A la passada sessió de Consell General de control al Govern, vaig fer una pregunta orientada a conèixer les accions per poder augmentar la massa salarial del conjunt dels ciutadans.
 

Per què aquesta pregunta?

Doncs perquè les millores salaries han de ser la norma i els ajustos salarials han de ser l’excepció i  no han de mantenir-se massa temps aplicats, pels desajustos que generen.
 

Torno a recordar que la massa salarial al 2013 i 2015 ha disminuït 2,4% i 1,5%, respectivament. El 2014 va augmentar un 3,3% degut a tal i com diu la CASS al seus estats financers del 2014. «La massa salarial de l’any 2014 ha estat de 862,197 milions d’euros, el que representa un increment de 3,3% en relació a l’any 2013. S’ha de tenir en compte que a l’entrar en vigor la Llei 5/2014 de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’ha detectat anticipacions de remuneracions variables, principalment en el sector financer».
 

Com també per l’obligació en la afiliació, que en aplicació de la Llei 17/2008, acabava la moratòria per assegurar-se tots els treballadors per compte propi que encara no ho havien fet.
 

Però en definitiva, quins desajustos generen aquestes disminucions en la massa salarial i per què és tant important?

Sobretot per als treballadors. Allò de que «gràcies que tenen feina» doncs no ha de ser el que prevalgui de forma perllongada. Em sap greu que, comentaris per part dels membres del Govern d’aquest tipus demostren poca sensibilitat i falta d’empatia vers els que han patit reajustos seriosos en el sous, alhora com veuen que d’altres càrrecs de confiança a l’Administració se’ls remunera d’una forma, que podríem dir molt més que generosa. Sincerament, no queda gens bé.
 

El cost de la vida cada dia augmenta i els sous baixen, creant un grup que ja ha deixat de ser nou a la societat, i que Càrites va anomenar «els treballadors que es situen en risc d’exclusió social», és a dir que tenen feina i cobren, però tot i així amb el sou no els permet cobrir les seves necessitats bàsiques.
 

Per molt que ens vulguin fer veure,  els sous per sota de 1.200 euros al setembre del 2014  representaven el 20%, al setembre del 2015 van augmentar per representar el 25% del conjunt dels assalariats.
 

En canvi tots els grups de sous per sobre de 1.200 euros van passar de representar al 2014 el 55,3% a representar el 51,3% al setembre del 2015.
 

Aquí les dades són clares i no es poden interpretar de cap altre manera, són les que són. Més sous baixos i menys sous alts.

Però a més, els desajustos salarials es veuen en l’afectació directa que tenen sobre la CASS.
 

Primer sobre la branca general, disminuir la massa salarial, representa disminuir els ingressos per cobrir la branca malaltia, i si observem l’augment de la despesa sanitària, el desequilibri encara s’aguditza més.
 

En aquest cas, menys ingressos, i contràriament més despesa sanitària.
 

També a la branca jubilació, si la massa salarial és més baixa, l’entrada de fons per cobrir les jubilacions disminueix.

Per la qual cosa la taxa de dependència es modifica, i hauria d’augmentar per poder cobrir les despeses derivades de les jubilacions.

Disminueixen també els punts adquirits pels cotitzants que per poder assolir una pensió certament digna hauran, o bé treballar més anys, o bé cotitzar més, actualment la mitja de les pensions de jubilació es troba al voltant dels 700 euros.
 

I amb aquesta tendència obligarem a molts ciutadans a que quan arribin a l’edat de jubilació els calgui recórrer als serveis socials per poder viure, ja no dic ni amb dignitat.
 

I això si incorporem la bretxa salarial d’aproximadament del 24% que hi ha entre el que cobren les dones i els homes, el fet s’agreuja de forma escandalosa.
 

Els membres d’SDP defensem que hi ha maneres diverses d’afrontar els problemes. Calen polítiques orientades a ser competitius però sense posar en perill els drets socials i laborals dels ciutadans.
 

I pensem seriosament que un problema d’aquestes característiques cal afrontar-lo des de diverses perspectives, no es pot fer encarant-lo d’una sola forma ni en un sol sector, cal involucrar a tots els actor socials per poder fer front al repte d’arribar a ser una societat més solidaria entre tots. 
 

*Consellera general SDP-Grup mixt