• El parc eòlic només es materialitzarà si els resultats avalen la rendibilitat del projecte

Un parc eòlic de muntanya, en aquest cas al mont Oiz, al País Basc Foto: el periòdic

Els mesuraments de vent que Feda farà al Maià duraran un any, abans no es pugui determinar si aquest indret és adient o no per emplaçar-hi molins generadors d'energia eòlica. Ara per ara, aquest és l'únic espai que la parapública ha contemplat de cara a la instal·lació d'un parc eòlic al país. L'estudi preliminar, que proposa la instal·lació d'una estació de mesura al Maià, va ser presentat al Comú d'Encamp, que dijous mateix va decidir autoritzar la col·locació de l'aparell.

«A la muntanya, a 2.500 metres d'altura, sempre hi fa vent», va afirmar en declaracions a aquest rotatiu el directiu de Feda, Ramon Cereza. Això és el que va portar l'empresa a fixar-se en els terrenys del Maià on hi ha l'estació transformadora de Feda com a possible ubicació per a un parc eòlic.

Obtenir dades / L'objectiu d'instal·lar durant un any una torre de mesurament és obtenir dades diverses sobre el vent en aquella zona, com ara la intensitat i la velocitat. «Cal mesurar durant un any per estudiar el comportament del vent en èpoques d'hivern i estiu i observar, d'aquesta manera, la variació estacional», va explicar Cereza.

A partir de les dades que s'obtinguin, Feda estudiarà la rendibilitat econòmica, i també ambiental, del projecte. «Serà llavors quan decidirem si es fa o no la inversió per instal·lar els molins», va aclarir el director de Desenvolupament Estratègic de la parapública.

Les mesures, a més, s'hauran de fer probablement a diferents alçades: «No és el mateix mesurar el vent a 3 metres d'alçada respecte al terra que a 40 metres». Cereza va subratllar la importància d'aquest factor «a l'hora d'extrapolar les dades a l'eventual alçada dels aerogeneradors».

Pel seu cantó, en la sessió de Consell de Comú de dijous, el cònsol d'Encamp, Miquel Alís, va defensar sense embuts la instal·lació de l'aparell de mesurament i, en última instància, dels molins aerogeneradors en aquell indret de la parròquia. Alís va estar d'acord amb els termes en què s'expressa l'estudi preliminar de Feda, en el sentit que «la instal·lació al Maià no tindria un impacte visual important», a banda que és una zona de fàcil accés.

Igual que en el cas de les plaques fotovoltaiques al sostre del Complex Esportiu i Sociocultural d'Encamp, que també van rebre llum verd de part del Comú, Alís va esgrimir dos arguments dels quals és difícil discrepar: la conveniència d'utilitzar recursos naturals propis per reduir la dependència energètica d'Andorra i la necessitat d'apostar per les energies renovables de cara a minimitzar l'impacte per al medi ambient. Això sí, tal com va dir Alís, treballat igualment per rebaixar el consum.

Per a més informació consulti l'edició en paper.