Recordant l'Encarna
Fins i tot les paraules s’esborren i perden, siguin visualitzades digitalment, sonoritzades o impreses sobre paper; primer en l’oblit i després en el buit. És inevitable.
Per això en reescric les darreres que et vaig adreçar, els últims dies i en fragments, farà aviat un any i abans de que es perdin del tot.
“..la serenor és només l’escorça de la saviesa. Però serveix per a protegir-la.” Confuci.
“..tot el que sabem de l’amor és que l’amor és tot el que hi ha.” Dickinson.
“..la vida de cada persona és un camí cap a sí mateixa, l’assaig d’un camí, l’esbós d’un caminoi.. La divinitat es troba dins teu, no en els conceptes o en els llibres... La felicitat és amor, no és cap altra cosa. El que sap estimar, és feliç. Aquell que no encaixa en el món és a prop de trobar-se a ell mateix... La veritable professió de l’ésser humà és trobar el camí cap a sí mateix.” Hesse.
“..el pensament no és més que un sospir, però aquest sospir mou el món. La vida no és res més que una trobada, la unió té lloc després de la mort.
Els cossos només gaudeixen de l’abraçada, en canvi les ànimes gaudeixen de la fusió.” Hugo.
“..la vida és efímera però els seus dies poden ser immortals.” Píndar.
“El vertader viatge de descobriment no consisteix a buscar nous camins sinó a tenir una nova mirada.” Proust.
“Només hi veiem bé amb el cor. El que és essencial és invisible als ulls.” Saint-Exupéry.
“L’únic objectiu de la vida és arribar a ser el que som i arribar a ser el que som capaços de ser.” Stevenson.
“La vida no és res més que la meravella continuada del fet d’existir...No tingueu por de l’instant, diu l’etern.” Tagore.
“No hi ha res que sigui de franc, tot és prestat. Enfonsada fins al coll en els propis deutes, em veuré obligada a pagar amb mi mateixa per mi mateixa, a tornar la vida per la vida. Vet aquí com es presenta la cosa: el cor és per tornar, el fetge és per tornar, i cada dit, un per un, fins a esser vint. Massa tard per abrogar les condicions del tracte, em seran arrencats els deutes juntament amb la pell. Vaig per món entre multitud d’altres deutors. Sobre els uns pesa el càrrec de pagar per les ales. D’altres, vulgues que no, passen comptes per les fulles. Cada teixit de nosaltres participa del deute Cap pestanya, cap peduncle no és a conservar per sempre. La llista és rigorosa i tot em fa pensar que hem de quedar ben despullats. No em puc recordar d’on, ni quan, ni per què em vaig permetre d’obrir aquest compte. La protesta contra ell, l’anomenada ànima. I és l’única cosa que no figura al llistat.” Szymborska.
GRÀCIES ENCARNA.
Has estat plena de vitalitat fins als darrers moments. Has estat franca, espontània i expressiva a nivell emocional. I segura de tu mateixa. L’espontaneïtat, la desimboltura i el dinamisme t’han caracteritzat. La naturalitat també ha marcat la teva manera d’anar per la vida. Has estimat i deixat estimar-.te
La Carme, la Maria, la Maria del Carme, el Maxime, la Giselle, la Júlia, l’Alexis i sobretot el Joan en són els teus més directes testimonis avui.
Tu i el Joan. El Joan i tu. És difícil imaginar-vos com i que hauríeu fet l’un sense l’altre. Heu compartir més de 40 anys de camí.
Nosaltres hem tingut la sort de compartir amb tu algun moment, alguna experiència, alguna sensació, algun estímul. I en aquests darrers 4 anys de la teva lluita ens has fet replantejar moltes coses: l’espiritualitat, la mort, l’amor en totes les seves facetes, la transcendència..
Malgrat la pena que sentim per la teva dolorosa pèrdua, hem d’estar contents perquè tu, Encarna, has superat una etapa en el teu camí. El teu esperit s’ha alliberat del cos. I ens has deixat l’únic que ens podies deixar, el teu amor, tot el teu amor. I aquest amor teu forma part ja del nostre pensament i, a través d’ell, de nosaltres.
GRÀCIES ENCARNA.
Com diu el poeta Martí i Pol “Tot és en tot i el cicle recomença cada vegada que el desig detura l’ocell del temps i en fixa bé la imatge. Tot és en tot, delimitat, tangible, i, a poc a poc, amb mots de cada dia, pot concretar-se en signes, en paraules.”
I pels que hem de continuar, recorrent el nostre camí, recordar que:
“El futur ens tortura i el passat ens encadena. Vet aquí perquè se’ns escapa el present...compte amb la tristesa. És un vici...Quan estem desesperats, hem d’esperar...” Flaubert.
“Acceptar i tolerar els aspectes negatius i atrevir-se a permetre que succeeixin, fa que s’esvaeixin tant els efectes perjudicials com el propi enuig. La pròpia aversió... i com més intercanviem aspectes bons per dolents, millor ens trobarem. La nostra generositat i dedicació als altres transforma totes les circumstàncies negatives. A mesura que donem bondat, ens acostumem a ser forts i bondadosos. Es aixi com els nostres sentiments positius es renoven constantment i mai s’esgoten…El nostre rival mes desafiador es l’ego. ’’ Rimpotxe’
Per això en reescric les darreres que et vaig adreçar, els últims dies i en fragments, farà aviat un any i abans de que es perdin del tot.
“..la serenor és només l’escorça de la saviesa. Però serveix per a protegir-la.” Confuci.
“..tot el que sabem de l’amor és que l’amor és tot el que hi ha.” Dickinson.
“..la vida de cada persona és un camí cap a sí mateixa, l’assaig d’un camí, l’esbós d’un caminoi.. La divinitat es troba dins teu, no en els conceptes o en els llibres... La felicitat és amor, no és cap altra cosa. El que sap estimar, és feliç. Aquell que no encaixa en el món és a prop de trobar-se a ell mateix... La veritable professió de l’ésser humà és trobar el camí cap a sí mateix.” Hesse.
“..el pensament no és més que un sospir, però aquest sospir mou el món. La vida no és res més que una trobada, la unió té lloc després de la mort.
Els cossos només gaudeixen de l’abraçada, en canvi les ànimes gaudeixen de la fusió.” Hugo.
“..la vida és efímera però els seus dies poden ser immortals.” Píndar.
“El vertader viatge de descobriment no consisteix a buscar nous camins sinó a tenir una nova mirada.” Proust.
“Només hi veiem bé amb el cor. El que és essencial és invisible als ulls.” Saint-Exupéry.
“L’únic objectiu de la vida és arribar a ser el que som i arribar a ser el que som capaços de ser.” Stevenson.
“La vida no és res més que la meravella continuada del fet d’existir...No tingueu por de l’instant, diu l’etern.” Tagore.
“No hi ha res que sigui de franc, tot és prestat. Enfonsada fins al coll en els propis deutes, em veuré obligada a pagar amb mi mateixa per mi mateixa, a tornar la vida per la vida. Vet aquí com es presenta la cosa: el cor és per tornar, el fetge és per tornar, i cada dit, un per un, fins a esser vint. Massa tard per abrogar les condicions del tracte, em seran arrencats els deutes juntament amb la pell. Vaig per món entre multitud d’altres deutors. Sobre els uns pesa el càrrec de pagar per les ales. D’altres, vulgues que no, passen comptes per les fulles. Cada teixit de nosaltres participa del deute Cap pestanya, cap peduncle no és a conservar per sempre. La llista és rigorosa i tot em fa pensar que hem de quedar ben despullats. No em puc recordar d’on, ni quan, ni per què em vaig permetre d’obrir aquest compte. La protesta contra ell, l’anomenada ànima. I és l’única cosa que no figura al llistat.” Szymborska.
GRÀCIES ENCARNA.
Has estat plena de vitalitat fins als darrers moments. Has estat franca, espontània i expressiva a nivell emocional. I segura de tu mateixa. L’espontaneïtat, la desimboltura i el dinamisme t’han caracteritzat. La naturalitat també ha marcat la teva manera d’anar per la vida. Has estimat i deixat estimar-.te
La Carme, la Maria, la Maria del Carme, el Maxime, la Giselle, la Júlia, l’Alexis i sobretot el Joan en són els teus més directes testimonis avui.
Tu i el Joan. El Joan i tu. És difícil imaginar-vos com i que hauríeu fet l’un sense l’altre. Heu compartir més de 40 anys de camí.
Nosaltres hem tingut la sort de compartir amb tu algun moment, alguna experiència, alguna sensació, algun estímul. I en aquests darrers 4 anys de la teva lluita ens has fet replantejar moltes coses: l’espiritualitat, la mort, l’amor en totes les seves facetes, la transcendència..
Malgrat la pena que sentim per la teva dolorosa pèrdua, hem d’estar contents perquè tu, Encarna, has superat una etapa en el teu camí. El teu esperit s’ha alliberat del cos. I ens has deixat l’únic que ens podies deixar, el teu amor, tot el teu amor. I aquest amor teu forma part ja del nostre pensament i, a través d’ell, de nosaltres.
GRÀCIES ENCARNA.
Com diu el poeta Martí i Pol “Tot és en tot i el cicle recomença cada vegada que el desig detura l’ocell del temps i en fixa bé la imatge. Tot és en tot, delimitat, tangible, i, a poc a poc, amb mots de cada dia, pot concretar-se en signes, en paraules.”
I pels que hem de continuar, recorrent el nostre camí, recordar que:
“El futur ens tortura i el passat ens encadena. Vet aquí perquè se’ns escapa el present...compte amb la tristesa. És un vici...Quan estem desesperats, hem d’esperar...” Flaubert.
“Acceptar i tolerar els aspectes negatius i atrevir-se a permetre que succeeixin, fa que s’esvaeixin tant els efectes perjudicials com el propi enuig. La pròpia aversió... i com més intercanviem aspectes bons per dolents, millor ens trobarem. La nostra generositat i dedicació als altres transforma totes les circumstàncies negatives. A mesura que donem bondat, ens acostumem a ser forts i bondadosos. Es aixi com els nostres sentiments positius es renoven constantment i mai s’esgoten…El nostre rival mes desafiador es l’ego. ’’ Rimpotxe’