Aquest mateix dilluns, amb el company Pere López presentàvem les nostres esmenes parcials al pressupost 2016. A través d’elles, i tal com destacava ahir el nostre president de grup en seu parlamentària, plasmem les nostres prioritats polítiques. Entre elles les mediambientals, molt importants per a nosaltres, des de sempre; i així ho evidenciava el programa de la candidatura Junts (PS-Verds-Iniciativa Ciutadana i Independents) amb què vam concórrer a les passades eleccions generals.
De fet, a través d’esmena, demanem al govern de Demòcrates la construcció d’una planta de compostatge de matèria orgànica, infraestructura que, de manera més que sorprenent, encara, avui en dia, no tenim. Per poder-la tirar endavant, plantegem alliberar del projecte de pressupost 2016 un milió d’euros (quantitat necessària aproximativa), eliminant-la d’altres partides d’inversió que considerem menys prioritàries.
A més de permetre la creació de nous llocs de treball així com de constituir una inversió en infraestructures útils, la nova planta de compostatge andorrana ens situarà dins la modernització o normalització europea en el tractament de residus (ja que de fet ja fa molts dies que es practica en els països europeus i d’arreu avançats).
Efectivament, la directiva europea 2008/98/UE del Parlament Europeu i del Consell del 19 de novembre 2008 relativa a la gestió dels residus va néixer amb l’objectiu de protegir el medi ambient i la salut humana, destacant la importància d’una gestió dels residus apropiada i de les tècniques de valorització i de reciclatge.
La dita normativa europea estableix una clara jerarquització en el tractament dels residus i preconitza: la prevenció de producció de residus; la seva reutilització; el seu reciclatge; la valorització (energètica per exemple, i finalment l’eliminació del residu.
Probablement per l’escull d’un forn incinerador sobredimensionat i molt llaminer en engolir residus, la nostra política de reciclatge és, des de fa temps, insuficient i allunyada dels paràmetres més avançats en aquesta qüestió.
Efectivament, d’entre les cinc etapes contemplades en el que ha de ser el tractament de residus, a part d’actuacions puntuals i més aviat anecdòtiques, gestionem les nostres restes urbanes seguint les tècniques menys avantatjoses de cara al medi ambient.
Per donar un exemple, el ministeri francès de l’Ecologia, de l’Energia, del Desenvolupament Durable i del Mar, en el seu raport La politique des déchets 2009-2012, quantificava els seus objectius de cara al reciclatge de la matèria orgànica dels residus urbans en un 35% per a l’any 2012 i en un 45% pel 2015.
És important destacar que la part orgànica dels nostres residus urbans pot arribar a representar un 40% o més de les nostres escombraries.
A Andorra, reciclem el 0% de matèria orgànica i l’alternativa és la incineració. Malgrat es plantegi des de fa poc la valorització energètica (és a dir aprofitar la crema de residus per produir energia), aquesta genera emissions de fums i partícules i no és aliena a l’escalfament de l’atmosfera i al canvi climàtic.
Perquè hem de ser un país avançat en molts àmbits; però en aquest més que en d’altres. Perquè hem de prioritzar la salut dels nostres ciutadans i ser un exemple de país sa i sostenible pels nostres turistes i excursionistes. No es pot demorar més la construcció d’una planta de compostatge de matèria orgànica i no deixar-nos distanciar una vegada més en tots els avenços mediambientals. H
Consellera general socialdemòcrata