Quan sentim parlar o llegim sobre els termes transferències, competències, dèficit i estabilitat pressupostària entre altres, semblen temes complexes i llunyans que han de gestionar els polítics i que no tenen res a veure amb nosaltres. La realitat és molt diferent i és que aquests termes formen part de les finances comunals. Com a ciutadans hem d’entendre com funcionen les finances comunals per conèixer l’estat econòmic de la nostra parròquia i saber com es destinen els impostos de tots. Per poder entendre tot això cal saber d’on vénen i què volen dir alguns d’aquests termes, per aquesta raó explicaré inicialment d’una manera senzilla i simplificada tres conceptes importants, competències, transferències i dèficit comunal, necessaris per entendre posteriorment el funcionament de les finances comunals.

Les competències comunals són els serveis públics que han de ser proveïts per la parròquia al ciutadà. Aquestes van ser atribuïdes pel Consell General en la  Llei qualificada de delimitació de les competències comunals l’any 1993. Les competències comunals van des de l’elaboració dels cens electoral i l’urbanisme, a la gestió i govern dels bens de domini públic, per posar-ne alguns exemples. Aquestes competències són realitzades per treballadors públics que ofereixen aquests serveis al ciutadà i són finançades pel Comú amb la recaptació dels impostos comunals.
 

Les transferències de capital són els ingressos que rep el Comú del Govern com a partícip dels impostos de l’Estat. El Govern reparteix entre els set comuns el 18% del ingressos cobrats l’exercici anterior i els distribueix entre les parròquies. El Govern garanteix una partida igual per a totes les parròquies i una partida variable, que és proporcional a la seva població, extensió del seu territori i altres indicadors. Inicialment les transferències estaven destinades en la seva majoria a despeses d’inversió, el que va promoure que els comuns endeguessin projectes i instal·lacions per a les seves parròquies. L’any 2007 es va modificar aquesta Llei i es va introduir la possibilitat d’eixugar deute amb els diners de les transferències.
 

El dèficit comunal és la diferència que hi ha entre el cobrament dels impostos de la parròquia i el pagament dels serveis comunals. Quan els cobraments són inferiors als pagament es genera dèficit comunal, quan això succeeix el comú ha de demanar diners prestats per poder fer front a les despeses comunals pendents de pagament, i s’endeuta.
 

L’any 2003 es va aprovar la Llei de les finances comunals, que tenia com a objectiu principal que el finançament comunal fos més racional i ajustat a les necessitats del país, tant pel que fa al conjunt dels ingressos comunals com en relació amb les despeses i el control consegüent. L’objectiu de les finances comunals ha de ser l’autosuficiència, es a dir, ser capaç de pagar les despeses corrents (salaris, serveis i ajudes públiques), amb els impostos parroquials. Les inversions a la parròquia es financen amb les transferències de capital amb l’objectiu d’oferir millors instal·lacions i equipaments al ciutadà que millorin els serveis oferts a la parròquia. 
 

L’any 2014 va ser aprovada la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, anomenada també regla d’or, que limita l’endeutament de les parròquies al 200% dels ingressos mitjos dels últims tres anys. Els comuns poden endeutar-se com a màxim dues vegades més que els ingressos realitzats dels últims tres anys, infringir aquesta Llei i superar el límit d’endeutament pot ocasionar la interrupció de les transferències de capital que reben els comuns i ser supervisats i controlats pel Tribunal de Comptes

Actualment hi ha comuns amb un endeutament proper al límit del 200% marcat per la regla d’or. Però, com s’ha arribat a aquesta situació?

La llei de transferències va promoure la inversió comunal en ocasions en infraestructures i projectes empresarials deficitaris. Quant aquests van ser projectats no es va tenir en compte l’augment de despesa corrent que aquests comportaven, tant en salaris, com en despeses de funcionament i manteniment. Tampoc es va tenir en compte que aquestes despeses anaven a càrrec de les despeses corrents del comú. Assumir les despeses d’aquestes infraestructures i projectes empresarials ha provocat que alguns comuns tinguin un dèficit estructural, és a dir anualment han de finançar les pèrdues generades demanant diners al banc o fent servir els diners de les transferències de capital per eixugar aquest deute. Hem pogut comprovar aquests últims anys que s’ha fet poca inversió pública en les parròquies, els diners de les transferències de capital s’ha destinat a eixugar deute en lloc d’inversió, algunes parròquies estan al límit d’endeutament i s’ha aprovat una Llei, la regla d’or, que limita la capacitat de maniobra dels comuns. 
 

Algunes parròquies es troben en una situació delicada, el repte pels comuns en la propera legislatura és el de trobar un equilibri entre les competències que desenvolupen, com es financen aquestes, quin pes tenen els comuns en la repartició dels ingressos de l’Estat i com surten del límit d’endeutament en el que es troben. Per aquesta raó és tan important conèixer els termes competències, transferències i finances comunals, hem de saber quin és l’estat de les finances de la nostra parròquia, perquè només del coneixement de la situació de la mateixa podem trobar la solució.