El desembre. El darrer mes de l’any, època de nous propòsits, temps de tiberis i retrobaments. Un mes que en el nostre imaginari col·lectiu significa neu, fred, carrers engalanats plens de llums i una munió de gent passejant. És probablement l’època de l’any que els infants viuen amb més intensitat, la màgia dels reis, el Tió... tot plegat fa que es visquin molts moments envoltats d’encís i d’encant.

Ara bé, malgrat que siguin dies impregnats de tradició, no ens lliurem certs barbarismes que tenim ben arrelats a la nostra llengua... Fem-ne un repàs!

Comencen les festes i hi ha qui ens parla dels Nadals, doncs bé, en català de Nadal només en tenim un, el dia 25, i només és correcte en singular, per tant, desitjar un Bon Nadal seria la fórmula més apropiada. En canvi, durant aquests dies hi ha diverses dates en què fem dinars i celebracions, en aquest cas, el que sí que podem encomanar són unes Bones Festes.

La nit del 24 no l’hauríem d’anomenar Nit Bona, normalment, el primer cop que fem cagar el Tió és la Nit de Nadal. I tot i que ara aquesta soca amb barretina és molt esplèndida, antigament ens cagava torrons i menjar per fer un bon dinar el 25 al migdia; i potser també calcetes, calçotets i mitjons, perquè per Nadal qui res no estrena, res no val! Un cop a taula, després dels galets i la carn d’olla, sovint ens trobem davant d’un pavo relleno amb prunes i orejones, quan en realitat ens referim al gall dindi farcit amb prunes i orellanes.

Per Nadal hem fet un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre i mentre sembla que les nits es van escurçant, arribem al mal anomenat fi d’any! I és que nosaltres el que celebrem és el Cap d’Any, l’inici, volem estrenar, perquè no ens enganyem, sempre tenim l’esperança que el millor encara ha d’arribar. I després de les dotze campanades amb una copa de cava a la mà, ens trobem celebrant la revetlla (i no la berbena) i és el moment d’encetar la bossa cotilló (un manelleu del francès) on trobarem serpentines, confeti, barrets de paper i l’espanta-sogres. Any nou, vida nova!

I mentre els dies s’allargassen ens plantem al dia 5, una jornada màgica, en què els tres reis d’orient (en algunes contrades, reixos) arriben i s’omplen els carrers per veure la cavalcada (i no cavalgata).

Finalment, un cop desembolicats els paquets i acabades les festes sempre tenim aquella sensació de melancolia postvacances; però no cal que ens afanyem a desmuntar els adornos*, és a dir, la guarnició, les garlandes, els arbres i tota la decoració, inclosos els llumets i no les llumetes, perquè diuen que és tradició de mantenir-ho fins a la Candelera!

Bon Nadal i Bones Festes!