Carnestoltes
Amb el Dijous gras comencen les populars festes dels Carnestoltes. Els nostres carnavals són herència directa de les Saturnals Romanes.
L’origen del Carnaval es perd en l’antigor; alguns historiadors consideren el seu origen ja a l’Antiga Mesopotamia d’on passaria a Egipte en les celebracions al bou Apis, i a Grècia i a Roma en honor als déus del vi Dionís i Bacus, i Saturn i a les festes Saturnals.
Amb el cristianisme els carnavals representen uns dies de extrema llibertat abans de la quaresma. Són dies de permissivitat i de descontrol on la gent es disfressa i es posa màscares i s’intenta oblidar la realitat quotidiana. Els carnavals no són iguals a tots els països ni a totes les ciutats, i n’hi ha com els de Venècia, Cadiz, Rio de Janeiro i més a prop els de Solsona, Vilanova i Sitges que han creat escola.
És interessant ressaltar que molts pintors ens han deixat obres mestres representant la celebració del carnavals. Cada artista amb el seu propi estil ens mostra la seva percepció del carnaval.
Entre els diversos pintors interessats pel tema recordem a Pieter Brueghel, el vell de l’escola holandesa del segle XVI que ens ha deixat en una pintura a l’oli el famós Combat entre el Carnaval i la Quaresma, que es troba en el Museu d’Art de Viena. Contraposa un carnaval rural amb la diversió del poble amb la devoció per l’Església. El Carnaval és un home gras assegut sobre un barril de cervesa i la quaresma està representada per una dona molt prima recolzada en un reclinatori.
Goya també ens ha deixat un Disparate sobre el Carnaval. Es pot veure en el Museu del Prado. Com tota aquesta sèrie de gravats són dibuixos de difícil interpretació, sempre amb una crítica a la classe dominant. Ens presenta el fet d’aparentar ser diferent i ho explica a través de la màscara, que representa una personalitat diferent de la que realment un és.
A finals del sXIX ens trobem amb Marià Fortuny i Josep Benlliure. Tots dos ens han deixat la seva visió del Carnaval a Roma; tots dos es miren la gresca des d’un balcó de la romana via del Corso. L’obra de Fortuny pertany a una col·lecció particular i la de Benlliure es pot veure a Màlaga en el Museu Thyssen. Per acabar aquest breu repàs del món de la pintura interessada per la celebració dels Carnestoltes he de parlar de Joan Miró i del seu Carnaval de l’Arlequi, que es troba als Estats Units a la ciutat de Buffalo. És una pintura a l’oli on ens presenta un Carnaval surrealista, –és una de les seves primeres obres surrealistes–, pintada a París el 1925 en un moment de molta dificultat econòmica pel pintor on ens presenta els inicis del seu univers oníric amb l’aparició dels seus elements repetitius com l’escala, el gat els ocells, una guitarra, els insectes les estrelles, i una finestra oberta.
A mi m’impressionen molt els seus colors primaris, el blau, el groc i el vermell, així com també el blanc. La il·lusió òptica que dóna Miró és un trencament similar al que representa el Carnestoltes.
Historiadora
L’origen del Carnaval es perd en l’antigor; alguns historiadors consideren el seu origen ja a l’Antiga Mesopotamia d’on passaria a Egipte en les celebracions al bou Apis, i a Grècia i a Roma en honor als déus del vi Dionís i Bacus, i Saturn i a les festes Saturnals.
Amb el cristianisme els carnavals representen uns dies de extrema llibertat abans de la quaresma. Són dies de permissivitat i de descontrol on la gent es disfressa i es posa màscares i s’intenta oblidar la realitat quotidiana. Els carnavals no són iguals a tots els països ni a totes les ciutats, i n’hi ha com els de Venècia, Cadiz, Rio de Janeiro i més a prop els de Solsona, Vilanova i Sitges que han creat escola.
És interessant ressaltar que molts pintors ens han deixat obres mestres representant la celebració del carnavals. Cada artista amb el seu propi estil ens mostra la seva percepció del carnaval.
Entre els diversos pintors interessats pel tema recordem a Pieter Brueghel, el vell de l’escola holandesa del segle XVI que ens ha deixat en una pintura a l’oli el famós Combat entre el Carnaval i la Quaresma, que es troba en el Museu d’Art de Viena. Contraposa un carnaval rural amb la diversió del poble amb la devoció per l’Església. El Carnaval és un home gras assegut sobre un barril de cervesa i la quaresma està representada per una dona molt prima recolzada en un reclinatori.
Goya també ens ha deixat un Disparate sobre el Carnaval. Es pot veure en el Museu del Prado. Com tota aquesta sèrie de gravats són dibuixos de difícil interpretació, sempre amb una crítica a la classe dominant. Ens presenta el fet d’aparentar ser diferent i ho explica a través de la màscara, que representa una personalitat diferent de la que realment un és.
A finals del sXIX ens trobem amb Marià Fortuny i Josep Benlliure. Tots dos ens han deixat la seva visió del Carnaval a Roma; tots dos es miren la gresca des d’un balcó de la romana via del Corso. L’obra de Fortuny pertany a una col·lecció particular i la de Benlliure es pot veure a Màlaga en el Museu Thyssen. Per acabar aquest breu repàs del món de la pintura interessada per la celebració dels Carnestoltes he de parlar de Joan Miró i del seu Carnaval de l’Arlequi, que es troba als Estats Units a la ciutat de Buffalo. És una pintura a l’oli on ens presenta un Carnaval surrealista, –és una de les seves primeres obres surrealistes–, pintada a París el 1925 en un moment de molta dificultat econòmica pel pintor on ens presenta els inicis del seu univers oníric amb l’aparició dels seus elements repetitius com l’escala, el gat els ocells, una guitarra, els insectes les estrelles, i una finestra oberta.
A mi m’impressionen molt els seus colors primaris, el blau, el groc i el vermell, així com també el blanc. La il·lusió òptica que dóna Miró és un trencament similar al que representa el Carnestoltes.
Historiadora