La veritat del cas BPA (segona part)
Com a continuació de l’article ‘La veritat del cas BPA’ publicat en aquest Periòdic el 23 de març, dono resposta a les principals preguntes que m’han fet arribar les més de 12.500 persones que han accedir a la versió digital de dit article.
1-Van haver-hi comunicacions entre Andorra i el Fincen abans que aquest organisme fes publica la seva nota del 10 de març?
Seria molt important crear una comissió d’investigació del Consell General per donar resposta a aquesta pregunta. Seria molt greu que el Govern hagués perdut la oportunitat d’aplicar una solució discreta i eficaç a l’inici del problema. Seria molt greu que les nostres autoritats no haguessin deixat altra possibilitat al Fincen que la publicació de la famosa nota. Cal tenir en compte que la nota del fincen del 10 de març va estar precedida per un informe oficial dels resultats de la investigació datat el 6 de març. Aquest informe conté molts detalls de tres casos de suposat blanqueig que haurien tingut lloc a Andorra i a Espanya. El detall de l’informe son un indici que el Fincen hauria necessitat la col·laboració d’algun dels estaments oficials andorrans per accedir-hi. De fet, es normal que entre entitats supervisores de dos països amics existeixi un flux d’informació. Però aquest flux d’informació funciona en les dues direccions i es fa difícil creure que el Fincen no hagués avisat a les nostres autoritats abans del 10 de març.
2- Un cop el Fincen fa pública la nota del 10 de març, el Govern/INAF podien emprendre un camí millor que la intervenció bancaria?
Atès que el problema de la BPA eren quatre suposades accions de blanqueig realitzades per quatre empleats del banc i, atès que el problema de BPA no era un problema de solvència ni de liquiditat, la intervenció bancaria no era el camí natural a emprendre. Davant d’uns indicis d’operacions de blanqueig dins d’un banc solvent, el camí natural a emprendre és perfectament conegut per qualsevol expert en la matèria i bàsicament consisteix en: posar en quarantena tots els comptes gestionats per aquests quatre empleats, és dir, bloquejar els moviments d’aquests comptes per evitar qualsevol contaminació; obrir els llibres a la fiscalia, a les entitats supervisores i als especialistes policials pera analitzar aquests comptes a fons i, si es confirmessin els indicis, posar als quatre empleats a disposició judicial; realitzar unes rigoroses i professionals accions de comunicació adreçades al clients i públic en general; i enviar ràpidament al Fincen tota la informació rellevant per tancar el cas dins del 60 dies que atorga aquest organisme per escoltar a totes les parts involucrades. De fet podem afirmar que els camins normals davant del comunicat del Fincen combinen policia, fiscalia, experts forènsics i comunicadors. El camí de la intervenció és un camí contranatural per iniciar el control sobre quatre casos de blanqueig.
Si l’INAF hagués posat en quarantena tots els comptes gestionats pels quatre empleats corruptes des del primer dia, en 48 hores podien estar perfectament analitzats, el problema podria estar acotat i la BPA podria haver continuat amb la seva activitat normal sense perjudicar a la seva filial ni causar perjudici a la resta de clients ni posar en risc la resta de llocs de treball.
3- Existeix seguretat jurídica a Andorra?
Aquests dies estem presenciant massa inseguretats jurídiques.
Tot comença el 9 de març, quan el cap de Govern en funcions anuncia una intervenció a un banc andorrà a partir una nota del Fincen que l’acusa de quatre casos de blanqueig per causa de la suposada corrupció de quatre empleats del banc i la debilitat dels mecanismes de control anti blanqueig aplicats a Andorra. El cap de Govern no és l’autoritat de supervisió bancària, a Andorra no tenim una llei d’intervencions bancàries com a tal i la intervenció bancària s’aplica fora d’Andorra en casos que els passius del banc superen el seus actius i el banc esdevé inviable. Aleshores, què fa un cap de Govern anunciant la intervenció d’un banc? Pensa fer el mateix si un altre banc andorrà es troba al mig d’un altre cas de blanqueig?
Seguidament, hem vist com l’INAF, sense l’empara de normativa específica, ha fet retrocedir transferències legítimes que clients de BPA van fer abans de la instauració del corralito.
També hem vist com un Govern en funcions crea una entitat financera a l’edifici administratiu, que actua com creditor i que cobra interessos sense complir els requisits legals per a la creació d’entitats financeres i sota l’empara d’un decret fet per un Govern en funcions.
Hem vist com el propi Fincen ha considerat que les mesures preses per Govern son exagerades atès que el seu efecte ha estat molt pitjor que la penalització que pensava aplicar si es confirmaven les seves hipòtesis.
Tot el món ha vist com la intervenció de la BPA ha provocat la intervenció de la filial Banco de Madrid, el corresponent pànic entre els clients, el subsegüent concurs de creditors i la liquidació d’aquesta solvent entitat que ha provocat seriosos perjudicis als seus clients, empleats i socis.
Estem presenciant com tot el Consell General ha de fer unes interpretacions surrealistes per investir un cap de Govern i formar un Govern dins d’uns terminis absurds amb l’objectiu que es presenti un projecte de llei per resoldre BPA sense les garanties de terminis ni els estudi adients. Podem afirmar que l’objectiu del Govern és la liquidació de BPA atès que els administradors nomenats per l’INAF han sol·licitat l’arranjament judicial de BPA i la disposició transitòria tercera del projecte de llei que vol aprovar Govern estableix que si en el moment d’entrar en vigor la llei un banc està en suspensió de pagaments, arranjament judicial o fallida el batlle competent suspendrà aquests procediments i s’iniciarà un procés de resolució, sense possibilitat que sigui de reestructuració. La lectura d’aquest esborrany de projecte de llei provoca calfreds.
4- És normal el que està passant a Andorra o estem davant d’un complot o revenja contra els bens dels propietaris majoritaris de BPA i la resta d’accionistes, clients i empleats son danys col·laterals?
Que cadascú doni resposta a aquesta pregunta, en tot cas el que qualsevol persona pot afirmar és que el que està passant no és normal ni sembla compatible amb un estat de dret. Per la informació que m’arriba per tots costats, durant els propers dies podríem veure notícies molt preocupants sobre demandes judicials.
1-Van haver-hi comunicacions entre Andorra i el Fincen abans que aquest organisme fes publica la seva nota del 10 de març?
Seria molt important crear una comissió d’investigació del Consell General per donar resposta a aquesta pregunta. Seria molt greu que el Govern hagués perdut la oportunitat d’aplicar una solució discreta i eficaç a l’inici del problema. Seria molt greu que les nostres autoritats no haguessin deixat altra possibilitat al Fincen que la publicació de la famosa nota. Cal tenir en compte que la nota del fincen del 10 de març va estar precedida per un informe oficial dels resultats de la investigació datat el 6 de març. Aquest informe conté molts detalls de tres casos de suposat blanqueig que haurien tingut lloc a Andorra i a Espanya. El detall de l’informe son un indici que el Fincen hauria necessitat la col·laboració d’algun dels estaments oficials andorrans per accedir-hi. De fet, es normal que entre entitats supervisores de dos països amics existeixi un flux d’informació. Però aquest flux d’informació funciona en les dues direccions i es fa difícil creure que el Fincen no hagués avisat a les nostres autoritats abans del 10 de març.
2- Un cop el Fincen fa pública la nota del 10 de març, el Govern/INAF podien emprendre un camí millor que la intervenció bancaria?
Atès que el problema de la BPA eren quatre suposades accions de blanqueig realitzades per quatre empleats del banc i, atès que el problema de BPA no era un problema de solvència ni de liquiditat, la intervenció bancaria no era el camí natural a emprendre. Davant d’uns indicis d’operacions de blanqueig dins d’un banc solvent, el camí natural a emprendre és perfectament conegut per qualsevol expert en la matèria i bàsicament consisteix en: posar en quarantena tots els comptes gestionats per aquests quatre empleats, és dir, bloquejar els moviments d’aquests comptes per evitar qualsevol contaminació; obrir els llibres a la fiscalia, a les entitats supervisores i als especialistes policials pera analitzar aquests comptes a fons i, si es confirmessin els indicis, posar als quatre empleats a disposició judicial; realitzar unes rigoroses i professionals accions de comunicació adreçades al clients i públic en general; i enviar ràpidament al Fincen tota la informació rellevant per tancar el cas dins del 60 dies que atorga aquest organisme per escoltar a totes les parts involucrades. De fet podem afirmar que els camins normals davant del comunicat del Fincen combinen policia, fiscalia, experts forènsics i comunicadors. El camí de la intervenció és un camí contranatural per iniciar el control sobre quatre casos de blanqueig.
Si l’INAF hagués posat en quarantena tots els comptes gestionats pels quatre empleats corruptes des del primer dia, en 48 hores podien estar perfectament analitzats, el problema podria estar acotat i la BPA podria haver continuat amb la seva activitat normal sense perjudicar a la seva filial ni causar perjudici a la resta de clients ni posar en risc la resta de llocs de treball.
3- Existeix seguretat jurídica a Andorra?
Aquests dies estem presenciant massa inseguretats jurídiques.
Tot comença el 9 de març, quan el cap de Govern en funcions anuncia una intervenció a un banc andorrà a partir una nota del Fincen que l’acusa de quatre casos de blanqueig per causa de la suposada corrupció de quatre empleats del banc i la debilitat dels mecanismes de control anti blanqueig aplicats a Andorra. El cap de Govern no és l’autoritat de supervisió bancària, a Andorra no tenim una llei d’intervencions bancàries com a tal i la intervenció bancària s’aplica fora d’Andorra en casos que els passius del banc superen el seus actius i el banc esdevé inviable. Aleshores, què fa un cap de Govern anunciant la intervenció d’un banc? Pensa fer el mateix si un altre banc andorrà es troba al mig d’un altre cas de blanqueig?
Seguidament, hem vist com l’INAF, sense l’empara de normativa específica, ha fet retrocedir transferències legítimes que clients de BPA van fer abans de la instauració del corralito.
També hem vist com un Govern en funcions crea una entitat financera a l’edifici administratiu, que actua com creditor i que cobra interessos sense complir els requisits legals per a la creació d’entitats financeres i sota l’empara d’un decret fet per un Govern en funcions.
Hem vist com el propi Fincen ha considerat que les mesures preses per Govern son exagerades atès que el seu efecte ha estat molt pitjor que la penalització que pensava aplicar si es confirmaven les seves hipòtesis.
Tot el món ha vist com la intervenció de la BPA ha provocat la intervenció de la filial Banco de Madrid, el corresponent pànic entre els clients, el subsegüent concurs de creditors i la liquidació d’aquesta solvent entitat que ha provocat seriosos perjudicis als seus clients, empleats i socis.
Estem presenciant com tot el Consell General ha de fer unes interpretacions surrealistes per investir un cap de Govern i formar un Govern dins d’uns terminis absurds amb l’objectiu que es presenti un projecte de llei per resoldre BPA sense les garanties de terminis ni els estudi adients. Podem afirmar que l’objectiu del Govern és la liquidació de BPA atès que els administradors nomenats per l’INAF han sol·licitat l’arranjament judicial de BPA i la disposició transitòria tercera del projecte de llei que vol aprovar Govern estableix que si en el moment d’entrar en vigor la llei un banc està en suspensió de pagaments, arranjament judicial o fallida el batlle competent suspendrà aquests procediments i s’iniciarà un procés de resolució, sense possibilitat que sigui de reestructuració. La lectura d’aquest esborrany de projecte de llei provoca calfreds.
4- És normal el que està passant a Andorra o estem davant d’un complot o revenja contra els bens dels propietaris majoritaris de BPA i la resta d’accionistes, clients i empleats son danys col·laterals?
Que cadascú doni resposta a aquesta pregunta, en tot cas el que qualsevol persona pot afirmar és que el que està passant no és normal ni sembla compatible amb un estat de dret. Per la informació que m’arriba per tots costats, durant els propers dies podríem veure notícies molt preocupants sobre demandes judicials.