Pokémon Go i les noves tecnologies als mercats financers
P okémon Go és un fenomen global extraordinari de l’estiu, que ha aconseguit captivar milions de ‘gamers millennials’, així com també de totes les generacions amb hàbits digitals d’arreu del món. Aquest joc de realitat augmentada, –pels que no el coneixeu o pels que heu preferit badar a la platja lluny dels mòbils– consisteix a caçar aquestes bestioletes, els pokémons, que apareixen a través de la finestra de qualsevol mòbil, com si existissin de veritat. El joc l’han creat conjuntament Nintendo, un clàssic del ‘gaming’ dels anys noranta, i el líder de la digitalització i internet Google.
És la primera vegada que una aplicació de realitat augmentada és adoptada massivament gràcies a una combinació de tecnologia, l’ús de les xarxes socials i el tractament massiu de dades, així com també d’aconseguir convertir en engrescadora una activitat rutinària com passejar –un procés conegut com la ‘gamification’. Pokémon Go probablement passarà de moda d’aquí a uns mesos, però segurament la realitat augmentada ha arribat per quedar-s’hi, i no només en l’àmbit dels jocs virtuals.
Així, molts d’aquests factors innovadors que han estat clau en l’èxit de Pokémon Go han començat també a introduir-se al món dels mercats financers i a la gestió d’inversions. Tot i que tradicionalment el sector financer sempre ha fet ús intensiu de la tecnologia i de les eines d’anàlisi de dades de les borses i de l’economia, actualment s’està produint un canvi nogensmenys important. Ara tenim un allau de dades noves i diferents de les xarxes socials, d’opinions i coneixement compartit –és l’anomenat ‘wisdom of the crowd’ o poder de les xarxes socials–, alhora que disposem de noves tècniques per extreure’n la informació més útil –englobades sovint amb el nom d’intel.ligència artificial. Les entitats financeres tradicionals s’adaptaran possiblement, doncs, com Nintendo ho ha fet col·laborant amb Google.
Anem a veure tot seguit alguns exemples de com ha començat ja aquest canvi al sector financer i com està ajudant a crear alternatives per invertir millor. Són casos on les noves tecnologies ens permeten ara enregistrar, analitzar i prioritzar millor la nova informació de què es disposa i que afecta a l’evolució dels mercats.
Un primer conjunt d’activitats que està experimentant un canvi revolucionari és el del tractament de tota la nova informació que circula per internet –notícies, blogs i pàgines web– i que incorpora dades que, ben analitzades, es poden utilitzar per prendre millor aquestes decisions d’inversió.
Un exemple d’això és Accern, una empresa que analitza en temps real, instant a instant, més de vint milions de fonts diferents de la informació que es publica a internet sobre accions i actius financers globalment. Acumulen ja més deu mil milions d’articles d’internet tractats, l’equivalent a 200 Terabytes de dades –o 200 milers de milions de bytes. Mitjançant mètodes i eines avançades d’anàlisi de dades, ens permet detectar, filtrar i extreure’n informació rellevant de les empreses o instruments financers. Diversos fons d’inversió i entitats especialitzades utilitzen els serveis d’Accern per obtenir un millor rendiment. Alguns casos ben recents on aquest sistema ha estat capaç d’anticipar i descobrir moviments de mercat i de permetre beneficiar-se’n com inversor han estat, per exemple, les notícies de la possible compra per part de Coca-Cola de l’empresa Kellog, o la compra de Bluewolf –una empresa cotitzada dedicada a la consultoria digital– per part d’IBM, entre molts d’altres.
Altres empreses similars, que analitzen la informació pública de moltes fonts com Prattle o QuantCube, estan també ajudant amb encert a anticipar, per exemple, les decisions dels banc centrals o el resultat del referèndum del ‘brexit’ al Regne Unit.
Una altra àrea, una mica diferent dels mercats financers, on ha sorgit un segon grup d’iniciatives que es recolzen en aquestes tecnologies innovadores i en la potència de les xarxes és la predicció de l’evolució dels mercats. Un bon exemple d’aquestes és Numerai, una empresa –una petita ‘start-up’ que està creixent ràpidament– que combina el treball de molts gestors d’inversions anònims –cadascun amb les seves pròpies idees– repartits pel món i que col.laboren en xarxa. Els models d’inteligència artificial de Numerai permeten unir aquestes aportacions individuals dels experts –refusant sovint les dolentes– per obtenir-ne un resultat òptim col.lectiu. La plataforma dóna accés a informació sobre les accions i actius financers a aquests gestors, que hi accedeixen des de qualsevol ordinador. La informació circula per la xarxa de manera segura i discreta (encriptada) i els pagaments –als gestors se’ls paga segons els seus resultats– es realitzen mitjançant el ‘blockchain’ (una mena de divises virtuals fora del sistema monetari estàndard que es poden convertir en diners). Un bon gestor anònim, per exemple, fa una recomanació de compra d’una empresa que cultiva salmons a Noruega. La seva recomanació, juntament amb milers d’altres, s’analitza mitjançant els algorismes de Numerai i, si el resultat és favorable i ho fa millor que la resta de manera recurrent, el gestor cobra –potser uns milers d’euros– com a compensació pel seu encert. Aquests negocis (organitzats com si fossin un fons d’inversió) belluguen ja volums molts grans: cinquanta milions d’operacions o recomanacions d’inversions canalitzades a través de la plataforma cada dia; o nou milers de milions d’operacions fetes des del seu inici ara només fa uns mesos.
L’impacte als mercats financers d’aquestes activitats innovadores serà, de ben segur, més gran del què ara ens podem imaginar amb aquestes primeres experiències. Invertir requerirà sempre, però, seny i coneixements molt especialistes. Tanmateix, sovint la ciència i la tecnologia tenen els seus límits, i no són sempre suficients per invertir amb èxit. Isaac Newton, un dels científics més destacats de la història, va patir personalment per exemple les dificultats d’intentar encertar la direcció de les borses a la seva època. Newton va perdre vint mil lliures (equivalents a uns tres milions de lliures actuals!) a l’invertir en les accions de la South Sea Company, una empresa anglesa que tenia els drets sobre el comerç amb les colònies espanyoles a Amèrica del Sud a canvi del suport britànic a Espanya per fer front al seu endeutament arran de la Guerra de Successió, i que va acabar resultant ser una bombolla financera que va enxampar, així, a una de les ments més brillants de la història de la ciència.
És la primera vegada que una aplicació de realitat augmentada és adoptada massivament gràcies a una combinació de tecnologia, l’ús de les xarxes socials i el tractament massiu de dades, així com també d’aconseguir convertir en engrescadora una activitat rutinària com passejar –un procés conegut com la ‘gamification’. Pokémon Go probablement passarà de moda d’aquí a uns mesos, però segurament la realitat augmentada ha arribat per quedar-s’hi, i no només en l’àmbit dels jocs virtuals.
Així, molts d’aquests factors innovadors que han estat clau en l’èxit de Pokémon Go han començat també a introduir-se al món dels mercats financers i a la gestió d’inversions. Tot i que tradicionalment el sector financer sempre ha fet ús intensiu de la tecnologia i de les eines d’anàlisi de dades de les borses i de l’economia, actualment s’està produint un canvi nogensmenys important. Ara tenim un allau de dades noves i diferents de les xarxes socials, d’opinions i coneixement compartit –és l’anomenat ‘wisdom of the crowd’ o poder de les xarxes socials–, alhora que disposem de noves tècniques per extreure’n la informació més útil –englobades sovint amb el nom d’intel.ligència artificial. Les entitats financeres tradicionals s’adaptaran possiblement, doncs, com Nintendo ho ha fet col·laborant amb Google.
Anem a veure tot seguit alguns exemples de com ha començat ja aquest canvi al sector financer i com està ajudant a crear alternatives per invertir millor. Són casos on les noves tecnologies ens permeten ara enregistrar, analitzar i prioritzar millor la nova informació de què es disposa i que afecta a l’evolució dels mercats.
Un primer conjunt d’activitats que està experimentant un canvi revolucionari és el del tractament de tota la nova informació que circula per internet –notícies, blogs i pàgines web– i que incorpora dades que, ben analitzades, es poden utilitzar per prendre millor aquestes decisions d’inversió.
Un exemple d’això és Accern, una empresa que analitza en temps real, instant a instant, més de vint milions de fonts diferents de la informació que es publica a internet sobre accions i actius financers globalment. Acumulen ja més deu mil milions d’articles d’internet tractats, l’equivalent a 200 Terabytes de dades –o 200 milers de milions de bytes. Mitjançant mètodes i eines avançades d’anàlisi de dades, ens permet detectar, filtrar i extreure’n informació rellevant de les empreses o instruments financers. Diversos fons d’inversió i entitats especialitzades utilitzen els serveis d’Accern per obtenir un millor rendiment. Alguns casos ben recents on aquest sistema ha estat capaç d’anticipar i descobrir moviments de mercat i de permetre beneficiar-se’n com inversor han estat, per exemple, les notícies de la possible compra per part de Coca-Cola de l’empresa Kellog, o la compra de Bluewolf –una empresa cotitzada dedicada a la consultoria digital– per part d’IBM, entre molts d’altres.
Altres empreses similars, que analitzen la informació pública de moltes fonts com Prattle o QuantCube, estan també ajudant amb encert a anticipar, per exemple, les decisions dels banc centrals o el resultat del referèndum del ‘brexit’ al Regne Unit.
Una altra àrea, una mica diferent dels mercats financers, on ha sorgit un segon grup d’iniciatives que es recolzen en aquestes tecnologies innovadores i en la potència de les xarxes és la predicció de l’evolució dels mercats. Un bon exemple d’aquestes és Numerai, una empresa –una petita ‘start-up’ que està creixent ràpidament– que combina el treball de molts gestors d’inversions anònims –cadascun amb les seves pròpies idees– repartits pel món i que col.laboren en xarxa. Els models d’inteligència artificial de Numerai permeten unir aquestes aportacions individuals dels experts –refusant sovint les dolentes– per obtenir-ne un resultat òptim col.lectiu. La plataforma dóna accés a informació sobre les accions i actius financers a aquests gestors, que hi accedeixen des de qualsevol ordinador. La informació circula per la xarxa de manera segura i discreta (encriptada) i els pagaments –als gestors se’ls paga segons els seus resultats– es realitzen mitjançant el ‘blockchain’ (una mena de divises virtuals fora del sistema monetari estàndard que es poden convertir en diners). Un bon gestor anònim, per exemple, fa una recomanació de compra d’una empresa que cultiva salmons a Noruega. La seva recomanació, juntament amb milers d’altres, s’analitza mitjançant els algorismes de Numerai i, si el resultat és favorable i ho fa millor que la resta de manera recurrent, el gestor cobra –potser uns milers d’euros– com a compensació pel seu encert. Aquests negocis (organitzats com si fossin un fons d’inversió) belluguen ja volums molts grans: cinquanta milions d’operacions o recomanacions d’inversions canalitzades a través de la plataforma cada dia; o nou milers de milions d’operacions fetes des del seu inici ara només fa uns mesos.
L’impacte als mercats financers d’aquestes activitats innovadores serà, de ben segur, més gran del què ara ens podem imaginar amb aquestes primeres experiències. Invertir requerirà sempre, però, seny i coneixements molt especialistes. Tanmateix, sovint la ciència i la tecnologia tenen els seus límits, i no són sempre suficients per invertir amb èxit. Isaac Newton, un dels científics més destacats de la història, va patir personalment per exemple les dificultats d’intentar encertar la direcció de les borses a la seva època. Newton va perdre vint mil lliures (equivalents a uns tres milions de lliures actuals!) a l’invertir en les accions de la South Sea Company, una empresa anglesa que tenia els drets sobre el comerç amb les colònies espanyoles a Amèrica del Sud a canvi del suport britànic a Espanya per fer front al seu endeutament arran de la Guerra de Successió, i que va acabar resultant ser una bombolla financera que va enxampar, així, a una de les ments més brillants de la història de la ciència.