Dijous passat, a la sessió extraordinària del Consell General vaig defensar l’esmena a la totalitat de la llei de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge. Aprovar-la sense fer els canvis legislatius necessaris perquè l’ordenament jurídic andorrà no quedi en un buit legal perillós és extremadament temerari. És un fet que, al novembre de 2015, el Consell Fundacional de l’Agència Mundial Antidopatge va assenyalar el Principat com un dels països que no compleixen amb les previsions del Codi Mundial Antidopatge. Un cop més, com ja ens té acostumats DA, apareixem en llistes de dubtosa reputació, i que Andorra consti com a país non-compliant en matèria antidopatge és culpa exclusivament de la inoperància del govern de DA al llarg de la legislatura passada. Del govern de DA i de ningú més.
El Govern no ha concretat els problemes de compatibilitat que pot tenir el marc normatiu vigent a Andorra amb la lluita contra el dopatge. Simplement pretén solucionar-los amb l’aprovació, amb caràcter d’urgència, d’aquest projecte de llei. Una vegada més, si s’haguessin fet els deures quan tocava, no caldria anar a corre-cuita i fer les coses malament.
El conseller demòcrata Josep Anton Bardina, en un to desaconsellable i poques vegades vist, va pretendre tergiversar la realitat fent giragonses dialèctiques i va acusar el Grup Parlamentari Liberal de no voler aprovar la llei per torpedinar l’acció del Govern.
La ministra, al seu torn, va dir-nos als Liberals que no fem cap favor a l’esport andorrà i deixem de banda el benefici col·lectiu sense fonaments. D’això, se’n diu tenir pa a l’ull. Res més lluny de la veritat. La lamentable situació actual és el resultat de la inhabilitat del Govern per fer les coses ben fetes. Si les hagués fet bé, ara, en període entre sessions, no s’entrarien a tràmit, amb caràcter d’urgència, articulats de lleis que podrien seguir perfectament el seu procés habitual.
A la sessió de la setmana passada els Liberals vam dir que cal aprovar la llei presentada després de fer les modificacions legislatives necessàries dins el nostre ordenament jurídic, per no estar temeràriament en fals. M’explico: les necessitats dels mecanismes i instruments tradicionals de lluita contra el dopatge impliquen i afecten clarament drets fonamentals dels esportistes, com ara el dret a la llibertat de moviments i de circulació, ja que estan obligats a proporcionar dades sobre la seva localització i a romandre en un lloc concret durant una hora cada dia. També queda afectat el dret a la integritat física, ja que han de facilitar la presa de mostres corporals, com les més invasives de sang, i també el dret a la intimitat, havent de mostrar el seu cos com a exigència de la presa de mostres d’orina. Igualment queda afectat el dret a la intimitat quan han de donar informació sobre el seu estat de salut i els tractaments mèdics que hagin seguit. I també el dret a un judici just amb totes les seves implicacions, ja que es deriven sancions de l’incompliment de les normes antidopatge de tan extraordinària gravetat i contundència que poden acabar amb la carrera professional del presumpte infractor, que ha de tenir a la seva disposició tots els mitjans de defensa que proporciona la llei. Cal, doncs, acomodar les exigències del Codi Mundial Antidopatge a l’ordenament jurídic andorrà, i especialment a la nostra Constitució, on es reconeixen els drets fonamentals dels ciutadans. Si no ho féssim, podríem arribar a la desagradable situació que, pel desgavell jurídic intern, un esportista culpable de dopar-se en una competició realitzada a casa nostra acudís a la nostra justícia i quedés, per tots els defectes exposats, completament impune i lliure de sanció. La reacció furibunda de l’Agència Mundial Antidopatge no es faria esperar, ja que s’adonaria que la regularitat jurídica de les obligacions que s’imposen en matèria antidopatge ha quedat qüestionada i el Govern no ha complert amb les seves obligacions. Aleshores, el ridícul que faria el nostre país internacionalment seria monumental.
Nosaltres, els integrants del Grup Parlamentari Liberal, per sentit d’estat, rigor i responsabilitat, no ho podem permetre. Entenem que a DA no els agradi que destapem les seves vergonyes, però no permetrem que se’ns acusi d’irresponsables per denunciar les negligències d’aquest Govern. H