Cada cop que llegeixo enquestes sobre els hàbits lectors de la població, em generen una barreja entre frustració i sorpresa. Sóc molt lectora, molt, des d’aproximadament l’adolescència, quan no em llegia ni un dels llibres que em feien llegir a l’escola, perquè triava els meus, els que em venia de gust, els que m’agradaven.

Ho feia perquè considerava que la lectura havia de ser una cosa que m’aportés i no amb restés. A l’escola era obligada a llegir llibres com La Celestina, El Lazarillo de Tormes, o similars, que per un adolescent que estava descobrint el món no acabaven d’atreure’m.

La lectura va ser per mi precisament això, una descoberta del món, noves aventures que m’aportaven els llibres, passions, amor, intrepidesa, sorpresa i coneixement.

He llegit des d’assaig polític a novel·la d’aventures, i a hores d’ara puc dir que per les meves mans han passat potser un miler llarg de llibres, i em segueixen sorprenent. Mai es farà justícia suficient a l’escriptor, aquell que davant d’un full de paper blanc és capaç de fer-nos arribar una història que ens emocioni, ens faci plorar, que ens sorprengui... Aquell als que s’acusa de fer unes novel·les que per molts no arriben a ser literatura i que queden fora del circuit cultural per passar al comercial. I alhora, la nostra societat valora molt més el cinema o una sèrie, sense pensar que darrere també hi ha un escriptor, moltes vegades, escriptor de llibres.

Espero que aquesta petita columna serveixi com a reconeixement personal, i molt propi, a tots aquells que escriuen. I no estic parlant dels grans mestres de la literatura internacional, els quals, ho sento però jo trobo avorrits, estic parlant dels escriptors que són capaços de fer-te enganxar a un llibre, que no dinis, que no sopis o que vagis a dormir tard per quedar-te fullejant el llibre. Estic parlant d’aquests escriptors, sovint mal considerats perquè fan llibres com a xurros, però suficientment hàbils perquè a mi, me enganxin i m’atrapin.

Gràcies per aquestes magnífiques estones.