Dimarts passat apareixia en la versió impresa del diari ‘The New York Times’ un article sobre Andorra que, és clar, informava sobre la crisi de l’afer BPA. Sense entrar a analitzar l’article, un dels paràgrafs, el que mencionava els suposats fons il·lícits de BPA, em va sorprendre especialment, pels vincles que establia amb tot tipus de crim organitzat: diners procedents de càrrecs polítics de Veneçuela, xarxes criminals i màfies xineses i russes i, per acabar-ho d’adobar, el càrtel de Sinaloa.

Cal esbrinar què ha passat realment i quines són les vinculacions exactes. Mentrestant, però, el lector nord-americà del diari esmentat, que majoritàriament no ha trepitjat mai el nostre país i difícilment sabrà col·locar-lo al mapa, obté una imatge completament distorsionada d’Andorra i de la nostra realitat.

Esmento aquest article d’un diari de reputació contrastada per advertir dels greus perills de certs mitjans. De manera acarnissada, força mitjans, sobretot espanyols, no han tingut miraments a l’hora d’emetre opinions gratuïtes i mancades de fonament. En aquest cas, el greuge és menys condonable perquè tant els autors de les notícies com la majoria dels lectors coneixen Andorra, la saben col·locar al mapa i segurament l’han visitada.

Aquest acarnissament periodístic dels mitjans espanyols vers Andorra és intolerable. D’altra banda, és paradoxal que un dels països amb més corrupció d’Europa gosi furgar sense miraments en els casos aliens. Sense anar gaire lluny, l’any passat el Consell General de Poder Judicial va xifrar en 1.661 les causes obertes per delictes de càrrecs institucionals relacionats amb la corrupció: prevaricació, revelació de secrets, tràfic d’influències, malversacions, blanqueig de capital, frau, estafa, falsedat documental, delictes contra el patrimoni i el medi ambient, apropiació indeguda...

Malgrat aquest inacabable llistat de casos, el nombre de persones que compleixen condemna a la presó és ridícul. Hi ha hagut estudis que s’han atrevit a xifrar el cost social de la corrupció a Espanya: ni més ni menys que 40.000 milions d’euros, és a dir, aproximadament el pressupost del nostre país durant tot un segle.

La setmana passada vam saber que Rodrigo Rato, exministre espanyol i exdirector del Fons Monetari Internacional, havia estat detingut per presumptes pràctiques il·lícites. Un cas més a afegir a la llarga llista de causes obertes.

A Andorra, en aquests moments, ens trobem immersos en una de les crisis més profundes i severes de la nostra història, per les conseqüències, tangibles i intangibles, que es desprendran de l’afer BPA. I és així perquè la nostra realitat és la que és: un país de petites dimensions amb la potencialitat i les capacitats que uns setanta mil habitants li podem donar.

No és moment d’atomitzar esforços, sinó de fer pinya i tirar endavant, fent la feina ben feta i prevenint situacions similars en el futur. Més endavant, quan la situació s’hagi superat, caldrà analitzar on i per què s’ha fallat. Ara, però, toca posar en relleu la nostra divisa: Virtus Unita Fortior.