PUBLICITAT

El divendres blanc

Entre Halloween, el Black Friday, l’obra del teatre Comunal sobre les maratons de ball que es realitzaven els anys 30 del segle passat, durant la gran depressió americana, i el clúster Actiin, tanquem el novembre més americanitzat d’Andorra. Els mercadotècnics, que, com els psicòlegs, tenen nom per a tot, van batejar com a Black Friday el costum que tenien els habitants de Filadèlfia –la ciutat dels 76ers, de Rocky Balboa, del Príncep de Bel Air, de la cançó de Bruce Springsteen i la pel·lícula de Tom Hanks-- de sortir massivament a comprar l’endemà del Dia d’Acció de Gràcies (Thanksgiving Day, per continuar amb el procés americanitzador). 
 
I aquest any, per primer cop, els comerços andorrans s’han sumat massivament a aquesta acció comercial per incentivar la compra a través de descomptes i promocions, tot i que alguns siguin, d’entrada, una mica confusos: «Et retornem el 50% de l’import de la teva compra, en dos xecs descompte per utilitzar fins el 15 de desembre del 2015 en compres superiors al doble de l’import del xec».
 
La primera notícia d’aquest Black Friday andorrà la vaig tenir amb un anunci d’un ocellot horrible amb el bec obert que semblava tret de la pel·lícula del Hitchcock. En els dies següents la campanya es va anar intensificant a nivell de publicitat i de xarxes socials. Ja ho deia el surrealista Paul Éluard abans que la NASA: «Hi ha altres mons però estan en aquest» perquè divendres i durant tot el cap de setmana, a les botigues es van donar cita els compradors compulsius, els escèptics, els oportunistes o l’espavilat, aquell que porta tot l’any preparant-se per aquest dia, o el que només es vol adquirir el FIFA 15 amb comentaris de Rajoy dient que «un davanter és un davanter», «m’agraden els futbolistes perquè fan coses» o «aquest Kovalenko, si és ucraïnès, també és europeu?». 
 
També hi ha qui entra en una botiga a comprar pa i surt amb l’edició de col·leccionista del Doctor House, un joc de coixins, espelmes per il·luminar Andorra, plantes per reforestar les selves d’Indonèsia, estris de cuina per muntar un mega restaurant de bufet lliure i capses per guardar les comandes d’Amazon de tot un mes. És l’ocasió perquè algú faci servir tots els vals de descompte que té guardats, alguns dels quals ja estaven tallats a les piràmides egípcies i d’altres que ni els propis dependents tenien constància de la seva existència.
 La febre consumista propícia que s’aprofiti el Black Friday per convertir-lo en Black Frauday, inflant els preus abans per a fer trampa amb els descomptes. De fet, però, si algú ven la moto és que algú la compra. I així passem del Ciberdilluns, a Sant Valentí, al Dia del Pare i al de la Mare, i a l’Andorra Shopping Festival fins que tot l’any és una crida a la compra i al consum amb una barreja de màrqueting i d’americanades. 
 
Mentre, esperem que aquí no arreli la tradició dels Estats Units de menjar un gall dindi pel Dia d’Acció de Gràcies. És curiosa aquesta societat que indulta un indiot que es diu Honest i que pesa 18 quilos abans que un condemnat a mort i que és molt estricta amb el compliment de la llei. La seva concepció del que està bé i el que està malament és taxativa i amb pocs matisos, una qüestió que els ha portat a encapçalar les llistes mundials de població penitenciària en un país on hi ha entre 200 i 250 milions d’armes de foc en mans de la població i el color de la pell juga desgraciadament un important paper en la societat.
 
 Si vius actualment allà i ets un home jove d’entre 18 i 25 anys i de raça negra, tens una possibilitat sobre tres d’anar a la presó; si ets hispà, la proporció és d’una sobre sis, mentre que si ets blanc és d’una sobre 17. L’únic positiu d’americanitzar-se és que s’aprèn anglès, que fa molta falta encara que no ens cal per saber què és una targeta black però potser no és necessari tot el muntatge del Black Friday per definir una cosa que és, senzillament, unes rebaixes pures i dures. Per sort divendres al matí quan vaig sortir de casa i vaig mirar cap a Claror, primer, i cap a Carroi després, ho vaig veure tot blanc. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT