Per què un casal de joves autogestionat
D’una manera o altra sento una mateixa narració política pel que fa al paper dels joves en dies com aquests. A grans trets es pot resumir amb «teniu un futur difícil, us donarem tot el suport, i amb el vostre vot es poden canviar les coses». Crec que cal explicar una lectura i una proposta diferent.
Certament el futur és incert però el nostre dia a dia ja està ple de perjudicis. Les condicions en les que vivim són difícils i estan marcades per la manca d’oportunitats laborals i educatives, d’espais juvenils, oci alternatiu, activitats per al jovent, transport públic insuficient i de preus abusius... En definitiva, un llarg etcètera de problemes que acaben causant descontent i l’èxode juvenil que actualment es viu no només a la Seu, sinó a totes les comarques pirinenques.
D’altra banda les consignes anteriors que s’han dit no passen de ser una retòrica simple i superficial que ens impedeix avançar a superar aquests greuges.
Els joves hem de definir i aprofundir ells mateixos les seves prioritats i responsabilitzar-se de nosaltres mateixos per ser els protagonistes en la resolució de les problemàtiques que vivim. Toca ara i aquí fer un pas molt important: la creació d’un casal de joves autoorganitzat i autogestionat pels mateixos joves. La creació d’un espai que sigui referència per teixir l’associacionisme entre els joves i que pugui dotar-los d’unes oportunitats i alternatives que ara per ara no existeixen a la nostra ciutat. Un espai que ofereixi un oci alternatiu, xerrades, exposicions, tallers... Tot un seguit d’aspiracions que no estan sent satisfetes. El casal de joves és un punt d’inici que projecta la construcció d’una alternativa a la realitat actual que ens permeti als joves tenir cabuda a la Seu, comarca i Pirineus.
El paper que pot tenir la CUP en aquesta reivindicació és clau: posar-ho sobre la taula allà on es decideix sobre l’ús d’espais municipals i ser un corcó incansable per aconseguir que aquest espai sigui una realitat. Si no tenim a les nostres mans la clau de la creació d’un casal de joves, no ens deixaran tenir mai la responsabilitat de resoldre les problemàtiques que ens afecten. Així que agafem el toro per les banyes i guanyem-ho des del carrer i des de l’ajuntament.
*militant d’Arran i número 7 per la CUP la Seu
Certament el futur és incert però el nostre dia a dia ja està ple de perjudicis. Les condicions en les que vivim són difícils i estan marcades per la manca d’oportunitats laborals i educatives, d’espais juvenils, oci alternatiu, activitats per al jovent, transport públic insuficient i de preus abusius... En definitiva, un llarg etcètera de problemes que acaben causant descontent i l’èxode juvenil que actualment es viu no només a la Seu, sinó a totes les comarques pirinenques.
D’altra banda les consignes anteriors que s’han dit no passen de ser una retòrica simple i superficial que ens impedeix avançar a superar aquests greuges.
Els joves hem de definir i aprofundir ells mateixos les seves prioritats i responsabilitzar-se de nosaltres mateixos per ser els protagonistes en la resolució de les problemàtiques que vivim. Toca ara i aquí fer un pas molt important: la creació d’un casal de joves autoorganitzat i autogestionat pels mateixos joves. La creació d’un espai que sigui referència per teixir l’associacionisme entre els joves i que pugui dotar-los d’unes oportunitats i alternatives que ara per ara no existeixen a la nostra ciutat. Un espai que ofereixi un oci alternatiu, xerrades, exposicions, tallers... Tot un seguit d’aspiracions que no estan sent satisfetes. El casal de joves és un punt d’inici que projecta la construcció d’una alternativa a la realitat actual que ens permeti als joves tenir cabuda a la Seu, comarca i Pirineus.
El paper que pot tenir la CUP en aquesta reivindicació és clau: posar-ho sobre la taula allà on es decideix sobre l’ús d’espais municipals i ser un corcó incansable per aconseguir que aquest espai sigui una realitat. Si no tenim a les nostres mans la clau de la creació d’un casal de joves, no ens deixaran tenir mai la responsabilitat de resoldre les problemàtiques que ens afecten. Així que agafem el toro per les banyes i guanyem-ho des del carrer i des de l’ajuntament.
*militant d’Arran i número 7 per la CUP la Seu