Més enllà dels seus avantatges per incrementar la rendibilitat, competitivitat i valor de les empreses que inverteixin a Andorra, via competitivitat fiscal legítima, el nou sistema fiscal constitucional d’Andorra ha permès l’homologació internacional del país en els mercats internacionals. 
 

L’extensió dels convenis per evitar la doble imposició i l’intercanvi d’informació a ben segur que incrementarà la participació d’Andorra en els mercats internacionals de béns i serveis.
 

La confiança que aquesta homologació li suposa al seu nou model de país, unit a la seva tradició d’estabilitat i seguretat jurídica, li atorguen una oportunitat històrica per irrompre en els mercats mundials.
 

Oportuna és la introducció de tipus impositius reduïts (tipus de gravamen nominal del 10% aplicable amb caràcter general al conjunt dels impostos directes i efectiu per sota del 4%); la correcció de la doble imposició internacional mitjançant una exempció a la base pel cobrament de dividends de font estrangera (art. 20 LIS) i una deducció en la quota en la resta dels casos (art. 43 LIS); la introducció de diversos incentius fiscals (amortització accelerada de noves inversions, deduibilitat interessos, de provisions de cartera...; la deducció per creació de llocs de treball –art. 44 LIS–, deducció per inversions –art. 44 LIS–).
 

Excel·lent és i serà el Conveni per evitar la doble imposició internacional i d’intercanvi d’informació amb França, Luxemburg i Espanya amb Andorra i els que estan per venir, per al desenvolupament de les relacions econòmiques bilaterals i la millora de la cooperació en matèria fiscal, establint un règim per evitar la doble imposició pel que fa a l’impost sobre la renda sense generar oportunitats per a la no imposició o la imposició reduïda a través de l’evasió o l’elusió fiscals. Però això no és suficient. Andorra un plus d’atracció, de notorietat, per a estalviadors, inversors, empresaris i professionals. 
 

Cal una tasca de publicitar el país, d’exposar, oberta i constantment, quants estudis sectorials puguin orientar els inversors, que les autoritats andorranes de ben segur podrien facilitar, i acompanyant els possibles inversors en la seva presa de decisions. I, per descomptat, és necessària, sense més excusa, una infraestructura internacional que connecti Andorra amb el món (sense passar per Barcelona), amb els empresaris i professionals globalitzats disposats a invertir a Andorra i amb els seus productes i serveis. Només així serà possible que Andorra en esdevingui:

Un centre mundial de la producció audiovisual, amb estudis perquè els actors puguin fer TV i cinema..., amb el glamour que això implicaria;

Un centre de R+D per a la ramaderia;

Un centre mundial de la cirurgia estètica;

Un centre mundial de la gestió dels drets d’autor, patents, models de producció...

La seu d’un prestigiós campus universitari;

La seu d’equips esportius de 1er nivell internacional;

La seu de competicions internacionals (més enllà de l’esquí);

En definitiva, activitats que impulsen la indústria, els serveis i el desenvolupament de noves tecnologies.
 

Aquest nou model per a la viabilitat internacional d’Andorra té garantida la seva longevitat ja que els seus coprínceps estan obligats a promocionar internacionalment per assegurar l’exercici de la seva sobirania i, en les circumstàncies actuals, és l’únic model possible. Potser les famílies que tant es van beneficiar del model anterior podrien facilitar el seu desenvolupament i consolidació, a les seves mans està.

L’impacte en els ingressos públics disponibles per a la gestió dels serveis públics millorarà, si bé la duana i els aranzels i els impostos sobre el consum continuaran sent la primera font de finançament per a Andorra, recaptant els drets de duana, com la taxa sobre el consum, la tarifa exterior comuna i els drets antidumping.