A la recerca de la feina andorrana
L’alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla, ha creat una regidoria que se n’ocuparà dels fronterers. Després de mesos de crisi espetegant a la cara dels Urgellencs, i de moltes peticions per fer alguna cosa al respecte, l’alcalde crea un òrgan, més o menys oficial per millorar la situació actual, però malauradament poc depén de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell aquesta situació, ja que hi ha dos governs implicats (l’espanyol i l’andorrà) i una sèrie de directives europees i bilaterals a complir.
El fet és que a Andorra hi ha feina. No massa tampoc, però n’hi ha en comparació a terres catalanes, i especialment en dates en què Andorra necessita temporers per treballar al sector del turisme, els serveis i l’hosteleria. A l’altre costat de la frontera, centenars de persones amb experiència, currículum i sobretot ganes, esperen trobar feina remunerada, mentre se’ls esgota (aquells als que encara no se’ls ha esgotat) l’atur.
Sembla que la solució ha de ser fàcil, ràpida i com diria el President Mas win-win, que tothom hi surti guanyant. Ara els andorrans, sobretot a l’hivern, van a buscar ciutadans extracomunitaris, especialment a sud i centre amèrica, per cobrir les vacants que tenen sobretot a les pistes d’esquí, mentre que a La Seu i comarca, hi ha un munt de gent que han estat fent ja aquestes feines a les pistes d’esquí catalanes, o fins i tot a les del sud de França, on per treballar-hi, no tenen pas tants problemes com a Andorra.
Però ara com ara la solució depèn del govern d’Espanya en gran part, i ja sabem la predilecció que té per ajudar als catalans. El Pirineu és una zona deprimida econòmicament, necessitada i amb problemes, si fos Andalusia ja s’haurien creat programes i fins i tot subvencions per paliar el problema, ja se sap que només és un pedaç, però que ajuda.
Batalla ja hi pot posar bona voluntat, il·lusió i el que faci falta, però aquí qui ha de piular són els ministres competents andorrà i espanyol, i per tal i com sembla que va la cosa, pocs esforços s’estan fent, i si arriben a una solució, si ha de dependre dels espanyols, la crisi ja haurà passat.
El fet és que a Andorra hi ha feina. No massa tampoc, però n’hi ha en comparació a terres catalanes, i especialment en dates en què Andorra necessita temporers per treballar al sector del turisme, els serveis i l’hosteleria. A l’altre costat de la frontera, centenars de persones amb experiència, currículum i sobretot ganes, esperen trobar feina remunerada, mentre se’ls esgota (aquells als que encara no se’ls ha esgotat) l’atur.
Sembla que la solució ha de ser fàcil, ràpida i com diria el President Mas win-win, que tothom hi surti guanyant. Ara els andorrans, sobretot a l’hivern, van a buscar ciutadans extracomunitaris, especialment a sud i centre amèrica, per cobrir les vacants que tenen sobretot a les pistes d’esquí, mentre que a La Seu i comarca, hi ha un munt de gent que han estat fent ja aquestes feines a les pistes d’esquí catalanes, o fins i tot a les del sud de França, on per treballar-hi, no tenen pas tants problemes com a Andorra.
Però ara com ara la solució depèn del govern d’Espanya en gran part, i ja sabem la predilecció que té per ajudar als catalans. El Pirineu és una zona deprimida econòmicament, necessitada i amb problemes, si fos Andalusia ja s’haurien creat programes i fins i tot subvencions per paliar el problema, ja se sap que només és un pedaç, però que ajuda.
Batalla ja hi pot posar bona voluntat, il·lusió i el que faci falta, però aquí qui ha de piular són els ministres competents andorrà i espanyol, i per tal i com sembla que va la cosa, pocs esforços s’estan fent, i si arriben a una solució, si ha de dependre dels espanyols, la crisi ja haurà passat.