Entre el 80 i el 90% dels casos que es porten als tribunals i el 95% dels que se solucionen per la via de l’ordenança penal acaben tenint una resolució condemnatòria. Segons destaca el fiscal general, Alfons Alberca, aquestes xifres demostren «que tot el que s’està portant» des d’ambdós procediments és «encertat en la seva formulació» i que els delictes que es processen tenen una base ferma al darrere. 

El retard en els processos s’explica per una manca de personal i per l’antiguitat d’alguns codis

Tot i això, Alberca reconeix que en algunes ocasions els casos o les investigacions no s’acaben resolent en un temps prou «raonable» i que hi ha més retards dels que hi hauria d’haver. Aquesta lentitud en els processos jurídics respon sobretot a una manca de recursos humans –que ha estat denunciada tant per la Fiscalia com per altres òrgans judicials– i a una falta de modernització d’algunes legislacions, com el codi de procediment penal. 

Alberca considera que des de la darrera modificació del codi de procediment penal, efectuada el 1998, l’evolució del Principat ha estat «abismal». Ja sigui a nivell del nombre d’informes que s’evacuen actualment (més de 10.000 a l’any) com de les necessitats i les exigències dels estàndards internacionals que van apareixent. A més, a aquests fets s’hi suma la introducció de noves fórmules d’investigació «que fa 20 anys no existien». 

Per tot, el fiscal general creu que s’hauria de començar a pensar en actualitzar el codi de procediment penal vigent. Tot i això, reconeix que és un canvi molt important, «ja que no només afecta a un col·lectiu, sinó a tot un país», i que és un procés que requereix de força temps i maduració. A més, relacionat amb la manca de personal, «és evident que potser ara no és el millor moment per endegar la reforma, perquè cal prioritzar els recursos que es tenen i resoldre aquelles situacions que en aquests moments requereixen de més atenció». 

Secret de sumari i comunicacions 

En una entrevista a aquest rotatiu, el ministre de Justícia, Xavier Espot, va remarcar que el secret de sumari i la intervenció de les comunicacions eren dos dels punts primordials que s’haurien de tractar a l’hora de modificar el codi de procediment penal. Alberca comparteix aquesta prioritat i detalla que són dos de les grans línies que –si s’actualitzen– permetran «adequar» la justícia del país «a la realitat mundial i social».

El fiscal general posa com a exemple els delictes d’assetjament, coacció o que ocasionen danys informàtics. Aquestes casuístiques sovint no es poden investigar sense intervenir les comunicacions, «ja no només per saber que ha passat, sinó també per saber des d’on s’ha fet (a través, per exemple, de la IP) o per saber qui està implicat o qui són els que hi han intervingut. Des del moment en què no pots rastrejar aquestes dades, és fa difícil descobrir qui ha estat l’autor del delicte». 

Judici de conformitat  

Durant l’entrevista, Espot també va esmentar que un procediment que podria agilitzar els procediments jurídics podria ser el judici de conformitat, que darrerament s’està implementant en molts països occidentals i anglosaxons. 

Alberca comparteix aquesta visió i considera que és una fórmula positiva, ja que permet que la persona «que s’està sotmetent a un procés judicial pugui fer un primer reconeixement dels fets i de culpabilitat, i aquest ja és un primer pas envers la resocialització, que és precisament el que busca el procés penal. Perquè que cal tenir present que a banda de la sanció que es pugui posar, l’objectiu principal del sistema és posar en marxa diverses fórmules de reconducció dins de la societat, i aquesta [el judici de conformitat] en seria una».