L’estrès a la feina
Aquest any, al final m’he decidit, no ha estat fàcil, porto pensant en això tres anys seguits, tres anys que porto a Andorra, veient com van passant els 28 d’abril, el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball, i com van passant sense pena ni glòria.
No hi ha actes institucionals per part de les autoritats laborals governamentals, no hi ha activitats per part d’empreses, no hi ha actes reivindicatius per part de sindicats, no hi ha accions formatives per part de les autoritats acadèmiques, i així podríem seguir enumerant una infinitat d’actors que tots ells formen part activa de la seguretat i la salut en el treball, i que arribat el dia, no saben tan sols que existeix o no volen saber-ho.
Tots els anys, l’OIT (Organització Internacional del Treball), tematitza aquest dia. Aquest any toca un dels que crec més interessants, que afecta a la salut laboral actual: l’estrès a la feina.
No ens podem enganyar, avui dia, i a causa de les exigències en el treball, sigui el que sigui, tipus, lloc, manera, etc .., carreguen al treballador d’unes grans dosis de pressió.
Aquí només es té en compte l’estrès amb un impacte negatiu i l’abordem dins el context laboral. Tenint en compte això, l’estrès no el considerem com un trastorn de la salut, sinó el primer signe d’una resposta a un dany físic i emocional.
Per l’OIT, «l’estrès és la resposta física i emocional a un dany causat per un desequilibri entre les exigències percebudes i els recursos i capacitats percebuts d’un individu per fer front a aquestes exigències».
L’estrès relacionat amb la feina està determinat per l’organització del treball, el disseny del treball i les relacions laborals, i té lloc quan les exigències del treball no es corresponen o excedeixen de les capacitats, recursos o necessitats del treballador o quan el coneixement i les habilitats d’un treballador o d’un grup per enfrontar aquestes exigències no coincideixen amb les expectatives de la cultura organitzativa d’una empresa.
Amb tot això tenim que els factors del lloc de treball que poden causar estrès passen a denominar-se factors de risc psicosocial.
L’OIT va definir aquests factors de risc psicosocial com «les interaccions entre el medi ambient de treball, el contingut de la feina, les condicions d’organització i les capacitats, necessitats, cultura del treballador, i consideracions personals externes al treball que poden, en funció de les percepcions i l’experiència, tenir influència en la salut, rendiment del treball i satisfacció laboral».
Dins d’aquests factors psicosocials tenim els produïts dins el context del treball –desenvolupament organitzacional, cultura organitzativa, relacions interpersonals i la buscada conciliació de la vida laboral amb la familiar– i els produïts pel contingut en el treball –medi ambient del treball i equips de treball, disseny de les tasques, ritme de treball, horaris, etc.
La globalització i el progrés tecnològic han transformat el món del treball. Han canviat radicalment les formes d’organització del treball, relacions laborals i models d’ocupació, contribuint d’aquesta manera a l’augment de l’estrès relacionat amb el treball i els trastorns associats a aquest. La globalització ha portat a canvis en els models d’ocupació actuals.
Finalment, la crisi econòmica mundial que patim i la seva recessió han contribuït a l’augment de la desocupació, la pobresa i l’exclusió social. Una de les seves grans conseqüències ha estat dur a nombroses empreses a reduir la seva activitat econòmica per mantenir el nivell de competitivitat, amb una major reestructuració, reducció de plantilla, fusió, subcontractació i acomiadaments massius.
Però aquests processos de reestructuració han anat més enllà dels acomiadaments, ja que aquests canvis creen incertesa i hostilitat i els treballadors que sobreviuen a la reducció de plantilla poden experimentar sentiments de culpabilitat respecte dels companys acomiadats. A més de la por a perdre els seus llocs de treball, els treballadors han de fer front a les escasses possibilitats de progrés professional.
Tot això dóna lloc al fet que els treballadors que romanen en els seus llocs de treball (supervivents?) Se’ls pot exigir més flexibilitat i la realització de noves tasques, de manera que s’han d’enfrontar a majors càrregues de treball i d’horaris, la manca de control i la ambigüitat de rols.
El que va quedar clar de les crisis anteriors va ser que la reestructuració i els canvis organitzatius en un període d’aquest tipus condueixen a una menor atenció de la gestió dels riscos del lloc de treball amb la pressió de la necessària reducció de costos. A causa de que la seguretat i salut en el treball es considera encara en moltes empreses un cost més que una inversió, algunes d’aquestes redueixen costos ignorant les normes de Seguretat i Salut en el Treball.
Un altre factor a tenir en compte és la disminució de la despesa pública compromet les prestacions dels serveis d’inspecció del treball i d’altres serveis relacionats amb la seguretat i la salut en el treball.
No hi ha dubte, l’impacte dels riscos psicosocials i de l’estrès relacionats amb el treball en la salut, la seguretat i el benestar dels treballadors i en el rendiment de l’empresa. Tots els estudis i investigacions mostren clarament que hi ha relació entre l’estrès relacionat amb el treball i els trastorns de la salut, tant físics com mentals. En el lloc de treball, això es tradueix en un major absentisme, relacions de treball pertorbades, reduïda motivació del personal, menor satisfacció i creativitat, augment de la rotació del personal, trasllats interns i reconversió, així com una imatge pública degradada.
Aquests problemes tenen un impacte considerable en la productivitat, els costos directes i indirectes, i la competitivitat de l’empresa.
Finalment, vull aprofitar com a pas fonamental per a l’abordatge de tota problemàtica dins de la prevenció de riscos laborals dins del Principat –i tots els professionals de la prevenció de riscos crec que estan amb mi– fer una reivindicació, que crec que és urgent i necessària . El desenvolupament reglamentari de la Llei 34/2008 de 18 de desembre de Seguretat i Salut en el Treball. És l’eina fonamental per establir criteris de treball per a professionals de la prevenció de riscos i per a la seva aplicació a les empreses de qualsevol àmbit.
Feliç Dia de La Seguretat i Salut en el Treball! H
Consultor PRL i RRHH-Auditor PRL
No hi ha actes institucionals per part de les autoritats laborals governamentals, no hi ha activitats per part d’empreses, no hi ha actes reivindicatius per part de sindicats, no hi ha accions formatives per part de les autoritats acadèmiques, i així podríem seguir enumerant una infinitat d’actors que tots ells formen part activa de la seguretat i la salut en el treball, i que arribat el dia, no saben tan sols que existeix o no volen saber-ho.
Tots els anys, l’OIT (Organització Internacional del Treball), tematitza aquest dia. Aquest any toca un dels que crec més interessants, que afecta a la salut laboral actual: l’estrès a la feina.
No ens podem enganyar, avui dia, i a causa de les exigències en el treball, sigui el que sigui, tipus, lloc, manera, etc .., carreguen al treballador d’unes grans dosis de pressió.
Aquí només es té en compte l’estrès amb un impacte negatiu i l’abordem dins el context laboral. Tenint en compte això, l’estrès no el considerem com un trastorn de la salut, sinó el primer signe d’una resposta a un dany físic i emocional.
Per l’OIT, «l’estrès és la resposta física i emocional a un dany causat per un desequilibri entre les exigències percebudes i els recursos i capacitats percebuts d’un individu per fer front a aquestes exigències».
L’estrès relacionat amb la feina està determinat per l’organització del treball, el disseny del treball i les relacions laborals, i té lloc quan les exigències del treball no es corresponen o excedeixen de les capacitats, recursos o necessitats del treballador o quan el coneixement i les habilitats d’un treballador o d’un grup per enfrontar aquestes exigències no coincideixen amb les expectatives de la cultura organitzativa d’una empresa.
Amb tot això tenim que els factors del lloc de treball que poden causar estrès passen a denominar-se factors de risc psicosocial.
L’OIT va definir aquests factors de risc psicosocial com «les interaccions entre el medi ambient de treball, el contingut de la feina, les condicions d’organització i les capacitats, necessitats, cultura del treballador, i consideracions personals externes al treball que poden, en funció de les percepcions i l’experiència, tenir influència en la salut, rendiment del treball i satisfacció laboral».
Dins d’aquests factors psicosocials tenim els produïts dins el context del treball –desenvolupament organitzacional, cultura organitzativa, relacions interpersonals i la buscada conciliació de la vida laboral amb la familiar– i els produïts pel contingut en el treball –medi ambient del treball i equips de treball, disseny de les tasques, ritme de treball, horaris, etc.
La globalització i el progrés tecnològic han transformat el món del treball. Han canviat radicalment les formes d’organització del treball, relacions laborals i models d’ocupació, contribuint d’aquesta manera a l’augment de l’estrès relacionat amb el treball i els trastorns associats a aquest. La globalització ha portat a canvis en els models d’ocupació actuals.
Finalment, la crisi econòmica mundial que patim i la seva recessió han contribuït a l’augment de la desocupació, la pobresa i l’exclusió social. Una de les seves grans conseqüències ha estat dur a nombroses empreses a reduir la seva activitat econòmica per mantenir el nivell de competitivitat, amb una major reestructuració, reducció de plantilla, fusió, subcontractació i acomiadaments massius.
Però aquests processos de reestructuració han anat més enllà dels acomiadaments, ja que aquests canvis creen incertesa i hostilitat i els treballadors que sobreviuen a la reducció de plantilla poden experimentar sentiments de culpabilitat respecte dels companys acomiadats. A més de la por a perdre els seus llocs de treball, els treballadors han de fer front a les escasses possibilitats de progrés professional.
Tot això dóna lloc al fet que els treballadors que romanen en els seus llocs de treball (supervivents?) Se’ls pot exigir més flexibilitat i la realització de noves tasques, de manera que s’han d’enfrontar a majors càrregues de treball i d’horaris, la manca de control i la ambigüitat de rols.
El que va quedar clar de les crisis anteriors va ser que la reestructuració i els canvis organitzatius en un període d’aquest tipus condueixen a una menor atenció de la gestió dels riscos del lloc de treball amb la pressió de la necessària reducció de costos. A causa de que la seguretat i salut en el treball es considera encara en moltes empreses un cost més que una inversió, algunes d’aquestes redueixen costos ignorant les normes de Seguretat i Salut en el Treball.
Un altre factor a tenir en compte és la disminució de la despesa pública compromet les prestacions dels serveis d’inspecció del treball i d’altres serveis relacionats amb la seguretat i la salut en el treball.
No hi ha dubte, l’impacte dels riscos psicosocials i de l’estrès relacionats amb el treball en la salut, la seguretat i el benestar dels treballadors i en el rendiment de l’empresa. Tots els estudis i investigacions mostren clarament que hi ha relació entre l’estrès relacionat amb el treball i els trastorns de la salut, tant físics com mentals. En el lloc de treball, això es tradueix en un major absentisme, relacions de treball pertorbades, reduïda motivació del personal, menor satisfacció i creativitat, augment de la rotació del personal, trasllats interns i reconversió, així com una imatge pública degradada.
Aquests problemes tenen un impacte considerable en la productivitat, els costos directes i indirectes, i la competitivitat de l’empresa.
Finalment, vull aprofitar com a pas fonamental per a l’abordatge de tota problemàtica dins de la prevenció de riscos laborals dins del Principat –i tots els professionals de la prevenció de riscos crec que estan amb mi– fer una reivindicació, que crec que és urgent i necessària . El desenvolupament reglamentari de la Llei 34/2008 de 18 de desembre de Seguretat i Salut en el Treball. És l’eina fonamental per establir criteris de treball per a professionals de la prevenció de riscos i per a la seva aplicació a les empreses de qualsevol àmbit.
Feliç Dia de La Seguretat i Salut en el Treball! H
Consultor PRL i RRHH-Auditor PRL