Segons la darrera enquesta política del CRES del mes de juny, un 32,4% dels andorrans es  defineixen de centreesquerra i esquerra, un 15,8% de centredreta i dreta, i un 21% de centre. 
 

Marxant de la idea que la ideologia que es qualifica de centre costa de definir, m’agafo a la definició del diccionari que descriu el Centre en la seva significació política com «tots aquells partits o aquelles persones que, en el conjunt de les tendències polítiques, se situen en una posició equidistant de la dreta i de l’esquerra», per tant crec que podem concloure que la ciutadania andorrana es posiciona majoritàriament a l’esquerra. 
 

I aquí la primera curiositat o incoherència! 
 

Si realment els andorrans som d’esquerres o de centreesquerra, com pot ser que Andorra hagi estat governada sempre (a part d’algun petit lapse de temps, accident democràtic segons alguns) per governants conservadors i de tendències clares de dreta?
 

Moltes poden ser les explicacions, començant per un sistema electoral que afavoreix la victòria dels partits conservadors, altres raons que avui, per manca d’espai, no desenvoluparé i el que està clar, un màrqueting polític de DA, que ha funcionat i continua funcionant, que busca i aconsegueix confondre i manipular l’opinió dels andorrans.
 

De fet, el 2011, Demòcrates per Andorra va guanyar 22 dels 28 consellers generals essencialment per una molt bona estratègia política.

Tot va començar amb el naixement d’un partit nou, Demòcrates per Andorra, que va servir d’estratègia clau per desvincular-se del cansament d’una legislatura frustrada per la manca de pressupost i del desgast dels anteriors Governs liberals; malgrat que molts dels seus components hi estaven o havien estat vinculats. Sense oblidar fins i tot el que va acabar sent el líder de DA: el senyor Toni Martí, que no havia sigut un militant liberal qualsevol, sinó que havia sigut president del grup parlamentari liberal durant molt temps. Van saber trobar cares noves, gent jove i desconeguda en el panorama polític i es van vendre molt bé; però tots ells venien avalats al final per aquells que sempre havien remenat les cireres al país.
 

Durant els 5 anys de Govern de DA, els seus components han continuat demostrant habilitats en la comunicació i la manipulació política i això es va veure clar amb els resultats de les eleccions generals de l’any passat en les quals van revalidar amb majoria absoluta i amb la victòria comunal a totes les parròquies (menys a la Massana i a Sant Julià, tot i que allà DA també hi és present).

El seu discurs és hàbil i constant, DA té una capacitat camaleònica de definir-se de dretes, d’esquerra o de centre segons el seu interlocutor. Pretén ser el garant de totes les necessitats dels ciutadans i defensar totes les sensibilitats de l’espectre polític. Tanmateix proclama drets de paraula que no acompanya de fets. 
 

No es pot negar que aquesta enganyifa ha funcionat durant molts anys però tinc la certesa que a poc a poc els andorrans ja se n’estan adonant.
 

Sempre em fascina veure com busca posicionar el grup liberal a la dreta o fins i tot extrema dreta quan ells han demostrat tenir actuacions tant o més conservadores que les dels liberals i d’exemples molts (avortament, igualtat de gènere, nacionalitat, drets sindicals i laborals, desprotecció del patrimoni natural i cultural, privilegis pels més poderosos enfront de retallar drets a qui més els necessita...). La seva manca d’empatia i la regressió del nostre estat del benestar made in DA ja és vox populi als carrers d’Andorra! 

*Consellera General Socialdemòcrata