Fa un mes escassament els mitjans de comunicació europeus van recollir, amb una bona dosi d’humor, la campanya publicitària que havia engegat a Dinamarca l’agència de viatges Spies –una filial de Thomas Cook– en què fomentaven el creixement de la natalitat al país mitjançant un eslògan directe: “Si no ho feu per vosaltres, feu-ho per la pàtria”. L’arrel de la campanya es trobava, d’una banda, en la constatació d’una baixa natalitat al país i, d’altra banda, en la informació que un 10% de les concepcions a les llars daneses es produïa en període de vacances. Així va nàixer la “promoció ovulació”, en què es fomentava les parelles a viatjar amb un objectiu clar: l’embaràs; si s’aconseguia, permetia gaudir de sucosos descomptes, viatges gratuïts, així com productes pel nounat.
Deixant de banda la promoció i el boom mediàtic que ha recaigut en l’agència, el fet és que aquesta campanya ha posat el dit a la nafra que pateixen diferents països europeus (també el nostre) de forma bastant comuna: el baix índex de natalitat, i els conseqüents problemes socials que això genera.
Ja s’han fet nombrosos estudis sobre quines són les causes d’aquesta davallada en la natalitat. Algunes de les més comentades han esta l’evolució de la condició femenina, que en entrar dins el mercat laboral fa que l’edat mitjana de la  maternitat es retardi; també, les condicions econòmiques, que fan que es redueixi cada cop més el nombre de fills, deixant per a la història les famílies nombroses. Altres serien: que la vida en parella i el matrimoni es van retardant, i que hi ha un creixement sostingut de les llars “single”; les escasses o errònies polítiques familiars que impulsen els diferents governs; les mal orientades polítiques sobre planificació familiar i avortament; fins i tot, la constatació de que fa anys que la qualitat del semen dels homes europeus està disminuint i de que les taxes d’infertilitat femenina són cada cop més altes.
Pel que fa a les conseqüències, malauradament ja estan ben definides: a banda de l’impacte en el creixement i en la composició de la població, en l’envelliment de la mateixa, en els canvis dels diferents estrats de la població activa –agreujat pels frens a la immigració–, el problema final i que més ens afecta avui és la dificultat per sostenir econòmicament les polítiques socials i, per exemple a casa nostra, garantir la viabilitat de la seguretat social.
De moment costa implantar solucions efectives, però el que sí queda clar és que passen per adoptar estratègies –a mig i llarg terminis– de foment de polítiques natalistes, de suport social i econòmic a la maternitat (primes, guarderies...), de polítiques d’igualtat (corresponsabilitat a la llar, permisos de maternitat/paternitat...), d’impuls a polítiques empresarials de conciliació laboral i familiar...
Ara que acaben de jurar el càrrec una Ministra i una Secretària d’Estat al tomb de la Salut i el Benestar Social, crec que és un excel·lent moment per reptar-les a demostrar amb fets la seva visió de futur i les seves capacitats planificadores i estratègiques en un camp tan important i tan menystingut.