Nit a Filippiada
Compartint misèries i vivències, entre glop i glop, mirem el mòbil impacients. Parlem de la seva família i de la meva. De les coses que li agraden i de les que m’agraden. Dels somnis i esperances de l’un i de l’altre.
Ell té una mare mestra, una família amenaçada i una germana morta. Ell era com jo fins que el Daesh el va intentar reclutar, va fer un atac suïcida a l’escola de la seva mare, va posar una bomba a casa de la seva família, va segrestar el seu germà i va matar la seva germana. La família es veu abocada a escapar per salvar la vida. Caminen 18 hores per les muntanyes de l’Iran amb neu fins a la cintura. Moren dues dones que no van suportar les dures condicions. La seva família passa un més a Turquia dormint al carrer esperant fins que el seu smuggler, el mafiós que els fa de guia, els truca per avisar-los que ja tenen la zodiac preparada. L’smuggler fa pujar, a punta de pistola, a 70 persones a una zodiac de 40. Es queden sense combustible i els rescaten els guardacostes grecs. Estan a diferents camps grecs fins que arriben a Idomeni. Des d’aquí contracten un altre smuggler per provar d’entrar a Macedònia. En el primer intent, un cop a Macedònia, l’smuggler els entrega a l’exèrcit. En els dos següents intents els agafa la policia i es passen tres dies a la presó emmanillats i humiliats per la policia.
70.000 dòlars gastats i aquí estan, a un solar de merda. I la UE i els nostres governs miren cap una altra banda i van pagant a Turquia per fer la feina bruta.
Es veu esperançat quan m’explica que acabarà la carrera d’odontologia a Alemanya. Diu que és bon estudiant, que no li costarà seguir les classes en alemany.
Em cauen les llàgrimes. Com li explico que Europa no el vol, que no el rebrà, que no és benvingut? Els dos podríem tenir-ho tot. Jo ho tinc tot. Ell ho tenia tot, ja no té res.
Sona el WhatsApp. Escoltem un àudio en farsi. Dos germans seus acaben d’agafar un vol a Alemanya amb passaports falsos. És la primera bona notícia que rep en mesos. S’aixeca i m’abraça plorant. Molta sort company, que t’acaronin els estels!
Ell té una mare mestra, una família amenaçada i una germana morta. Ell era com jo fins que el Daesh el va intentar reclutar, va fer un atac suïcida a l’escola de la seva mare, va posar una bomba a casa de la seva família, va segrestar el seu germà i va matar la seva germana. La família es veu abocada a escapar per salvar la vida. Caminen 18 hores per les muntanyes de l’Iran amb neu fins a la cintura. Moren dues dones que no van suportar les dures condicions. La seva família passa un més a Turquia dormint al carrer esperant fins que el seu smuggler, el mafiós que els fa de guia, els truca per avisar-los que ja tenen la zodiac preparada. L’smuggler fa pujar, a punta de pistola, a 70 persones a una zodiac de 40. Es queden sense combustible i els rescaten els guardacostes grecs. Estan a diferents camps grecs fins que arriben a Idomeni. Des d’aquí contracten un altre smuggler per provar d’entrar a Macedònia. En el primer intent, un cop a Macedònia, l’smuggler els entrega a l’exèrcit. En els dos següents intents els agafa la policia i es passen tres dies a la presó emmanillats i humiliats per la policia.
70.000 dòlars gastats i aquí estan, a un solar de merda. I la UE i els nostres governs miren cap una altra banda i van pagant a Turquia per fer la feina bruta.
Es veu esperançat quan m’explica que acabarà la carrera d’odontologia a Alemanya. Diu que és bon estudiant, que no li costarà seguir les classes en alemany.
Em cauen les llàgrimes. Com li explico que Europa no el vol, que no el rebrà, que no és benvingut? Els dos podríem tenir-ho tot. Jo ho tinc tot. Ell ho tenia tot, ja no té res.
Sona el WhatsApp. Escoltem un àudio en farsi. Dos germans seus acaben d’agafar un vol a Alemanya amb passaports falsos. És la primera bona notícia que rep en mesos. S’aixeca i m’abraça plorant. Molta sort company, que t’acaronin els estels!