Aquesta setmana hem assistir a la signatura irrevocable de la pau a Colòmbia, entre el govern de l’estat i les FARC (forces armades revolucionàries de Colombia). És una gran festa per la pau i per tots els homes de bona voluntat que desitgem i lluitem per la pau al món. Però no és només aquesta signatura que finalitza més de mig segle de conflicte armat,  sinó que últimament hem assistit a la fi de les guerres a Europa (ETA i IRA),  i a molts països d’Asia, d’Àfrica i Amèrica, amb acabaments de lluites armades que no solucionaven cap problema, al contrari, els augmentaven.

Ara li ha tocat el torn a Colòmbia, que ha patit durant tants anys una gran pena i dolor per tota la població colombiana, i esperem que d’aquí a poc vegem acabar les guerres iniciades baix el paraigües de l’islamisme terrorista. És una gran victòria per la gent, pels pobles, i per tots els homes i dones de bona voluntat, el que confirma que el món, a mesura que s’imposa la cordura, la cultura, l’educació i el benestar material, va tornant-se més raonable, just i pacífic.

Me n’alegro, doncs, amb els colombians d’aquesta fita assolida, però també amb els veneçolans, als que cal agrair la iniciativa del traspassat president Hugo Chàvez per produir aquestes converses de pau,  un president que tant va fer per la unió llatinoamericana, i per la millora de la seva qualitat de vida en tots els aspectes, que inclou el poder gaudir d’una societat en pau. Des d’aquí un record al comandant Chàvez, i a la Cuba socialista que sempre li ha donat suport.