels clients. Els hackers es «colen» als sistemes informàtics principalment de dues maneres. La major part dels atacs provenen d’un correu electrònic amb un fitxer adjunt de Microsoft Word que, suposadament, conté dades de facturació d’algun client, però que realment instal·la un malware que compromet la seguretat del sistema de la víctima. No afecta només l’ordinador atacat, sinó tot el sistema de la cadena hotelera i, per tant, la seguretat de tots els seus clients.

Però no és l’única manera d’obtenir dades del compte corrent d’algun client. També ben senzill els resulta als hackers enfilar-se als telèfons mòbils i tauletes dels clients que es connecten a les xarxes públiques dels hotels. Per això, és recomanable activar totes les mesures de seguretat als nostres dispositius, com els antivirus.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT