Podrà desaparèixer aquest país? Les circumstàncies porten a posar aquesta pregunta, retòrica, però que deixa a l’aire una incògnita i la consegüent preocupació. No es tracta, però, de cap novetat. Des que hi ha constàncies escrites, la preocupació per la supervivència de les valls, com a comunitat, i la manera de preservar-se marquen les actuacions i la manera de fer en una particular i hàbil relació amb la part forana, i la presència de conflictes, interns i externs. Per tant, la pregunta retòrica és fa de manera legítima. Tot i que, potser convé pensar en la quantitat de països, estats, imperis i nacions que han desapareguts alguns després d’adquirir una extensió enorme, d’altres, amb gran modèstia, han jugat papers secundaris, però formen part dels registres de la història? Només en l’àmbit europeu o de la cultura occidental, d’imperi més notable que el romà, no n’hi ha hagut cap més.

Les ruïnes de l’obra pública avui en dia impressionen per imponents i per una tècnica constructiva excel·lent. L’estudi del seu llegat s’ha convertit en una disciplina que abasta tot el coneixement. Aquest mateix país, Andorra, és herència llegendària de Carlemany. L’imperi carolingi, hereu com es va proclamar dels romans, domina Europa, lluita a tort i a dret, però a la fi, desapareix no solament amb la divisió de les terres dominades, sinó també per altres canvis culturals i circumstàncies. I tot això, sense oblidar que a Àsia, els descendents de Gengis Khan es compten actualment per milions, però que el seu imperi, que ha estat el més gran que hi hagut mai, forma part de la memòria històrica, o sigui del nostre imaginari. Els pobles bàrbars van emigrar per buscar menjar i arribar a l’Àfrica, el graner d’Europa, però aquells romans que estaven ja a les últimes, en un moment donat van demanar als huns que lluitessin contra els gots.

El resultat va ser la fi dels romans i d’alguna manera, la creació del regne de Tolosa de Llenguadoc, conegut avui pels historiadors, però que no va anar més enllà. Ningú no sap del cert què pot passar, però potser val la pena donar un cop d’ull a la interpretació de com moren els estats de Norman Davies, en un llibre traduït al castellà, Reinos desaparecidos, per seguir el que denomina com la història oblidada d’Europa. El mecanisme de causa / efecte s’enreda molt i com a mostra, la desaparició de la URSS. L’interès sempre és el de perpetuar-se, després tot va i no sempre ve.