Que la crisi de BPA és, amb tota seguretat, l’episodi més crític de la nostra història recent és un fet innegable, per les repercussions que ha tingut, que està tenint i que tindrà en l’esdevenidor del nostre país.

Les dimensions de la problemàtica i les múltiples afectacions fan que, legítimament, les parts implicades reclamin solucions per defensar els seus drets. Em refereixo als treballadors de l’entitat que no tenen res a veure amb les suposades males praxis, els dipositants d’estalvis que no saben què passarà amb els seus diners i els accionistes.

En aquests moments l’acció política s’ha de centrar, eminentment, a aconseguir resoldre la situació de la millor manera possible, tot establint les bases per evitar que es torni a repetir una crisi com aquesta. Durant aquest procés, caldrà investigar què ha passat exactament i per què ha passat, i caldrà demanar les responsabilitats oportunes. Des del Grup Parlamentari Liberal, hem sol·licitat una comissió especial per garantir que així sigui, amb la voluntat de posar-nos a treballar de manera expeditiva per mirar de proporcionar la millor solució possible.

El Partit Socialdemòcrata reclama, per la seva banda, una comissió d’enquesta. Les comissions d’enquesta, però, per bé que necessàries, són reduccionistes, ja que ni aporten solucions a la problemàtica actual ni proposen cap actuació futura per prevenir noves crisis financeres. La finalitat de les comissions d’enquesta és exclusivament la depuració de responsabilitats polítiques per fets ja esdevinguts. Evidentment, el moment actual exigeix explicacions del que ha passat, per què ha passat i on s’ha fallat, però amb molta més urgència calen mesures que resolguin els problemes dels afectats i impedeixin situacions similars en un futur.

Hi ha qui s’ha apressat a titllar el nostre posicionament de connivència amb el Govern actual i de falta de transparència, però no és així. Estem convençuts que l’ordre a seguir ha de ser aquest: en primer lloc, resoldre la crisi amb urgència; en segon terme, determinar les bases perquè no es repeteixin crisis similars, i, mentre dura el procés, saber què s’ha fet malament, on s’ha fallat, qui ha pres decisions equivocades i, si cal, depurar tota mena de responsabilitats.

És cert que una comissió d’enquesta s’esdevé en sessions parlamentàries i transcendeix directament, sense filtres, a l’opinió pública, cosa que, d’altra banda, és altament desitjable. En l’exercici d’una oposició responsable, però, també cal preveure les conseqüències negatives i altament pernicioses d’un judici obert per a la reputació global del país. Andorra ja ha patit les males praxis de molts mitjans de comunicació espanyols, àvids de carnassa per al gaudi i l’escarni. No ens podem permetre que la imatge del país sigui qüestionada i menystinguda sense coneixement, i una comissió d’enquesta proporcionaria aquesta matèria primera als mitjans. Al nostre entendre, pesa més aquest criteri, per bé que al Grup Parlamentari Liberal tenim molt clar que l’anàlisi detallada del que ha passat serà una part crucial de tot el procés.