És una autèntica vergonya que en ple segle XXI, encara tinguem algunes infraestructures del segle XIX. És evident que la prioritat d’un govern, no pot ser mai el trànsit de vehicles, i s’ha de centrar en la sanitat i l’educació, però és evident que en aquest àmbit el país ha de ser competitiu i no perdre el fil perquè sinó es queda enrere.

Catalunya té deures encara per fer en aquest tema, especialment a la zona del Pirineu.

La carretera C 14 és la més transitada de la xarxa de carreteres de Catalunya al Prepirineu i Pirineu, es tracta d’una via d’accés al Principat d’Andorra que porta més del 70% dels vehicles que hi entren des de la frontera catalana, i malgrat s’han anat fent actuacions i s’ha anat millorant, la zona dels Tres Ponts continua sent una autèntica vergonya.

Els veïns tenim molta por de passar per aquella zona, hi ha hagut despreniments en innumerables vegades, i qui més qui menys, dels que habitualment hi circulem, ha patit algun ensurt a causa de trobar-se pedres, o directament roques, en mig de la carretera.

Per aquesta ruta circulen centenars d’autocars que cada dia que porten turistes cap al principat d’Andorra, i també la majoria dels camions que hi entren per la seva frontera sud, que han de passar pels estrets la vols que hi ha a la zona, compartint trajectòria amb els ciclistes que surten a gaudir de les carreteres que tenim el Pirineu i dels veïns que ens desplacem entre els pobles de la comarca o cap a La Seu d’Urgell per anar a treballar.

Actualment el risc de patir un accident és enorme, de fet hem de donar gràcies que encara no s’hagi precipitat avall cap autocar ple de turistes, i veiem que com a mínim després de les declaracions del conseller Santi Vila, en tenim ben bé per una cinquantena de mesos més per anar patint.
50 mesos és molt de temps, a veure quantes víctimes haurem de suportar a les nostres esquenes els veïns durant tot aquest termini.