En la meva recerca personal d’aconseguir entendre la situació de desafecció política i social del nostre entorn i més especialment del nostre país, cada dia em sembla veure més clar que l’estat del benestar del qual ens hem beneficiat aquestes últimes dècades ens ha fet despreocupar de moltes coses.
Ja som unes quantes generacions que no hem viscut situacions crítiques, ni guerres properes. No ens ha faltat el plat a taula i hem tingut totes les nostres necessitats bàsiques cobertes.
Tot això fa que segurament hem perdut la consciència que cal lluitar per conservar el què tenim i estar atents als esdeveniments polítics i socials per almenys veure venir el que canvia al nostre voltant.
Entenc que molta gent, desbordada pel seu dia a dia, visqui d’esquena als moviments polítics. Tanmateix, sense que en siguem sempre conscients, lleis i reglaments afecten de prop o d’una mica més lluny les nostres vides: pensions, CASS, sanitat, educació, urbanisme, economia, fiscalitat, polítiques culturals, esportives, inversions en carreteres i infraestructures... I tantes coses més!
Per sort, hi ha persones que tenen consciència de la necessitat d’implicar-se en la nostra societat, a través d’agrupacions, associacions, sindicats, partits polítics... Amb el seu treball arriben a influir amb més o menys intensitat en les decisions importants que es prenen i el seu rol és essencial.
Tanmateix, sembla que un dels esculls per molts és trobar l’estructura adient en la qual sentir-se còmodes per implicar-se i actuar.
Un element essencial a tenir en compte és que fins a prova del contrari, l’única manera de canviar les coses, és des de dins del sistema.
En el món polític, molts ciutadans et diuen no sentir-se còmodes amb els partits. Ho puc entendre; però al final un partit polític no deixa de ser una agrupació de persones. Cada formació avalua les prioritats de manera diferent i busca construir la societat amb els seus propis paràmetres.
Ningú, sigui qui sigui, per molt llest i treballador que pugui ser, pot canviar les coses sense el suport d’altres persones en la lluita d’una causa.
Sol no es pot fer res i d’aquí la necessitat clara d’ajuntar-se. És evident que la unió fa la força, la història ho ha demostrat.
Per mi queda clar que opinar, proposar i fins i tot criticar sota el paraigua d’una estructura –sigui la que sigui: partit polític, associacions, sindicats, agrupacions de ciutadans...– té més força. Evidentment que també ho pot fer una persona sola però la seva opinió no tindrà el mateix pes.
El Consell General elabora les lleis que regiran les nostres vides dins la societat, seguint el que vota la majoria dels consellers elegits. Els governs i comuns prenen les decisions més executives i aquestes són les que ens afecten més directament en la nostra vida quotidiana.
Sigui quina sigui la implicació que vulguem o puguem tenir, penso que és una necessitat que tots i cadascun de nosaltres lluitem pel món i la societat que desitgem.
Consellera general socialdemòcrata