PUBLICITAT

Temps de Quaresma

Passades les festes del Carnestoltes amb el dimecres de cendra, amb la imposició de la cendra comença el temps de Quaresma. L’anomenat dimecres de Cendra tradicionalment era un dia on es barrejaven els sentiments sobre la plenitud de la vida i l’arribada de la mort en el moment menys pensat. 
 
Per una banda amb l’enterrament de la sardina es proclamava l’enyorament de la permissivitat del Carnestoltes, o sigui la idea del ‘Carpe Diem’: gaudim avui que demà potser no hi serem, i aquest es el sentit mateix que te la gent en la imposició de la cendra. 
 
En aquest cas l’objectiu és acceptar la mort amb resignació i amb la creença  del que ens diu el Prefaci de la Missa de difunts: «La vida no s’acaba, sinó que es transforma». Per tant amb el convenciment  d’una vida futura. En el segon cas es vol representar la idea de l’aprofitem de viure intensament l’ avui, el que la vida ens oferix en els moments que hi som ja que amb la mort adéu-siau ninetes, o sigui l’acceptació biològica del cicle vital: naixement, vida i mort. 
 
Tot aquest calendari és un exponent de com la cultura cristiana ha arrelat en la nostra societat. Ens cal tenir present que ens regim pel calendari gregorià instaurat pel Papa Gregori XIII a finals del segle XVI en substitució del calendari Julià (de Juli Cèsar). Avui és el calendari civil acceptat internacionalment. L’inici d’aquest calendari va afectar entre d’altres a Santa Teresa de Jesús que va morir segons el calendari Julià el dia 4 d’octubre de 1587, però com es van afegir 11 dies per corregir els errors del calendari Julià representa que va morir el dia 15, dia que se celebra la seva festivitat. Hi haurà gent que seguirà fil per randa els principis quaresmals de la litúrgia religiosa i d’altres que ni se’n recordaran. 
 
Cal dir però que ara el temps de quaresma per als cristians ja no és el que era. Abans quan jo era petita la mare comprava al Mossèn de la Parròquia la butlla, un document pel qual es podia menjar carn tots els dies menys els divendres. Que menjàvem ous i bacallà. A casa, al ser una casa de pagès, d’ous no en faltaven, el bacallà anava més escàs tot i que llavors era menjar de pobres. Es compraven penques senceres de bacallà per aprofitar-lo tot; i en el meu imaginari infantil el dia que es feien trumfes amb bacallà era festa major encara que fos un divendres de quaresma. Com que el temps corre després de la Quaresma arriba la Pasqua.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT