Bons o dolents?
Hi ha altres contradiccions més enllà de les del llegat Pujol, el cas BPA o la d’alguns polítics catalans en relació a la independència. Són les que ens afecten en el dia a dia. Aquesta setmana hem sabut que l’abús d’Ibuprofè pot provocar problemes cardiovasculars i que el paracetamol no només disminueix el dolor sinó també el plaer. Recentment es va donar a conèixer que l’Omeprazol podia estar al darrere de determinats tipus de demència, danys neurològics, i un antidepressiu com la reboxetina, àmpliament receptat, tenia uns efectes secundaris demolidors. En què quedem: és bo o dolent? Ens podem refiar d’alguna cosa? I no només dels medicaments sinó d’una cosa de consum diari com són els aliments.
El pa porta bastant sal, sucre i carbohidrats dolents. Això causa augment de pes i un notable increment dels nivells de sucre. Però canviant el pa blanc de cada menjada per pa de fibra i/o cereals s’incrementa la ingesta de fibra i de carbohidrats complexos en la dieta, que augmenten els nostres nivells d’energia de forma més sana. Segons un estudi, realitzat per la Universitat de Harvard, que va durar 10 anys, els homes i les dones que mengen pa integral veuen reduït el risc de morir d’un infart.
La xocolata porta sucre, greixos i cafeïna en diferents concentracions segons el percentatge de cacau però ara resulta que menjar-ne pot provocar els mateixos efectes sobre l’organisme que practicar exercici físic. El peix blau era una bomba nutricional fins que es va descobrir que els omega-3 que conté són cardiosaludables. Els ous feien pujar el colesterol però ara diuen que tenen lecitina, que, juntament, amb altres components, ajuden a regular-lo. A més, també aporten luteïna i zeaxantina que ens protegeixen contra la pèrdua de visió relacionada amb la degeneració macular que comporta l’edat.
Un estudi encapçalat per William Christen de l’ Hospital Brigham and Women’s de Boston, vinculat a Harvard, explica que sobretot en dones, el consum moderat d’ous pot prevenir la degeneració de la màcula. Abans, si en menjaves més de tres per setmana et saltaven al damunt con l’activista alemanya amb Mario Draghi. Ara, el metge o el dietista ens explicarà que en podem ingerir un al dia. Igual que amb el consum de vi.
Havia arribat a estar tan criminalitzat que et podien assetjar com a Rodrigo Rato en el vol Ginebra-Madrid del 10 d’abril passat. Actualment està consolidat que una copa de vi al dia és saludable. Fins i tot hi ha estudis científics que mostren que els que la ingereixen tenen, de mitjana, menys problemes de cor que els qui no ho fan i que viuen més. Un ingredient del vi negre pot ajudar a parar el càncer de mama perquè impedeix que les cèl·lules cancerígenes creixin. A més també permet que es desenvolupin les modalitats més resistents de la malaltia: el resveratrol, una substància química que hi ha al raïm i, per tant, al vi negre. Aquesta beguda fermentada evita que l’estrogen afavoreixi el creixement de les cèl·lules nocives.
Tampoc no són tan dolents com pensàvem o ens havien fet creure, els greixos saturats o el cafè. Al darrer número de la revista Muy interesante hi ha un reportatge sobre el beneficis del cafè per a la salut i s’inclou que protegeix de la diabetis tipus 2, caracteritzada pels alts nivells de glucosa en sang.
Prendre un o dos cafès cada dia pot reduir significativament el risc de sofrir un vessament cerebral. Un estudi desenvolupat pels científics de l’Institut Suec de Karolinska defensa que a la gent que beu aquesta quantitat de cafè a diari se li pot reduir el seu risc de vessament en un 14%.
I és que cada cop es fan més estudis i més precisos.
Es descobreixen coses i es generen noves idees que contradiuen les anteriors per al desassossec de l’individu i/o del consumidor. No sé quantes vegades he llegit, he escoltat i m’han assegurat que beure dos litres d’aigua al dia és saludable, ajuda a tenir un cos Danone i a mantenir el mateix aspecte que Jordi Hurtado, amb el pas dels anys. He buscat documentació científica que avali la teoria dels 2 litres (d’aigua)/dia i no n’he trobat.
Sembla ser, i així surt en una pàgina web, que el Consell d’Investigació Nacional dels Estats Units (NRC va fer una recomanació, l’any 1945, que s’hauria convertit en dogma de fe o en llegenda urbana.
També em vaig interessar, en el seu moment, com a practicant d’esport –amb moderació–, per les agulletes i dolors musculars. M’he passat gairebé tota la vida maleint i criminalitzant la cristal·lització d’àcid làctic i bevent com un possés, quantitats industrials d’aigua amb sucre i ara resulta que tot és fals: no és causant directe de l’acidosi ni és responsable del dolor en els músculs. L’àcid làctic no és capaç d’alliberar el catió hidrogen, i la seva acidesa no es produeix sota condicions normals en els teixits vivents. Fins i tot aquells que pateixen la malaltia de McArdle, també coneguda per les sigles en anglès GSD (Glycogen storage disease) i que no permet generar àcid làctic també pateixen aquests dolors, a banda de feblesa i mioglobina en l’orina.
Constantment es produeix la reinvindicació d’un producte, que passa de l’infern al cel encara que, potser, la clau estigui en el consum moderat. Ara li toca a la mantega. Uns estudis afirmen que és menys perjudicial que la sacarina i menys perillosa que el sucre. La mantega ha estat portada a la revista Time i ha estat objecte d’un reportatge a The New York Times amb el títol ‘La mantega ha tornat’. En base a 72 estudis publicats a la revista Annals of Internal Medicine, no hi ha evidències que les grasses saturades en sí incrementin el risc cardiovascular.
La Generalitat de Catalunya, tan previsora, s’ha avançat al boom de la mantega. Ha concedit la Creu de Sant Jordi a la Cooperativa Cadí de la Seu d’Urgell. Una mica abans, el 2013, el propietari del restaurant ‘Paisatges’ de la mateixa població va crear l’anomenada ‘tapa del contraban’ batejada com a ‘K2 mantega de tabac’. Era una petita llesca de pa d’oli torrat amb mantega aromatitzada amb tabac a sobre. No es va fer cap estudi per discernir si era bo o dolent per a la salut.
El pa porta bastant sal, sucre i carbohidrats dolents. Això causa augment de pes i un notable increment dels nivells de sucre. Però canviant el pa blanc de cada menjada per pa de fibra i/o cereals s’incrementa la ingesta de fibra i de carbohidrats complexos en la dieta, que augmenten els nostres nivells d’energia de forma més sana. Segons un estudi, realitzat per la Universitat de Harvard, que va durar 10 anys, els homes i les dones que mengen pa integral veuen reduït el risc de morir d’un infart.
La xocolata porta sucre, greixos i cafeïna en diferents concentracions segons el percentatge de cacau però ara resulta que menjar-ne pot provocar els mateixos efectes sobre l’organisme que practicar exercici físic. El peix blau era una bomba nutricional fins que es va descobrir que els omega-3 que conté són cardiosaludables. Els ous feien pujar el colesterol però ara diuen que tenen lecitina, que, juntament, amb altres components, ajuden a regular-lo. A més, també aporten luteïna i zeaxantina que ens protegeixen contra la pèrdua de visió relacionada amb la degeneració macular que comporta l’edat.
Un estudi encapçalat per William Christen de l’ Hospital Brigham and Women’s de Boston, vinculat a Harvard, explica que sobretot en dones, el consum moderat d’ous pot prevenir la degeneració de la màcula. Abans, si en menjaves més de tres per setmana et saltaven al damunt con l’activista alemanya amb Mario Draghi. Ara, el metge o el dietista ens explicarà que en podem ingerir un al dia. Igual que amb el consum de vi.
Havia arribat a estar tan criminalitzat que et podien assetjar com a Rodrigo Rato en el vol Ginebra-Madrid del 10 d’abril passat. Actualment està consolidat que una copa de vi al dia és saludable. Fins i tot hi ha estudis científics que mostren que els que la ingereixen tenen, de mitjana, menys problemes de cor que els qui no ho fan i que viuen més. Un ingredient del vi negre pot ajudar a parar el càncer de mama perquè impedeix que les cèl·lules cancerígenes creixin. A més també permet que es desenvolupin les modalitats més resistents de la malaltia: el resveratrol, una substància química que hi ha al raïm i, per tant, al vi negre. Aquesta beguda fermentada evita que l’estrogen afavoreixi el creixement de les cèl·lules nocives.
Tampoc no són tan dolents com pensàvem o ens havien fet creure, els greixos saturats o el cafè. Al darrer número de la revista Muy interesante hi ha un reportatge sobre el beneficis del cafè per a la salut i s’inclou que protegeix de la diabetis tipus 2, caracteritzada pels alts nivells de glucosa en sang.
Prendre un o dos cafès cada dia pot reduir significativament el risc de sofrir un vessament cerebral. Un estudi desenvolupat pels científics de l’Institut Suec de Karolinska defensa que a la gent que beu aquesta quantitat de cafè a diari se li pot reduir el seu risc de vessament en un 14%.
I és que cada cop es fan més estudis i més precisos.
Es descobreixen coses i es generen noves idees que contradiuen les anteriors per al desassossec de l’individu i/o del consumidor. No sé quantes vegades he llegit, he escoltat i m’han assegurat que beure dos litres d’aigua al dia és saludable, ajuda a tenir un cos Danone i a mantenir el mateix aspecte que Jordi Hurtado, amb el pas dels anys. He buscat documentació científica que avali la teoria dels 2 litres (d’aigua)/dia i no n’he trobat.
Sembla ser, i així surt en una pàgina web, que el Consell d’Investigació Nacional dels Estats Units (NRC va fer una recomanació, l’any 1945, que s’hauria convertit en dogma de fe o en llegenda urbana.
També em vaig interessar, en el seu moment, com a practicant d’esport –amb moderació–, per les agulletes i dolors musculars. M’he passat gairebé tota la vida maleint i criminalitzant la cristal·lització d’àcid làctic i bevent com un possés, quantitats industrials d’aigua amb sucre i ara resulta que tot és fals: no és causant directe de l’acidosi ni és responsable del dolor en els músculs. L’àcid làctic no és capaç d’alliberar el catió hidrogen, i la seva acidesa no es produeix sota condicions normals en els teixits vivents. Fins i tot aquells que pateixen la malaltia de McArdle, també coneguda per les sigles en anglès GSD (Glycogen storage disease) i que no permet generar àcid làctic també pateixen aquests dolors, a banda de feblesa i mioglobina en l’orina.
Constantment es produeix la reinvindicació d’un producte, que passa de l’infern al cel encara que, potser, la clau estigui en el consum moderat. Ara li toca a la mantega. Uns estudis afirmen que és menys perjudicial que la sacarina i menys perillosa que el sucre. La mantega ha estat portada a la revista Time i ha estat objecte d’un reportatge a The New York Times amb el títol ‘La mantega ha tornat’. En base a 72 estudis publicats a la revista Annals of Internal Medicine, no hi ha evidències que les grasses saturades en sí incrementin el risc cardiovascular.
La Generalitat de Catalunya, tan previsora, s’ha avançat al boom de la mantega. Ha concedit la Creu de Sant Jordi a la Cooperativa Cadí de la Seu d’Urgell. Una mica abans, el 2013, el propietari del restaurant ‘Paisatges’ de la mateixa població va crear l’anomenada ‘tapa del contraban’ batejada com a ‘K2 mantega de tabac’. Era una petita llesca de pa d’oli torrat amb mantega aromatitzada amb tabac a sobre. No es va fer cap estudi per discernir si era bo o dolent per a la salut.