Dies enrere va tenir lloc el relleu de Daniel Bastida, el rector de la Universitat d’Andorra, que ha estat al capdavant de la institució durant els darrers catorze anys.
Cal agrair públicament al rector sortint la tasca encomiable que ha desenvolupat durant tot aquest temps i, alhora, cal desitjar els millors èxits al seu substitut, Miquel Nicolau, que tindrà per davant el repte de superar el llistó tan alt que deixa el seu predecessor.

La Universitat d’Andorra, com a universitat pública del país, ha desenvolupat, desenvolupa i ha de continuar desenvolupant la tasca de vertebrar l’educació superior en una societat peculiar com la nostra, de petites dimensions i amb mancances evidents en l’àmbit de la investigació i la recerca. El repte no és gens fàcil, però la feina feta fins ara des de la Universitat d’Andorra deixa palès que s’està anant pel bon camí.

Al llarg del temps, i amb unes restriccions econòmiques més que evidents, els professionals que integren la Universitat d’Andorra han demostrat saber dimensionar el servei que han de prestar a la societat. De forma gradual han estat capaços d’ampliar les ofertes formatives i adaptar-se plenament a l’espai d’ensenyament superior. Anys enrere la formació es limitava a la impartició de determinats estudis de 1r cicle i avui la Universitat ja disposa de programes d’ensenyament professional superior, de diversos bàtxelors, d’estudis de segon cicle virtuals i d’un programa de doctorat. A més, sabedors de la realitat socioeconòmica del país, l’ampli programa de formacions d’extensió universitària ofereix múltiples cursos vinculats, entre d’altres, als sectors clau de l’economia andorrana.

La Universitat ha sabut entendre les necessitats del país i, en aquesta etapa que el nou rector enceta, l’obertura d’Andorra al món ha de jugar-hi un paper fonamental. Em consta que el rector també ha copsat de primera mà la necessitat d’obrir la nostra Universitat al món, i que la internacionalització del país ha de suposar, necessàriament, la internacionalització de l’UdA. En aquest sentit, el Pla d’Acció per al Multilingüisme (PAM), que s’està desplegant dins la Universitat, posa en relleu el coneixement necessari de l’anglès com a lingua franca de comunicació científica i internacional.
En darrera instància, aquesta competència lingüística contribuirà, de ben segur, a enriquir i diversificar el cos de l’alumnat i a atraure talent més enllà dels nostres països veïns. Cal, doncs, no escatimar recursos perquè la nostra universitat pública sigui capaç de continuar exercint el rol que ha sabut desenvolupar tan bé fins ara.