Des que cada dia apareixen nous mecanismes i vies de comunicació entre les persones, les xarxes, la potencialitat dels seus avantatges i perills són a l’ordre del dia. Que la societat es faria mundial i que la tecnologia de la comunicació aportaria uns canvis essencials en la relació establerta pels individus, la producció i els estats, ja ho va augurar molt sàviament Manuel Castells en una anàlisi avançada a l’era de la informació. 
 

Tres densos volums va necessitar aquest investigador per desenvolupar la seva interpretació. Avui, amb pocs caràcters i alguna foto, es crea opinió i amb sistemes més sofisticats, això sí, se sap quins són els temes que han cridat més l’atenció dels usuaris de xarxes com el twetter o whatsapp. Però hi ha més coses, més enllà que si ens interessa el consum de determinats productes. Ara se sap quins són els emoticons que preferim. En un estudi, una empresa de teclats virtuals ha recollit dades dels usuaris sobre els emoticons més utilitzats. D’aquesta manera, l’empresa pot dissenyar els teclats en funció de les preferències dels usuaris. L’interès del cas és que amb els milions de dades recollides, poden passar a la interpretació de les estadístiques, discriminar-ho per països i discriminar-ho per matèries. Una gran majoria, els francesos, diuen, prefereixen els cors per expressar-se sense paraules, mentre que britànics, italians i alemanys usen més els smileys en resumir emocions.  
 

La veritat és que no queda gaire clar si això vol dir alguna cosa. S’hi haurà de treballar més per evitar caure en els obvietats que arreu fem servir imatges similars, que tenim moltes coses en comú. Icones de senyalització, imatges d’aquestes són les que es posen al nostre abast, per tant són les que utilitzem. I queda el tema de la intimitat, que tot se sap. Si apreciem, estimem de cor o amb somriure, si aplaudim o ballen sevillanes són eines, però que s’escrutinitzi la voltant, ha de tenir significats que ara se’ns escapen. Joan Xandri en les seves reflexions expressa la seva preocupació per la banalització de la intimitat, pels efectes que té en la intimitat de cadascú. La noció d’intimitat va canviant, com la de l’espai de l’individu i tantes altres, com la comunicació. A la Mediterrània, la comunicació ha estat ben fàcil, de sempre. Tot se sabia i les notícies arribaven arreu. Funcionava en una xarxa invisible, controlada pels mateixos individus i pels seus grups. Vet aquí que ara s’ha fet tecnologia.