Quantes vegades hem repetit a la canalla aquesta frase? De ben segur que moltíssimes. Tenim per costum intentar frenar una de les emocions més importants que experimentem. Vinc de veure la pel·lícula ‘Del revés’ i, com us ha passat a molts, m’ha fet pensar bastant. Tenim entès, perquè així ens ho han fet entendre, que plorar o qualsevol manifestació de tristesa és un fet negatiu, i no té pas perquè ser així.

De fa un temps, que a la meva feina, he pres per costum intentar no frenar cap de les emocions que experimenten la canalla. El dolor quan cauen, la tristesa quan marxen els pares el primer dia, la ràbia durant una baralla... 

Quan algú plora, o s’enrabia, la meva reacció no és intentar frenar-lo sinó que procuro reconduir el seu sentiment cap a una forma de canalització útil i efectiva. 

M’explico, quan per exemple en una baralla un dels membres acaba tan ple d’ira fins a explotar, és totalment inútil procurar calmar-lo dient tranquil·litza’t o para ja, el què cal és que vegi que realment se sent comprès i que algú es solidaritza amb la injustícia que ha patit. Cal però, que aprengui a treure els seus sentiments d’una manera que no perjudiqui ni a ell mateix ni a la resta de l’entorn. 

No està bé acabar barallant-nos quan quelcom ens fa enfadar, està bé enfadar-nos però no respondre amb agressivitat, així, gran quantitat de vegades he enviat a infants a córrer al pati, a fer un crit ben llarg i fort al carrer o fins i tot picar amb els punys a un sac de boxa.

El  mateix passa amb la tristesa, la pena, l’enyor, el dol i altres emocions que tenim catalogades com a negatives. Des de petits ens  diuen que no està bé plorar, que demostra feblesa i més a partir de certa edat i en els nens ‘plorar és cosa de nenes’ afegint-hi connotació extremadament sexista. No és així, respondre a aquest tipus d’emocions tal i com es mereixen, deixant experimentar el sentiment com cal, permet consolidar aspectes de la personalitat fonamentals. Entre altres qüestions és més fàcil poder afrontar millor els fracassos i frustracions i a la llarga comptar amb mecanismes de resiliència que permetran una millor adaptació als canvis inesperats.