Per llegir
Al menys 179.362 documents estan preparats i ens esperen a les biblioteques. Si no ho han fet, provin alguna vegada d’anar-hi. Toca a una mica més de dos d’aquests documents per cada habitant del país. A cada parròquia n’hi ha una i fins i tot més d’una, a les que hem d’afegir les escoles que també tenen la seva biblioteca. Són a prop. La producció editorial creix ara després que alguns segells hagin resistit tots els embats, en una activitat que es va iniciar amb molt èxit fa més 60 anys. Aquí mateix, la poesia, la ficció, la biografia, assaig, història, molts gèneres literaris i també els científics –sense oblidar els institucionals- han trobat els seus autors i les seves autores, amb trajectòries consolidades i reconegudes.
Fa exactament vint anys que el 23 d’abril és el dia en què es reconeix el resultat d’aquesta creativitat. La UNESCO va proclamar aquesta data com el Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor el 23 d’abril perquè coincideix amb morts i naixements d’escriptors cèlebres, els més coneguts Cervantes i Shakespeare. En realitat, avui se celebra tota la cadena que porta a la producció d’un llibre, des de la persona que el pensa i l’elabora, passant pel procés, potser menys evident, d’edició fins que es posa a la venda a les llibreries, o arriba a les biblioteques, els temples del saber.
Tot l’any ens trobem els llibres. Tot l’any els podem comprar i tot l’any els hem de llegir. Són instruments ja experimentats, que no fallen mai, oberts a totes les idees, símbols de llibertat, reelaborats en la lectura, arxius de coneixements, testimonis únics del pensament humà, de cada individu, de cada comunitat, secrets o compartits, de propietat o públics. Guardats o donats.
Enguany, la UNESCO ens proposa una altre exercici amb xifres. Si al món el 95% dels habitants té accés al telèfon mòbil, no seria possible que se’n fes una plataforma de lectura? Doncs és així. En els països emergents, l’ús del telèfon mòbil pot suplir la dificultat d’accedir als llibres.
Nigèria compta amb una biblioteca pública per cada 350.000 habitants, el Regne Unit en té una per cada 15.000; a Andorra venim a sortir a 1 per cada 9.000. Essent difícil l’accés als llibres pel seu cost, l’alternativa de l’ús del mòbil pot facilitar la lectura a milions de persones.
Des d’aquesta perspectiva, el debat entre el llibre de paper i el llibre digital no sembla que sigui el més essencial. Convé treure partit dels mèrits, virtuts i avantatges de cada versió. L’important és que la llengua escrita, la literatura, la divulgació, la sintaxi de l’art sigui un vehicle a l’abast per a l’expressió i per a la llibertat. De nosaltres depèn atorgar-ne la interpretació adequada, i l’ús que vulguem.
En la seva història de la lectura, l’assagista Alberto Manguel explica l’emoció que va sentir davant d’unes tabletes d’argila amb pictogrames que va veure al Museu de Bagdad. Eren anotacions sobre vaques, corders i blat que van propiciar l’invent de l’escriptura. Després de guerres i pillatge, on deuen haver anat a parar aquelles tauletes? No deixem perdre més oportunitats, tot i que semblin modestes, i gaudim del que ha costat tants anys d’aconseguir.
Les biblioteques són els espais de la democràcia. Són llocs oberts, que han de facilitar la concentració, dipositaris de documents del saber, impulsors d’activitats, suports bàsics i naturals per a la cohesió social. Per tot això, perquè són llocs de vivència i de convivència, dedicació, d’especialització, demanen el seu espai en la comunitat. Els països amb més recursos no els hi hem de negar. Al contrari, tenim la responsabilitat de saber promoure les seves potencialitats.
La societat és lectora. La majoria de països fan les seves enquestes sobre els hàbits de lectura i, potser amb poques excepcions, el món occidental no es dedica tant a la lectura com seria desitjable. En canvi, si abans ens hem referit al creixement de la vida i de la producció literària, també proliferen clubs de lectura, xarxes d’intercanvi, recuperacions de llibres o blocs. En aquest sentit, la UNESCO també es fa ressò d’un clàssic. Les dones són més lectores que els homes i han comprovat com les dones llegeixen unes tres hores i mitja cada mes amb el mòbil, mentre que els homes només ho fan només mitja hora. I nosaltres? Als clubs de lectura, hi ha més senyores que senyors. Qüestió de prioritats, potser.
Andorra és una festa. Avui, altra vegada, ens convida a un festival d’activitats organitzades des dels mateixos protagonistes, llibreters, editors, autors i lectors, una festa de tothom. La fe en el llibre és la fe en la lectura i en el seu poder i és per això i per la perseverança que s’ha pogut aconseguir el seu reconeixement internacional als seus valors.
Per al Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor hem obert de bat a bat aquesta finestra, avui des de la Comissió Nacional d’Andorra per a la UNESCO, en honor de les lletres, del pensament, de l’escriptura, de la creació del llibre i de la passió pel llegir.
Fa exactament vint anys que el 23 d’abril és el dia en què es reconeix el resultat d’aquesta creativitat. La UNESCO va proclamar aquesta data com el Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor el 23 d’abril perquè coincideix amb morts i naixements d’escriptors cèlebres, els més coneguts Cervantes i Shakespeare. En realitat, avui se celebra tota la cadena que porta a la producció d’un llibre, des de la persona que el pensa i l’elabora, passant pel procés, potser menys evident, d’edició fins que es posa a la venda a les llibreries, o arriba a les biblioteques, els temples del saber.
Tot l’any ens trobem els llibres. Tot l’any els podem comprar i tot l’any els hem de llegir. Són instruments ja experimentats, que no fallen mai, oberts a totes les idees, símbols de llibertat, reelaborats en la lectura, arxius de coneixements, testimonis únics del pensament humà, de cada individu, de cada comunitat, secrets o compartits, de propietat o públics. Guardats o donats.
Enguany, la UNESCO ens proposa una altre exercici amb xifres. Si al món el 95% dels habitants té accés al telèfon mòbil, no seria possible que se’n fes una plataforma de lectura? Doncs és així. En els països emergents, l’ús del telèfon mòbil pot suplir la dificultat d’accedir als llibres.
Nigèria compta amb una biblioteca pública per cada 350.000 habitants, el Regne Unit en té una per cada 15.000; a Andorra venim a sortir a 1 per cada 9.000. Essent difícil l’accés als llibres pel seu cost, l’alternativa de l’ús del mòbil pot facilitar la lectura a milions de persones.
Des d’aquesta perspectiva, el debat entre el llibre de paper i el llibre digital no sembla que sigui el més essencial. Convé treure partit dels mèrits, virtuts i avantatges de cada versió. L’important és que la llengua escrita, la literatura, la divulgació, la sintaxi de l’art sigui un vehicle a l’abast per a l’expressió i per a la llibertat. De nosaltres depèn atorgar-ne la interpretació adequada, i l’ús que vulguem.
En la seva història de la lectura, l’assagista Alberto Manguel explica l’emoció que va sentir davant d’unes tabletes d’argila amb pictogrames que va veure al Museu de Bagdad. Eren anotacions sobre vaques, corders i blat que van propiciar l’invent de l’escriptura. Després de guerres i pillatge, on deuen haver anat a parar aquelles tauletes? No deixem perdre més oportunitats, tot i que semblin modestes, i gaudim del que ha costat tants anys d’aconseguir.
Les biblioteques són els espais de la democràcia. Són llocs oberts, que han de facilitar la concentració, dipositaris de documents del saber, impulsors d’activitats, suports bàsics i naturals per a la cohesió social. Per tot això, perquè són llocs de vivència i de convivència, dedicació, d’especialització, demanen el seu espai en la comunitat. Els països amb més recursos no els hi hem de negar. Al contrari, tenim la responsabilitat de saber promoure les seves potencialitats.
La societat és lectora. La majoria de països fan les seves enquestes sobre els hàbits de lectura i, potser amb poques excepcions, el món occidental no es dedica tant a la lectura com seria desitjable. En canvi, si abans ens hem referit al creixement de la vida i de la producció literària, també proliferen clubs de lectura, xarxes d’intercanvi, recuperacions de llibres o blocs. En aquest sentit, la UNESCO també es fa ressò d’un clàssic. Les dones són més lectores que els homes i han comprovat com les dones llegeixen unes tres hores i mitja cada mes amb el mòbil, mentre que els homes només ho fan només mitja hora. I nosaltres? Als clubs de lectura, hi ha més senyores que senyors. Qüestió de prioritats, potser.
Andorra és una festa. Avui, altra vegada, ens convida a un festival d’activitats organitzades des dels mateixos protagonistes, llibreters, editors, autors i lectors, una festa de tothom. La fe en el llibre és la fe en la lectura i en el seu poder i és per això i per la perseverança que s’ha pogut aconseguir el seu reconeixement internacional als seus valors.
Per al Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor hem obert de bat a bat aquesta finestra, avui des de la Comissió Nacional d’Andorra per a la UNESCO, en honor de les lletres, del pensament, de l’escriptura, de la creació del llibre i de la passió pel llegir.