Comunals en clau què?
El país ja està immers en la campanya electoral, encara que fa dies que els candidats estan demanat el vot amb la seva presència en actes o bé directament convocant rodes de premsa per posicionar-se en temes determinats. Sempre sorgeix la mateixa pregunta sobre si s’ha de fer una lectura en clau nacional. Res és blanc o negre, i sovint els detalls o matisos són tant o més importants.
En aquesta convocatòria és clar que hi ha més d’un pols que s’ha de traduir en clau nacional. Liberals i demòcrates parteixen amb una posició de força i ambdues formacions volen demostrar la seva solidesa a les parròquies per presentar-se davant els ciutadans com a partits amb capacitat per governar el país. Quina credibilitat pot tenir un partit que no té implantació a les parròquies? Les eleccions comunals i generals tenen vincles. Per exemple, una davallada de DA deixaria el cap de Govern, Toni Martí, en una posició de debilitat que l’oposició aprofitaria per argumentar que una part del vot ha estat de càstig a la seva gestió.
Sense uns bons resultats, els liberals veurien minvada la seva progressió i la seva imatge com alternativa real a l’executiu taronja. Ld’A necessita comuns afins per acabar de consolidar-se com el partit renovat que torna a il·lusionar.
El PS, per la seva banda, aspira també a uns bons resultats per aturar la sagnia que va suposar la ruptura de l’esquerra i la irrupció d’SDP, que aquest cop ho té molt difícil i que bàsicament perjudicarà al centre-esquerra, que té el vot dividit.
Però a banda de totes les connotacions polítiques i ideològiques, un govern ho té molt difícil per governar si no compta amb el suport dels comuns. Es va veure en l’anterior legislatura, quan els cònsols van saber imposar-se en la reforma de les competències i les transferències, malgrat l’afinitat política existent.
Malgrat tot, l’atractiu de les comunals és que continua havent-hi una proporció important de personalismes per conquerir el vot. Els noms són importants en cada parròquia, i en la confecció de les llistes s’ha tingut molt en compte que l’equip estigui composat per persones que sumin i que puguin tenir les simpaties dels electors. Aquesta part no es pot controlar en la campanya.
En aquesta convocatòria és clar que hi ha més d’un pols que s’ha de traduir en clau nacional. Liberals i demòcrates parteixen amb una posició de força i ambdues formacions volen demostrar la seva solidesa a les parròquies per presentar-se davant els ciutadans com a partits amb capacitat per governar el país. Quina credibilitat pot tenir un partit que no té implantació a les parròquies? Les eleccions comunals i generals tenen vincles. Per exemple, una davallada de DA deixaria el cap de Govern, Toni Martí, en una posició de debilitat que l’oposició aprofitaria per argumentar que una part del vot ha estat de càstig a la seva gestió.
Sense uns bons resultats, els liberals veurien minvada la seva progressió i la seva imatge com alternativa real a l’executiu taronja. Ld’A necessita comuns afins per acabar de consolidar-se com el partit renovat que torna a il·lusionar.
El PS, per la seva banda, aspira també a uns bons resultats per aturar la sagnia que va suposar la ruptura de l’esquerra i la irrupció d’SDP, que aquest cop ho té molt difícil i que bàsicament perjudicarà al centre-esquerra, que té el vot dividit.
Però a banda de totes les connotacions polítiques i ideològiques, un govern ho té molt difícil per governar si no compta amb el suport dels comuns. Es va veure en l’anterior legislatura, quan els cònsols van saber imposar-se en la reforma de les competències i les transferències, malgrat l’afinitat política existent.
Malgrat tot, l’atractiu de les comunals és que continua havent-hi una proporció important de personalismes per conquerir el vot. Els noms són importants en cada parròquia, i en la confecció de les llistes s’ha tingut molt en compte que l’equip estigui composat per persones que sumin i que puguin tenir les simpaties dels electors. Aquesta part no es pot controlar en la campanya.