Va ser com una aparició. L’havia posat a la llista d’oficis que han desaparegut juntament amb els serenos, matalassers, calciners, maoners d’adob o carboners però la setmana passada se’m va presentar, a casa, un venedor d’enciclopèdies procedent d’un planeta amb nom llunyà, ben vestit i amb una maleta de rodes. Facilitat de paraula i arguments per convertir un membre d’Estat Islàmic en Heidi. 
 

Era l’hora de dinar, disposo de només mitja hora per fer-ho, i el vaig haver d’esbandir ràpidament. Pensava que les vendes a domicili havien passat a millor vida després de l’epidèmia de Testimonis de Jehovà, amb la seva revista La Atalaya i ¡Despertad!, que t’explicaven que Jesucrist odiava les transfusions de sang, dels falsos revisors de gas o de llum que et volien cobrar 900 euros per mirar-te la caldera o el comptador i dels que et volien encolomar un descalcificador d’aigua prèvia anàlisi de la que sortia per l’aixeta. L’última visita que havia rebut era la d’un col·lectiu català dedicat a la reinserció de drogoaddictes que em va vendre un calendari. 
 

Del sistema presencial, el de picar a la porta de casa es va passar a trucar-te al mòbil o al fix o per internet per fer enquestes sobre la valoració dels líders polítics, el transport públic, el trànsit o quins canals de televisió veus. També es fan oferiments de tot tipus de productes: forfets telefònics, plans de pensions o assegurances mèdiques. I jo que sóc hipocondríac de mena, en la darrera trucada, entre càncers, lesions cerebrals, paràlisis i infarts, em vaig quedar més blanc que Casper.
 

 Les noves tendències que s’imposen a l’Estat espanyol, on aquell amb el cos ple de tatuatges, que tocava una trompeta perquè una cabra s’enfilés a un tamboret és ara el conseller de cultura d’una comunitat autònoma, el que el feia malabars en un semàfor és el cap de circulació, i el defensor de l’humus amb pa integral és ara el responsable dels menjadors de les escoles municipals, provocaran ben segur un canvi en el format de les enquestes telefòniques. 
 

Des de l’associació vegana que voldrà saber si els diumenges menges pollastre a l’ast, al col·lectiu ecologista que et demanarà si llences cada cosa al contenidor corresponent, passant per l’entitat de mobilitat sostenible que et preguntarà si ets partidari que els consellers generals vagin a la Casa de la Vall en bicicleta i que, quan marxin de vacances, agafin una vella furgoneta Kombi Volkswagen adornada amb floretes i adhesius de Peace and love. La seva versió miniatura en fusta, plàstic o metall és un objecte molt buscat entre els col·leccionistes.
 

De fet esperava veure sortir-ne una de la maleta del venedor de llibres. Perquè després de La cocina de mi abuela, i de Cultivo mi propio huerto va aparèixer una col·lecció de camions articulats, cotxes i motos, amb la possibilitat de comprar una rèplica de la Montesa Impala amb  alumini injectat i acabats ABS, a escala 1/5, edició limitada i numerada a 1.500 unitats.