La setmana passada, en el marc de la Nit Literària, es van lliurar un reguitzell de guardons que posen en relleu el compromís del país envers la cultura i, concretament, envers la producció literària. 
 

Cal remarcar la feina encomiable del Cercle de les Arts i les Lletres, per l’organització impecable de l’esdeveniment, que enguany celebrava la 38a edició, i pel seu compromís decidit i valent amb la iniciativa. Durant la vetllada, es va destacar el volum d’obres rebudes, la qual cosa posa de manifest la vitalitat de l’escriptura en la nostra llengua. A més a més, un dels premis més esperats de la nit, el Premi Fiter i Rossell de novel·la, dotat pel Govern d’Andorra amb 15.000 euros i la publicació del llibre per part de Pagès Editors, va recaure en una autora novella, la terrassenca Maria Encarnació Bellostas, amb l’obra La nena de la casa de la bauma.
 

L’altre gran premi de la Nit Literària, el de recerca històrica dotat pel Consell General, va ser declarat desert, per un error de forma. L’única obra que s’hi va presentar no complia el requisit estipulat en el punt 10 de les bases del concurs, amb la qual cosa, malauradament, no va poder ser tinguda en consideració. De fet, vaig ser jo mateix qui, en qualitat de president de la Comissió Legislativa d’Educació, Cultura, Joventut i Esports, ho va comunicar als assistents.
 

L’endemà de l’esdeveniment em va sorprendre negativament la manera com la premsa divulgava el que havia passat amb el premi. Segons els dos rotatius de pagament del país, l’única obra presentada no tenia la qualitat suficient. Un dels diaris deia literalment que «l’obra no donava la talla» i l’altre que «només s’ha presentat un aspirant i no ha convençut el jurat». Simplement, ambdues afirmacions no són veritat. L’obra, com es va dir, no va poder ser considerada per un error de forma, en no complir els requisits marcats en les bases del concurs.
 

Vull pensar que aquestes interpretacions no són pas malintencionades, sinó fruit del cansament dels professionals després del que, de ben segur, devia ser una jornada de feina molt llarga, tenint en compte que l’esdeveniment literari es va acabar a mitjanit. No obstant això, errors d’aquesta mena comprometen la feina d’un col·lectiu, el dels periodistes, que tenen un repte molt difícil: transmetre i divulgar informació perquè els ciutadans puguin, des dels seus matisos i criteris, interpretar la realitat.
 

Malauradament, la feina dels periodistes no està prou reconeguda, ja que estan exposats a l’ull de l’opinió pública i sovint se’ls fustiga i critica, sense tenir en compte que una democràcia plena només existeix gràcies a la multiplicitat de visions que la ciutadania pot rebre dels diferents mitjans. Ara bé, errors d’aquesta mena, com el que he citat més amunt, publicant informacions que directament no són correctes, no ajuden a una correcta interpretació de la realitat.