Estem amb les urpes ben afilades i disposats a saltar a la mínima ocasió. Cada cop que vull fer una truita d’ous ho dic fluixet, no fos el cas que m’esgarrapin els vegans, les feministes, els agricultors i algun que altre col·lectiu. Ja no vaig atrevir-me, recentment, a plantejar, a la terrassa d’un bar del poble, quant engreixa un cubata o quantes calories hi ha en un conyac, una copa gran de vi o una cervesa mitjana. 

Parlem sempre dels efectes nocius de l’alcohol (malaltia cardiovascular, malabsorció, pancreatitis crònica, cirrosi, càncer, danys al sistema nerviós central i al perifèric...) i organitzem campanyes de conscienciació (especialment a l’hora de conduir) però oblidem la seva contribució a l’obesitat.
 

L’Agència de l’Alimentació dels Estats Units aconsella seguir l’anomenada regla d’or que calcula que per cada gram d’alcohol consumim 7,07 quilocalories. Moltes. Tantes, que una dona que begui un parell de copes de vi està ingerint entre un 20% i un 30% del total de calories de tot un dia. Aquesta afirmació no ha de ser motiu per mobilitzar l’Associació de Bars, la Federació de Productors de Begudes Alcohòliques, els promotors de la iniciativa «Diumenge, posa un vermut a la teva taula!» per convocar manifestacions amb el lema «el consum moderat d’alcohol no engreixa», i campanyes publicitàries als mitjans de comunicació.
 

Només s’hauria d’aconseguir que les begudes alcohòliques informessin del contingut en calories. A l’etiqueta i a la contra etiqueta d’una ampolla de vi ens donen tot tipus de detalls sobre el raïm, el temps que va fer durant la collita, les hores de lluna plena, els dies de pluja, el tipus de barrica on es va dur a terme la maceració i l’estat civil del responsable de la planta embotelladora. Hi ha notes de tast absolutament al·lucinants com les aromes d’enagos de monja novícia o, en el cas d’un blanc de Ribera de Duero, que és qualificat de «visceral, contundent, de pura sang impregnada d’aires caribenys». I avisos del consum moderat, de la graduació, de la denominació d’origen, el registre sanitari, si conté sulfits i l’avís de reciclar correctament l’ampolla, un cop consumida. Res més. 
 

Mentre que els aliments envasats han de portar clarament indicat el seu contingut en calories, no succeeix el mateix amb les begudes que superen 1,2 graus d’alcohol, tot i que el Parlament Europeu va aprovar, l’any passat, una iniciativa perquè aquestes dades fossin obligatòries. Una canya de cervesa (200 cc) conté 70 kcal, una copa de conyac (50 ml) aporta 140 kcal i un whisky (50 ml) 140 kcal. quan una hamburguesa Big Mac en té 510. Les mateixes calories que hi ha en un còctel Margarita. 
 

A la pàgina web drinkaware.co.uk tenen una calculadora per saber el consum calòric de les diverses begudes alcohòliques. L’alcohol té un impacte sobre el cos pel que fa a l’augment de les xifres de transaminases (que revelen inflamació del fetge), de l’àcid úric, del colesterol i dels triglicèrids, i de la tensió arterial. A més, els bevedors de quantitats importants solen tenir certes mancances nutricionals (perquè l’alcohol contribueix a la sensació de sacietat), sobretot d’alguns aminoàcids essencials i vitamines dels grups B, C i E.
 

Segons una enquesta realitzada a Anglaterra i publicada al British Medical Journal (29/4/2015) , el 80% de la població no sap  quantes calories conté l’alcohol. Són, doncs, les calories invisibles, amagades. Però cada diumenge al migdia continuo fidel al meu vermut Yzaguirre Rojo Reserva. La seva fórmula, com la de la Coca Cola, és secreta però aquesta beguda sol estar elaborada amb complexes barreges de productes vegetals estimulants de la gana com la genciana, la melissa, l’anís estrellat, la camamilla, nou moscada, clau, quina i donzell, una planta amarga, aromàtica i digestiva. 
 

El vi a partir del qual s’elabora es reforça amb alcohol per assolir, com a mínim, uns 15-17 graus. I les calories?. En un vas de 100 ml, n’hi ha unes 140. No ho tinc en compte. I especialment ara, que ja ha sonat la primera trompeta de l’Apocalipsi, amb Bèlgica repartint pastilles de iode en prevenció d’un accident nuclear i Jordi Hurtado deixant de presentar Saber y ganar, cosa que no passava des de la caiguda del meteorit que va acabar amb els dinosaures. Per dinar, però, i després del vermut, millor beure aigua. Normalment, tret de la d’Arinsal, no porta calories. Encara que potser estic immunitzat. Durant molts anys he estat consumint una aigua mineral amb gas, a l’etiqueta de la qual hi posava: radioactiva. 

*Periodista